No hi ha proves que el vídeo de la salsitxa de Carlos Ríos estigui manipulat, però la seva observació no permet conèixer la composició de l’aliment

El vídeo no compleix les condicions d’esterilitat per assegurar que no hi ha contaminació


Què s’ha dit?

Que una observació casolana al microscopi permet veure “una mena de pèl” en una salisitxa comercial.

Què en sabem?

Al marge que les imatges siguin o no reals, el vídeo no és garantia de res. L’observació no és l’adequada perquè l’experiment no compleix les condicions d’esterilitat per demostrar si hi ha contaminació.

Carlos Ríos, creador de la marca Realfooding i impulsor del moviment real food a Espanya, va compartir el 19 de gener un vídeo en què analitzava un tall de salsitxa al microscopi i assegura que havia trobat “una mena de pèl” dins del producte (acumula 44.000 m’agrada a Instagram). En resposta, una neurocientífica amb 15.000 seguidors a Twitter el va acusar d’haver manipulat les imatges perquè amb talls tan gruixuts “no pots veure res perquè la llum no passa a través del microscopi”, segons escrivia a Twitter.

El microscopi que ha usat l’influencer permet fer observacions com les que ha compartit i no hi ha proves que les imatges hagin estat retocades. No obstant, les observacions de Carlos Ríos no són rellevants científicament i no permeten en cap cas concloure quins són els components de la salsitxa perquè les observacions de microscòpia han de seguir uns protocols de preparació de les mostres que, d’acord amb les imatges, no s’han complert.

Consultat per Verificat, l’influencer ha compartit el model de microscopi emprat, que segons la descripció del producte conté un sistema de doble il·luminació, tant superior com inferior. És a dir, que permet fer observacions tant de superfícies opaques, com el tall de salsitxa mostrat per Ríos, il·luminant-lo des de dalt, com de mostres transparents o translúscides, il·luminant-les des de baix, el tipus d’observació que se sol emprar per a fer anàlisis alimentàries tant de composició com de potencial contaminació per bacteris o fongs, per exemple.

Vídeo plausible, identificació dubtosa

Una cosa és que el vídeo sigui plausible i una altra molt diferent que permeti extreure conclusions sobre la composició o suposada contaminació de la salsitxa. L’objectiu emprat per Ríos en l’observació possibilita veure la mostra suficientment augmentada com per veure un pèl com el que ensenya, segons explica a Verificat Gabriel Alfranca, investigador de l’Institut de Nanociència i Materials d’Aragó (INMA-CSIC): “A manca de més informació, no és descabellat pensar que estigui emprant els augments suficients per veure’l [el pèl] a aquesta mida i amb aquest equip”.

Ara bé, “no es pot saber si estaven a l’interior de la salsitxa […] o són fruit d’una contaminació per la manera en què s’ha fet l’extracció de la mostra”, apunta Ricardo Granja, expert en microscòpia doctorat a la Universitat d’Alacant. “Amb l’instrument amb què s’ha fet l’observació, amb la falta de cura amb què s’ha obtingut la mostra, la manca de traçabilitat de la mostra en qüestió i l’escassa confiabilitat de l’observador, no es pot afirmar que el que es veu sigui component de la salsitxa”, conclou.

En opinió de Pedro Luis Fernández, cap de servei d’Anatomia Patològica a l’Hospital Germans Trias i Pujol, “el suposat pèl no em sembla tal, sinó una estructura artificial”. L’expert no descarta, però, “que hi pogués haver un en un material comestible resultant d’una manipulació industrial”.

La mostra no està ben processada

El motiu de tants dubtes entre els experts consultats és que la gravació no permet respondre la pregunta inicial que el propi Ríos comparteix: “Què hi ha dins d’una salsitxa?”, ni tan sols garantir que allò que s’està observant sigui l’aliment en qüestió. Tampoc permet —ni en aquest vídeo ni en cap dels altres que ha compartit observant aliments ultraprocessats com Nesquik, galetes Oreo o llaminadures— identificar ni caracteritzar els components que apareixen en les imatges, perquè ni la mostra que empra està correctament preparada, ni es fa una anàlisi adequada de les suposades troballes. És a dir, que les observacions de l’influencer no tenen cap rellevància científica.

Per observar una mostra al microscopi, cal preparar-la adequadament. En el vídeo esmentat, la peça que observa Ríos no passa per cap procés de preparació, obligatori i molt exigent, que inclou processar-la, tenyir-la, fixar-la i tallar-la amb instrumental específic, tal com explica la Universitat de les Illes Balears en el seu web. La natura d’aquests passos i l’anàlisi dels resultats canvia en funció dels paràmetres i l’aliment que es vulguin observar, donat que no existeix cap mètode analític universal.

Per tant, no només es tracta de saber si el que s’observa per l’ocular —sistema de lents acoblades a la part superior del microscopi— és o no real, sinó també si el que s’observa és representatiu. “Caldria un laboratori dotat de personal, equipament i protocols de treball homologats i acreditats per alguna agència pública”, cosa que no es compleix en el cas de Ríos, conclou Ricardo Granja.

A més a més, en ciència, un dels procediments bàsics per assegurar la validesa d’una investigació és poder-la repetir i assolir els mateixos resultats (els principis de la repetibilitat i reproductibilitat). En aquest cas, Ríos realitza una observació única del tall de salsitxa i afirma que aquesta conté cossos estranys. Tal com hem indicat, però, per poder fer aquesta afirmació caldria repetir l’observació amb diferents salsitxes, de manera que es pogués assegurar, o pel contrari, refutar, que totes les unitats d’aquest producte contenen cossos estranys.

No és la primera vegada que s’empren imatges de microscopi per treure conclusions errònies sobre els components d’aliments o inclús fàrmacs. Altres verificadors de la International Fact-Checking Network (IFCN) com Maldita o Snopes han analitzat vídeos virals previs que mostren el menjar al microscopi, i les vacunes de la covid-19 també van ser víctimes d’imatges que asseguraven, falsament, la presència de components electrònics en els preparats.

european media and information fund