Les vacunes contra la covid-19 no fan que les persones siguin detectables per Bluetooth
No poden fer que els pacients generin en el seu cos cap direcció MAC, una espècie d’identificador únic per a cada dispositiu
Què s’ha dit?
El metge Luis de Benito assegura que el 86% dels pacients vacunats generen una adreça MAC i són, per tant, detectables per Bluetooth.
Què en sabem?
Tot i que la tecnologia per inocular un nanoxip a través d’una vacuna existeix, aquest hauria de portar una antena i una bateria per tal que un mòbil pogués detectar un senyal Bluetooth, dos elements que, per qüestió de grandària, no podrien ser introduïts en el vial.
Aquestes setmanes està corrent un vídeo viral en el qual el metge Luis de Benito, conegut per haver participat en diverses ocasions en programes de televisió, i recentment per les seves opinions contràries a les vacunes de la covid-19, assegura que el 86% de les persones vacunades poden ser detectades a través del Bluetooth del mòbil. És FALS. Les vacunes no poden fer que els pacients generin en el seu cos cap direcció MAC —una espècie d'identificador únic per a cada dispositiu—, ni que siguin detectables a través del Bluetooth d'un dispositiu mòbil.
“He pogut comprovar que la presència del 100% dels pacients que diuen no estar vacunats no susciten cap dispositiu de contacte amb el meu mòbil via Bluetooth, però el 86% dels pacients que sí que ho estaven generaven una adreça MAC en el meu telèfon mòbil”
Primer van ser els microxips. Després, la tecnologia 5G. Més endavant, el grafè. I ara li toca el torn al Bluetooth. El contingut de les vacunes ha estat objecte d'especulació i carn de conspiració des del mateix moment en què van començar a administrar-se i, tot i que cada vegada és més clara la seva eficàcia i seguretat, encara hi ha qui especula sobre la seva capacitat per a desencadenar efectes tecnològics en el cos.
Una d'aquestes persones és el digestòleg Luis de Benito, qui en un vídeo diu haver detectat que les persones que han estat vacunades —no especifica amb quin tipus d'injecció, si ARNm o vector viral— “generaven una adreça MAC en el meu telèfon mòbil”, mentre que “el 100%” dels no vacunats “no susciten cap dispositiu de contacte amb la meva mòbil via Bluetooth”. El vídeo ha aconseguit més de 50.000 reproduccions en la web.
Hem preguntat a enginyers de telecomunicacions si això és possible. Tot i que físicament es pot inocular un nanochip a través d'una vacuna que sigui posteriorment localitzable per alguna antena Bluetooth, dur a terme aquest pla no és tan senzill: “En l'actualitat existeixen xips de la grandària nanomètrica i que tècnicament podrien injectar-se a través d'una vacuna, però per tal que aquest xip pogués estar connectat amb l'exterior, és a dir, fos detectat com un senyal Bluetooth, hauria de disposar d'un transmissor (antena) Bluetooth”, indica per correu electrònic a Verificat Noelia Miranda, responsable de desenvolupament tècnic i formació del Col·legi Oficial Enginyers de Telecomunicació (COIT).
D'altra banda, l'enginyera insisteix que “avui dia és tècnicament impossible que es pogués detectar amb un mòbil un senyal Bluetooth procedent d'un hipotètic xip injectat”, ja que aquest ha de venir acompanyat d'una antena (que transmet i emet un senyal a l'aire) i una bateria (necessària perquè aquesta emissió i recepció de senyals radio consumeix petites quantitats d'energia). Aquests dos elements també haurien d'anar col·locats a l'interior del cos, i “per una qüestió de grandària” no podrien ser introduïts amb una vacuna.
Senyals detectables a 100 metres de distància
Un altre dels arguments del digestòleg és que els senyals MAC —l'identificador d'un hardware que s'utilitza per a connectar-se a una xarxa— que ha detectat a través del mòbil desapareixien en aquells casos en els quals la persona vacunada no era a prop, i que apareixien quan s'aproximava.
Però que el mòbil detecti un senyal de Bluetooth no depèn solament de la distància a la qual es troba: “El fet d'estar en un lloc on no hi ha més gent que la que s'indica en la situació descrita no significa que no es puguin rebre senyals de Bluetooth”, insisteix Miranda. “De fet, si es mesurés amb un analitzador d'espectre (equip de mesura emprat habitualment en mesures de nivells de camp electromagnètic en telecomunicacions) podrien detectar-se desenes o centenars de senyals”.
En el cas dels dispositius de Bluetooth, aquests es classifiquen “en diferents classes depenent de la seva potència de transmissió i de la seva cobertura efectiva, podent aconseguir distàncies de fins a 100 metres”.
Per tant, conclou, “és possible que un mòbil detecti senyals de Bluetooth procedents de múltiples fonts que no necessàriament han de ser presents en l'ambient o lloc on es trobi el telèfon mòbil. Això no significa que aquests senyals procedeixin de persones vacunades”.
Les vacunes no contenen microxips
Com ja hem indicat en altres verificacions, el llistat d'ingredients que contenen les vacunes pot consultar-se en els prospectes oficials de cadascuna d'elles. Cap de les injeccions aprovades fins avui conté microxips ni antenes Bluetooth, així com tampoc grafè.
A més, el gabinet de premsa del Ministeri de Sanitat ja va explicar en un correu a Verificat que, per a autoritzar un fàrmac per a la seva comercialització, han d'haver-se “avaluat favorablement les proves científiques sobre qualitat, seguretat i eficàcia del medicament de què es tracti”. Els medicaments hauran de “complir els requisits de qualitat corresponents i ser fabricats de manera que s'asseguri aquest compliment en els successius lots”.
En el seu correu, el Ministeri indica que per a garantir la qualitat dels productes, “les autoritats de l'Espai Econòmic Europeu, entre les quals es troba la AEMPS [Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris], realitzen inspeccions als fabricants” en diferents fases de producció i distribució del fàrmac, tant si es produeixen dins la mateixa Unió Europea com fora.
Qui és Luis de Benito?
Luis Miguel de Benito és un expert en digestologia i metge especialista de l'Àrea d'Aparell Digestiu a l'Hospital Universitari d'El Escorial (Madrid), que a més d'exercir la seva feina en el camp de la medicina, ha publicat diversos llibres de divulgació i disposa d'un blog que en el moment de publicar aquest article “s'està revisant a causa d'una possible infracció de les Condicions del servei de Blogger i només està obert als autors”.
Durant la pandèmia, ha aparegut en diversos programes de la televisió pública i privada espanyola, així com en programes de ràdio, presentat com el “metge antivacunes”, per haver posat en reiterades ocasions en qüestió la seva utilitat, arribant a dir que “no són necessàries”. També ostenta un canal de Telegram amb més de 40.000 subscriptors en els quals es refereix als vials com una “estafa” o “experiment social”.
De fet, altres agències de verificació han desmentit ja en diverses ocasions algunes de les seves afirmacions, com que a Espanya hi ha hagut 1.000 morts provocades per la vacuna contra la covid-19.
Verificat s'ha posat en contacte amb l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid (ICOMEM), on el metge està col·legiat, per a saber si s'investigarà el seu cas. Mariló Clots, responsable de comunicació de la institució, ha indicat a Verificat que "quan un col·legiat que infringeix la normativa és denunciat, o bé per un particular, o per un metge, es prenen cartes des de la Comissió de Deontologia", si bé aquesta "no facilita informació de cada cas que està sent investigat".