Què sabem dels casos de punxades a discoteques?

Durant l'últim mes, nombrosos mitjans de comunicació han publicat articles (1,2,3,4) sobre casos en què dones denuncien situacions d'agressions a discoteques i espais d'oci on són punxades i pateixen moments de malestar. Moltes han explicat els seus testimonis a través de Twitter (1,2) i han denunciat els fets a la policia, segons han confirmat els Mossos a Verificat.

A data de 05 d'agost, ja són 23 els casos registrats només a Catalunya —la majoria a Lloret del Mar i Barcelona—, que corresponen a 22 dones i un home, segons ha indicat el propi cos policial a Verificat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha declarat aquest divendres al programa L'Hora de la 1 de RTVE, que ja s'han registrat 60 denúncies a tot el país, que a més analitzen les Forces de Seguretat amb l'objectiu de determinar "què hi ha darrere”.

No hi ha constància que els analistes hagin trobat de moment presència de drogues en sang o orina a cap de les analítiques fetes, segons han assegurat els Mossos d'Esquadra a Verificat. Per tant, aquests insisteixen a no relacionar aquests esdeveniments amb possibles casos de submissió química —ús de substàncies psicoactives amb fins delictius—. De fet, Energy Control, una entitat que, entre moltes altres tasques, es dedica a l'anàlisi de substàncies psicotròpiques —substàncies que afecten el funcionament del cervell i provoquen canvis en l'estat d'ànim, la percepció, els pensaments, els sentiments o el comportament— ha manifestat públicament els seus "dubtes sobre l'administració" d'aquestes substàncies psicoactives a través del 'needle spiking', que és com es coneix aquesta tècnica d'injecció de substàncies a través d'una agulla, "per tal de cometre delictes sexuals".

Tal com assenyala a Verificat Mireia Ventura, coordinadora del servei d'anàlisi de la mateixa associació, amb el mètode d'injecció has de tenir certa perícia per poder administrar intramuscularment una substància. "En un ambient d'oci, on no hi ha llum i on la gent s'està movent, és particularment difícil" dur a terme la inoculació de substàncies psicoactives a través de les injeccions, assenyala la portaveu, que recorda que cal tenir en compte “no només la punxada, sinó el temps d'injecció”, que en alguns casos requereix “fins a 20 segons”, dicta la nota, per administrar-ne el contingut.

A més, els experts de l'organització insisteixen en el comunicat que les substàncies injectables són més difícils d'obtenir i més difícils d'administrar. Coincideix amb ells Emilio Salgado, membre del Grup de Toxicologia de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències (SEMES), que indica a Newtral, mitjà adscrit a la International Fact Checking Network (IFCN), que les benzodiazepines de disseny, més potents, “són molt difícils de trobar”.

Ventura recorda que “fins ara no s'han produït detencions ni la confiscació dels objectes utilitzats per a aquestes punxades”. Per tant, conclouen, “no es pot assegurar amb rotunditat que aquests hagin estat realitzats mitjançant agulles”. No obstant això, no hi ha dades que donin suport a aquesta hipòtesi, com tampoc no hi ha evidència de la injecció d'alguna substància.

Confusió sobre les suposades drogues injectades

En general, les substàncies emprades en casos de submissió química són habitualment “el GHB, el 'mal anomenat èxtasi líquid' (perquè és un depressor del sistema nerviós central, i l'èxtasi n'és un estimulant) i després les benzodiazepines”, assenyala Ventura. Es tracta de substàncies depressores, que tenen la capacitat d'adormir la víctima i mantenir-la a un nivell menor de consciència.

En el cas de les benzodiazepines, a més, són substàncies que, tal com ha recordat Pilar Llop, ministra de Justícia, durant una entrevista a Catalunya Ràdio (04:13), estan “molt a mà de les persones, perquè les poden comprar a les farmàcies (amb recepta), o agafar de les cases dels familiars que estiguin prenent aquest tipus de substàncies”.

Les benzodiazepines poden circular per l'organisme durant hores i ser detectades en orina i sang diverses hores després de la seva introducció al cos, per la qual cosa l'argument que no s'han trobat restes a les analítiques no serviria en el cas de les benzodiazepines, la detecció del qual seria possible encara passat un període de temps.

Per contra, el GHB, l'èxtasi líquid, sí que desapareix ràpid de l'organisme, però és altament improbable que aquesta droga sigui injectada a través d'una xeringa: és molt dens i, per les propietats químiques que té, no és absorbible i no es pot injectar. "Has de prendre'l via oral", assenyala Ventura, que recorda que sí que hi ha exemples que s'hagi fet servir per a submissió química.

Els hospitals no han detectat rastres a les anàlisis

Algunes de les víctimes que han patit aquestes punxades han estat traslladades a centres hospitalaris, seguint les recomanacions del document operatiu dels Mossos sobre què fer en aquests casos. "És recomanable evitar anar a casa directament; cal adreçar-se a un centre sanitari el més aviat possible, i fer-ho preferiblement acompanyada", detalla la nota de premsa de la policia.

Una de les noies que va patir una punxada a la discoteca Arena de Barcelona el 27 de juliol passat va ser traslladada a l'Hospital Clínic, tal com explica la mateixa noia a Twitter. Dues víctimes més d'aquestes punxades van ser ateses a l'hospital de Mataró, segons ha informat el medi local MataróAudiovisual a partir de la informació de fonts oficials.

Tot i això, preguntat per Verificat, aquest darrer hospital ens han dirigit al Departament de Salut per a més informació. Tot i això, el departament de comunicació de la conselleria tampoc ha confirmat si s'han trobat substàncies químiques o fàrmacs en les anàlisis fetes a les víctimes de les punxades: “[L'assumpte de les punxades] està en procés d'investigació”, detallen. Però els Mossos, que porten la investigació, sí que han explicat a Verificat que de moment no s'han trobat drogues a les analítiques realitzades.

Entre el 2021 i mitjans de juny del 2022, s'han denunciat 167 agressions sexuals amb submissió química i 121 per vulnerabilitat química. El primer tipus implica que l'agressor droga la víctima per després agredir-la, mentre que el segon fa referència als agressors que s'aprofiten de l'estat de vulnerabilitat d'una persona que ha pres alcohol o drogues.

El 'needle spiking', present a altres països

Les agressions amb punxades en espais d'oci a dones són recents a Espanya, però en altres països veïns el 'needle spiking' és un assumpte que fa mesos que copa titulars. Els primers casos van aparèixer al Regne Unit a principis de tardor de 2021, i després es van anar succeint en altres països com els Països Baixos, Alemanya, França o Bèlgica.

Però l'assumpte fins i tot és més antic. Segons assenyala Full Fact, una agència de fact-checking britànica membre de la IFCN, les sol·licituds de llibertat d'informació recopilades per Sky News i publicades el 2018 van trobar que els incidents informats de becs s'havien duplicat en tres anys. La BBC va informar el 2019 que hi havia hagut un augment en el nombre de casos, amb 2600 incidents reportats a Anglaterra i Gal·les des del 2015.

En els casos denunciats en aquests països tampoc no s'han trobat restes de substàncies psicotròpiques —aquí a França, aquí a UK—, si bé les denunciants sí que experimenten igualment símptomes com mareigs, impossibilitat de caminar o moure's amb normalitat. De moment, les autoritats policials d'aquests països continuen investigant les motivacions darrere d'aquests atacs.