Laura Borràs no té garantida la seva nòmina “de manera vitalícia” si compleix dos anys com a presidenta del Parlament

Si compleix dos anys com a presidenta del Parlament el proper 12 de març del 2023, Borràs podrà percebre una “pensió vitalícia” del 60% de la retribució de la Presidència, però a partir dels 65 anys.


Què s’ha dit?

Que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, tindrà el 40% o el 50% de la seva nòmina “garantida de manera vitalícia” si arriba als dos anys de mandat.

Què en sabem?

Si fa dos anys com a presidenta de la Cambra, Borràs tindrà dret a cobrar una “pensió vitalícia” del 60% de la retribució de la Presidència, però a partir dels 65 anys. Després de deixar el càrrec, pot percebre una assignació mensual del 80% del sou durant quatre anys com a mínim.

El diputat de Vox al Parlament de Catalunya Joan Garriga va afirmar en una entrevista al programa Aquí, Parlem de RTVE que la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, tindrà el 40% o el 50% de la seva nòmina “garantida de manera vitalícia” si arriba als dos anys de mandat (al minut 11:30).

És enganyós. Si compleix dos anys com a presidenta del Parlament el proper 12 de març del 2023, Borràs podrà percebre una pensió vitalícia” del 60% de la retribució de la Presidència, però a partir dels 65 anys.

Quan deixi el càrrec, tindrà dret a cobrar el 80% del sou que correspongui a la Presidència del Parlament durant quatre anys i, a partir de la seva jubilació, també gaudirà d'una pensió especial d'expresidenta del Parlament, però no cobrarà la seva nòmina “de manera vitalícia”, com assegura Garriga.

Borràs tindrà el març de l'any vinent 52 anys, per tant, en cas de deixar el càrrec llavors passaria almenys nou anys sense cobrar aquesta retribució.

“Laura Borràs, si aguanta fins al març, tindrà el 50% de la seva nòmina, o el 40%, garantida de manera vitalícia”

Joan Garriga, Vox

Haver ostentat el càrrec “dos anys com a mínim”

La Llei 2/1988, de 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar el seu càrrec, i als seus familiars regula a l'article 2 que, per tenir “dret a percebre una pensió vitalícia”, els expresidents del Parlament han d'haver-hi ostentat el càrrec durant dos anys com a mínim”.

Laura Borràs va arribar a la Presidència de la Cambra el 12 de març del 2021 després de ser elegida amb els vots a favor de Junts i ERC a la sessió constitutiva del Parlament. El seu nomenament es va publicar quatre dies més tard al Butlletí Oficial del Parlament. Així doncs, si Borràs arriba a març del 2023 sent presidenta de la Cambra catalana, tindrà dret a rebre la pensió vitalícia, però si se n'anés abans, no compliria aquest requisit.

El 60% de la retribució mensual

Aquesta pensió vitalícia prevista a la Llei 2/1988 era inicialment igual al 40% de la retribució mensual corresponent a l'exercici del càrrec de president del Parlament”. Aquesta és la xifra que esmenta Garriga a l'entrevista.

Tot i això, des del 2003, el percentatge és del 60%, ja que la Llei 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat va incloure una disposició addicional segona per equiparar la pensió dels expresidents del Parlament a la dels expresidents de la Generalitat, de recent creació.

En resumits comptes, els expresidents del Parlament que ho hagin estat com a mínim dos anys tenen dret a una pensió vitalícia a partir dels 65 anys equivalent al 60% del sou de qui ostenti la Presidència de la Cambra en el moment de rebre la prestació.

Una assignació mensual del 80% del sou durant quatre anys com a mínim

A més de la pensió vitalícia, l'article 1 de la Llei 2/1988 també preveu “una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president del Parlament”.

De la mateixa manera que en el cas anterior, el 2003 també hi va haver canvis. Originàriament, els expresidents del Parlament tenien dret a percebre aquesta assignació “durant el mateix temps que hauran estat al càrrec i com a màxim durant 24 mensualitats”. Ara bé, des del 2003, el període temporal és “equivalent a la meitat del temps que han estat al càrrec i, com a mínim, per una legislatura” (així consta a la disposició addicional primera).

“Una legislatura” equival a quatre anys independentment del que duri el mandat. Artur Mas, per exemple, ha cobrat l'assignació durant dues legislatures (entre el 12 de gener del 2016 i l'11 de gener del 2020), com consta a les xifres disponibles a la web del Govern Obert.

Ambdues retribucions són incompatibles amb cobrar un sou de parlamentari, membre del Govern o alt càrrec, tant de l'Administració de l'Estat com de la Generalitat, i amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat.

Laura Borràs té actualment 51 anys (va néixer el 5 d'octubre del 1970). Per tant, el març de l'any vinent tindrà 52 anys. Si deixa el càrrec després d'arribar als dos anys de mandat, en passaria nou, com a mínim, sense retribució.

Si arriba fins al final de la legislatura i no repeteix com a presidenta del Parlament, deixaria el càrrec el 2025, amb 54, i tindria dret a cobrar l'assignació mensual del 80% fins al 2029, amb 59 anys. El 2035, compliria els 65 anys i podria accedir a la pensió vitalícia del 60%.

Hem preguntat al grup parlamentari de Vox sobre les declaracions de Joan Garriga, però en el moment de publicar aquest article no n'hi havia resposta.

Sense informació sobre qui la cobra

Els drets econòmics que tenen els expresidents del Parlament són semblants als previstos per als presidents de la Generalitat. Tot i això, hi ha una diferència clau. La Generalitat de Catalunya publica dades en obert sobre les retribucions que perceben els expresidents de la Generalitat. És el que es coneix com a “publicitat activa”. Tot i això, no hem trobat les retribucions que reben o han rebut els expresidents de la Cambra catalana.

Encara que la quantia és pública, perquè correspon a una proporció del sou vigent del càrrec en qüestió, la informació sobre si algun expresident hi ha renunciat no està disponible en el cas de la Presidència del Parlament.

El departament de premsa del Parlament ha respost a Verificat que no disposa d'aquesta informació i l'hem sol·licitat a través d'una petició de transparència i una petició a la Secretària de Govern Obert de la Generalitat. A l'hora de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incloïen una partida de 950.000 euros relativa a l'assignació temporal i les pensions tant dels expresidents de Generalitat com del Parlament.

A causa d'aquesta manca d'informació, tampoc no coneixem amb certesa qui està cobrant actualment la pensió vitalícia. Els únics tres expresidents del Parlament vius amb més de 65 anys són Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. La llei també preveu a l'article 4 que el cònjuge vidu d'un expresident de la Cambra amb dret a pensió vitalícia percebi el 50% de la pensió de jubilació.