Els purificadors d’aire per a reduir la contaminació funcionen en espais tancats però no hi ha proves que netegin el carrer

Els països de la UE aposten per evitar les emissions en origen, aposta que també recolza l’OMS


Què s’ha dit?

Que els límits de contaminació no s’estan superant a Barcelona més enllà de “pics puntuals”, i que els purificadors d’aire són una bona estratègia per a netejar i depurar l’aire.

Què en sabem?

Si una estació de contaminació supera els límits de la UE, la legislació europea estableix que la ciutat incompleix el reglament. Les lectures d’una estació, tot i correspondre a un punt concret, serveixen per a estimar els nivells de contaminació de totes les zones de la ciutat amb unes característiques equivalents. Els purificadors d’aire, a més a més, no són una estratègia avalada científicament per a purificar l’aire en espais oberts.

Eva Parera, candidata de Valents a l’alcaldia de Barcelona, va assegurar al debat organitzat per Betevé que la ciutat no està superant els nivells de contaminació, sinó que “tenim picos” i que per a evitar-los cal posar aparells “que netegen i depuren l’aire”. En una entrevista anterior a Onda Cero, Parera ja havia fet referència a “l’Eixample i la zona de Gal·la Placídia” com els punts en què es produeixen aquests excessos. 

És FALS. La Unió Europea considera que, per complir els límits d’emissions, s’han de respectar els màxims a totes les estacions de la ciutat que, tot i mesurar la contaminació en un punt específic, serveixen per estimar els nivells d’altres zones similars de la ciutat. L'argument de “depurar l’aire” a l’entorn dels sensors no té sentit: els punts estimen la pol·lució general de la ciutat i, a banda d’això, els purificadors només s’han mostrat eficients en espais tancats.

"No estem superant els nivells, tenim picos puntuals, el que han de fer és apostar per aparells, com estan fent altres ciutats, que netegen i depuren l’aire"

Eva Parera, Valents

Les estacions de l’Eixample i de Gal·la Placídia són els dos únics dos punts automàtics de mesura de qualitat de l’aire en zones de trànsit de Barcelona. Les lectures que s’hi prenen no només indiquen el nivell de contaminació de la ubicació concreta, sinó que permeten estimar la qualitat de l’aire de la resta d’ubicacions en condicions de trànsit similars, explica el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, encarregat de gestionar la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). És a dir, “per avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya no cal mesurar tots els seus punts”.

Per tant, quan el 2022 l’estació Eixample de Barcelona va superar el llindar de diòxid de nitrogen permès per la Unió Europea, no es va tractar d’un “pic puntual” que es donés en una sola ubicació, com apunta Parera, sinó que la situació podia ser similar a altres punts de la ciutat amb les mateixes característiques i que no tenen instal·lades estacions de mesura.

A més, ja vam explicar que tant els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) com els de material particulat (PM10) que mesuren les estacions de la ciutat són superiors als nivells recomanats per l’OMS. “Segueix existint un risc sota els límits establerts actualment” per la Unió Europea, sentencia Dominic Roye, investigador de la Fundación para la Investigación del Clima.

Unes dades basades en laboratori

La candidata de Valents proposa en la seva intervenció situar aparells per reduir la contaminació que "netegen i depuren l'aire", fent referència a la tecnologia de la marca catalana Urban Air Purifier, segons ha explicat el seu departament de prensa a Verificat. Aquests aparells, purifiquen gasos i partícules contaminants en espais interiors i exteriors, segons una notícia de La Vanguardia adjuntada per Valents.

El seu gerent de l’empresa, Mateo Cusí, explica a Verificat que la tecnologia ha estat desenvolupada en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que aquests aparells tenen “una eficàcia d’eliminació de NOx del 75%” i d’un 95% en el cas de les partícules en suspensió. Ara bé, “el nostre sistema és efectiu quan s’instal·la una consecució de dispositius en un carrer o en la zona a tractar”, detalla Cusí, “no fem màgia, no convertim el centre de Barcelona en el Montseny”.

Urban Air Purifier ha enviat a Verificat la certificació del seu producte i els càlculs en base als quals n’extreu l’eficàcia. Les cinc proves per a certificar el purificador que es detallen en la documentació es van dur a terme exclusivament en un ambient tancat, no a l’aire lliure. En conseqüència, “els resultats no serveixen per un ús a l’exterior”, com en desprèn Josep Calbó, catedràtic del grup de recerca de Física Ambiental de la Universitat de Girona (UdG). En un entorn obert, l’aire que surt del purificador es dilueix “infinitament”, segons Eva Gallego, doctora en Ciències Ambientals i investigadora del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, de manera que l’efecte real és mínim.

Ambdós experts coincideixen a assenyalar que els experiments i els càlculs en base als quals s’han obtingut les xifres d’eficàcia es van dur a terme amb una concentració de contaminants “molt alta”, uns 6.000 cops més que els límits anuals establerts per la UE, i uns 1.000 cop més que els límits de concentració durant una hora. “Quan la concentració d'entrada és bastant baixeta [com la que es dona a l’ambient urbà], és molt difícil obtenir molt bon rendiment”, desenvolupa Gallego.

Si bé és cert que ciutats com París (França), Rotterdam (Països Baixos) o Xian (la Xina), entre altres, han instal·lat prototips de purificadors d’aire, no hi ha evidència publicada que avali la seva efectivitat en un entorn urbà real. La tecnologia emprada a Rotterdam va mostrar reduir en un 45% la concentració de PM10, però només a un radi de 10 metres al voltant de la torre. 

Gallego explica que des de la UPC van fer unes proves amb equips de purificació “fa uns anys”, tot i que no explicita la companyia amb qui les van dur a terme. “Vam instal·lar l’equip a un pati a l’ETSEIB i agafàvem l’aire real que entrava i sortia” del purificador, continua l’experta. En fer les mesures “pràcticament” no hi va haver “cap reducció”, contraposa.

Reduir emissions, no netejar després

Els països de la Unió Europea coincideixen a prendre majoritàriament mesures que limiten en origen les emissions de contaminants per a rebaixar la pol·lució a les ciutats, enlloc d’intentar purificar l’aire un cop contaminat. La prevenció és l’estratègia que proposa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que recomana el pla d’acció Contaminació Zero de la Unió Europea. 

“A nivell de contaminacio atmosfèrica el més important és controlar l'emissió”, continua Gallego. Netejar l’aire un cop contaminat amb purificadors, requeriria de molta energia i d’una gestió adequada dels residus que generarien, assenyala Calbó, de la UdG, a més d’ocupar espai públic i de suposar un cost per a la ciutat. 

L’opinió dels experts coincideix amb les mesures preses pels països de la Unió Europea: el 39% dels plans dels estats membre per a reduir la pol·lució se centren en limitar les emissions actuant sobre el trànsit i la planificació urbana, i el 14% actuant sobre el combustible. Un altre 19% de les mesures preses estan destinades a l’educació i la informació a la població. La neteja de l’aire contaminat no apareix representada en l’estadística, ni mitjançant purificadors ni amb cap altra estratègia.

european media and information fund