No, Puigdemont no ha de pagar 500.000 euros “en costos” pel procés contra el jutge Llarena a Bèlgica

Fa temps que circula a les xarxes socials un missatge que afirma que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha estat condemnat a pagar més de mig milió d'euros en concepte de costos processals pel seu litigi contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Bèlgica. És fals. No se li ha imposat cap pena econòmica perquè el procés judicial encara no ha acabat. A més a més, les tarifes públiques de la justícia belga fixen un màxim de 36.000 euros per aquest tipus d'indemnitzacions, tot i que en aquest cas concret arribaria com a màxim a 360 euros, segons han confirmat tant les parts implicades com des de premsa de la cambra de justícia.

"La justícia belga ha rebutjat la denúncia que Puigdemont va interposar contra el jutge Llarena i l'obliga a pagar més de mig milió d'euros en concepte de costes processals"

A Bèlgica, els costos processals estan preestablerts per llei, però per conèixer el preu final cal esperar fins al final del contenciós. "Depèn del valor de la disputa legal", va resumir a Verificat l'advocat belga Simon Bekaert [representant de l'exconseller de Cultura Lluís Puig], i es determina en funció de les tarifes de la Cambra Nacional dels Agents Judicials de Bèlgica en la seva pàgina oficial. Els preus previstos arriben a un màxim de 36.000 euros, segons ha explicat a Verificat el departament de premsa d'aquesta cambra, però en el cas del procés de Puigdemont i Llarena, com es tracta d'una reclamació per danys morals valorada en un euro, segons confirma a Verificat l'advocat de Puigdemont Gonzalo Boye, el màxim a pagar serien 360 euros.

En el seu moment, a l'agost de 2018, el ministeri de Justícia va anunciar en un comunicat que l'administració espanyola destinaria prop de 550.000 euros (IVA inclòs) a finançar les despeses del bufet d'advocats contractat per representar l'estat i el jutge Llarena al plet. No obstant això, la indemnització del procés judicial que ha de pagar la part perdedora a Bèlgica és independent de el cost de la defensa de la part guanyadora, segons ha confirmat a Verificat l'àrea de premsa de la cambra.

Partint de les tarifes públiques, la indemnització que hauria de pagar Puigdemont són aquests 360 euros, tot i que com ha admès la cambra, és estrany que un condemnat arribi a pagar el preu màxim si el cas no es dilata de manera extraordinària. El més probable per un cas d'aquest tipus sense imprevistos seria que hagi de pagar una indemnització de 180 euros. Boye ho qualifica de "simbòlic".

L'origen de la demanda

El juny del 2018, Puigdemont i els exconsellers instal·lats a l'estranger van denunciar per la via civil a el jutge Llarena, l'instructor del judici del Procés, per "vulneració dels drets fonamentals". Tal com va explicar el també advocat de Puigdemont Paul Bekaert en una entrevista a TV3 (minut 00:30) en 2018, la demanda va sorgir després que Llarena emetés "la seva opinió sobre el cas que està portant com a jutge fora de l'audiència i fora de la sentència. Un jutge pot dir la seva, però ha de quedar dins de la sala de tribunal i només es pot emetre en el marc de la sentència ".

Boye va confirmar a 8 a el dia de 8TV que es tractava d'unes manifestacions de Llarena a Oviedo on, segons ell, el jutge va parlar dels seus defensats i va reflectir "quin és el seu sentiment íntim a l'hora de prendre les decisions". Llarena, que a l'agost d'aquest any va rebre la protecció del Consell General del Poder Judicial, havia dit al febrer que no considerava que els polítics empresonats fossin "presos polítics".

La causa continua oberta

Gonzalo Boye ha explicat a Verificat que la causa no va ser arxivada l'abril del 2020, com han informat molts mitjans de comunicació, sinó que va ser "desestimada en primera instància" i ara està "en procés d'apel·lació". En conseqüència, els costos processals "es resoldran al final del plet".

El Ministeri de Justícia del Govern espanyol, que ha contractat un bufet d'advocats per representar Llarena a Bèlgica, també ha confirmat a Verificat que "l'altra part ha recorregut en cassació i ha apel·lat" i que, per tant, "el procés continua". "No coneixem l'import total perquè només ha acabat la primera instància. (…) Quan estigui tancat, el sabrem", ha detallat el departament de premsa de l'Ministeri a Verificat en un correu electrònic. Justícia també ha avançat que "en principi no es formularà reclamació" per recuperar els costos processals.

Les tarifes a Bèlgica

Tornant a les tarifes de la Cambra Nacional dels Agents Judicials de Bèlgica i més enllà dels casos en què la disputa legal no es pot valorar en diners, Simon Bekaert afirma a Verificat que els jutges generals apliquen la basisbedrag (la taxa estàndard o bàsica) de la taula. Per exemple, explica, "si demandes a algú que va danyar la teva propietat i exigeixes una indemnització de 8.000 euros, la tarifa estàndard és de 1.080 euros".

Bekaert afegeix que "la llei estableix que si el cas és especialment complex i fos necessària una quantitat anormal de feina, el jutge pot aplicar la taxa més alta"; en el cas anterior, pot arribar fins als 2.400 euros. D'altra banda, "si el mateix cas fos anormalment simple (per exemple, perquè la part perdedora mai va impugnar el seu reclam i pràcticament no va tenir feina per obtenir la sentència), el jutge pot aplicar una taxa més baixa"; en aquest exemple, 600 euros.

La tarifa més alta és de 36.000 euros i correspon a "disputes legals per valor superior a un milió d'euros i on el jutge dictamina que el cas era anormalment complex i necessita una gran quantitat de treball", afegeix Bekaert, que sosté que "aquesta taxa gairebé mai es condemna ".

L'advocat belga Pierre Henry va confirmar a Newtral.es que a Bèlgica l'únic pagament que ha de fer el demandant que perdi un cas és el dels costos judicials fixats per l'autoritat i que en cap cas inclou el cost dels advocats de l'altra part, a diferència d'altres sistemes judicials. A l'igual que Bekaert, Henry coincideix que "és molt poc comú que s'arribi al màxim dels 36.000 euros".

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.