Per què no van intervenir els avions francesos durant l’incendi del Cap de Creus

Per què no van intervenir els avions francesos durant l’incendi del Cap de Creus

Flickr

L'incendi que va començar a cremar el divendres 16 de juliol al Parc Nacional de Cap de Creus (Girona) ha donat peu a un intercanvi d'opinions polítiques sobre si les autoritats franceses, en aquest cas els seus mitjans aeris, podrien haver ajudat en l'extinció de l'incendi degut a la seva proximitat amb la zona. Aquesta era una demanda de les autoritats catalanes, però finalment no s'ha acabat executant. Ens heu preguntat per què.

Segons ha confirmat a Verificat el departament de premsa de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, es van rebre tres sol·licituds del govern de la Generalitat demanant la incorporació de mitjans internacionals per extingir l’incendi. La primera d'elles va ser el divendres 16 de juliol passades les tres de la tarda, la segona el dissabte 17 a les 6:55 del matí i la tercera, hores més tard, a dos quarts de dotze del dissabte.

Des del departament de premsa dels Bombers de la Generalitat han explicat a Verificat que es demanaven els hidroavions francesos i no la intervenció d’altres mitjans o recursos de l’estat, perquè aquests estaven més a prop del lloc de l’incendi i perquè haguessin trigat menys en arribar que els avions eviants pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. 

Aquestes sol·licituds que va fer el Govern de la Generalitat demanant la intervenció de mitjans francesos tenien defectes de forma i per això van ser rebutjades, segons ha explicat el Ministeri d’Interior a Verificat i es pot comprovar revisant els plans d’actuació que regulen aquest tipus d’emergències publicats al BOE. Tot i això, a més del defecte de forma en la sol·licitud, tampoc s’hauria aprovat la intervenció de les autoritats franceses perquè segons el Pla Nacional d’Incendis Forestals primer s’han d’esgotar tots els recursos estatals abans de demanar ajuda internacional, fet que no va passar en l’incendi de Cap de Creus. 

Com s’activa el dispositiu en cas d’incendi?

Quan els incendis arriben a un cert nivell de gravetat i afecten o es preveu que puguin afectar a tant a persones com a infraestructures considerades essencials, la direcció de l’emergència pot passar a les autoritats de Protecció Civil, que depenen del departament d’Interior de cada comunitat autònoma.

Per extingir un incendi s’utilitzen els mitjans dels quals disposa l’autoritat que gestiona l’emergència, és a dir, l’autoritat forestal o les autoritats del govern autonòmic. En cas que aquests recursos no siguin suficients, sempre es poden demanar reforços a les autoritats estatals i, en cas que aquests no siguin suficients, es pot demanar la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME), depenent del Ministeri de Defensa. Aquest cos ha actuat a Catalunya sis cops

L'òrgan encarregat de donar aquest suport a les comunitats autònomes en cas que aquestes ho necessitin és el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), que coordina els mitjans aeris d'extinció d'incendis. En el cas de l’incendi de Cap de Creus, aquest ministeri va posar a disposició del cap d'extinció de la Generalitat 11 avions, des que van rebre la petició d'ajuda per part del Govern el divendres a les tres de la tarda. Segons ha explicat el departament d’Interior a Verificat, el Director General de Protecció Civil també va oferir en tres ocasions la mobilització de l’UME en converses amb la Directora General de Protecció Civil de la Generalitat, “sense rebre cap resposta”. 

L’activació de protocols europeus

La intervenció internacional, que demanava el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Joan Delort, és l’últim esglaó que considera la normativa. En aquest cas, la mobilització de recursos internacionals depèn del Ministeri de l’Interior i es porta a terme d'acord amb dos plans: el Pla Nacional d'Incendis Forestals i el Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil. 

El Pla Nacional d’Incendis Forestals és el que determina qui ha de demanar formalment l’ajuda internacional, la Direcció General de Protecció Civil del Ministeri de l’Interior, i quan ha de fer-ho: “un cop s’han esgotat les possibilitats d’incorporació de mitjans nacionals” (article 5.5.5). És a dir, en cas d'un incendi, quan no queden més recursos estatals disponibles per extingir-lo, Protecció Civil del Ministeri pot demanar ajuda a d’altres països a través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil o a través d’altres convenis bilaterals.

Per tant, segons la legislació vigent, les autoritats catalanes no poden demanar directament la intervenció d’hidroavions a les autoritats franceses, la petició primer s'ha de fer al Ministeri d'Interior i aquesta al seu torn valorarà si es poden enviar més efectius estatals o si, al contrari, s'ha de demanar la cooperació d'autoritats internacionals.

El contacte entre la comunitat autònoma i el Ministeri de l’Interior s’ha de fer d’acord amb el Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), que és el que “estableix els procediments per la gestió de l’ajuda i col·laboració internacional” (article 1.3 f). Segons aquest pla, quan hi ha una emergència a nivell autonòmic que requereix reforços internacionals, són “els Comitès de Direcció dels Plans Territorials i les Delegacions del Govern” (article 1.4.2) de la respectiva comunitat autònoma els que han de fer la sol·licitud demanant mitjans internacionals al Ministeri de l’Interior. 

Els procediments que va activar la Generalitat

En el cas de l’incendi de Cap de Creus, qui va fer la sol·licitud segons ha confirmat a Verificat el departament de premsa de Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, va ser el CECAT, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, i la va traslladar al CENEM, el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències, dos centres que depenen dels seus respectius departaments d’Interior. 

Segons premsa de la Direcció General de Proteccio Civil la petició es va fer “seguint els protocols de funcionament”, però segons el que estableix el PLEGEM aquesta sol·licitud l’hauria d’haver fet la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat o una autoritat superior. Per tant, la sol·licitud presentada va ser rebutjada “perquè no estava subscrita per una autoritat competent” per demanar l’ajuda de mitjans extraordinaris, segons ha confirmat a Verificat el departament del Ministeri de l’Interior.

El mecanisme de protecció transfronterera

Des del 2014 existeix el programa Cooperem-POCTEFA, que té com a objectiu desenvolupar una política compartida pel que fa a la prevenció i gestió del risc d’incendis en la zona transfronterera. En aquest programa europeu hi participen Espanya, França i Andorra, però segons explica el cap de premsa de Bombers de la Generalitat segons aquest protocol “els hidroavions francesos tampoc haurien pogut accedir al territori espanyol per extingir l’incendi sense que el Ministeri de l’Interior ho demanés formalment a les autoritats franceses”. 

Aquest protocol preveu incendis de tres nivells en funció del seu risc. En el nivell 0 i 1, d’incendis menys greus, els bombers catalans poden fer l’operatiu en territori francès i informar a posteriori a les autoritats espanyoles de la intervenció que s’ha fet en territori estranger. Però, en el nivell 2, en aquells incendis de més risc i especialment en aquells en què es necessiten mitjans aeris per controlar l’incendi, és el Ministeri de l’Interior el que ha de fer la petició formal d’intervenció de suport internacional.

Des de la Generalitat afirmen que han iniciat converses amb el Ministeri de l’Interior per poder millorar els protocols en el cas dels incendis que es produeixen a la frontera i requereixen d’hidroavions per extingir-los, segons ha confirmat el cap de premsa de Protecció Civil a Verificat. 

Aquesta verificació és fruit d'una col·laboració entre Verificat i Newtral. Llegiu la versió en castellà aquí.