La Xina no està augmentant el consum de carbó a causa de la construcció de panells solars

La Xina no està augmentant el consum de carbó a causa de la construcció de panells solars

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Que la Xina ha augmentat el consum de carbó durant els darrers anys per fabricar panells solars que s'importen a Europa.

Què en sabem?

La Xina ha reduït el consum de carbó total i està invertint en la construcció de panells solars i aerogeneradors, que generen una petjada de carboni molt menor que els combustibles fòssils.

En un pòdcast que sovint llança desinformació sobre la indústria energètica disponible a la plataforma Ivoox, un comentarista assegura que “la Xina ha anat augmentant l'ús de carbó de forma substancial en els darrers anys per, entre altres qüestions, fabricar els panells solars que després nosaltres comprarem 'per salvar el planeta'” (això últim, dit de forma irònica). És ENGANYÓS.

És cert que Europa importa la majoria de panells solars de la Xina (un 75%, segons dades d'Eurostat), un país que depèn en gran mesura del carbó, encara que la seva dependència d'aquest combustible fòssil ha disminuït els darrers anys. L'empremta de carboni dels panells fabricats pel gegant asiàtic arriba a duplicar la dels europeus, encara que, en qualsevol cas, sempre és menor que la de les fonts d'energia fòssil.

La Xina ha anat augmentant l'ús de carbó forma substancial en els darrers anys per, entre altres qüestions, fabricar els panells solars que després nosaltres comprarem per salvar el planeta

Un informe de les Nacions Unides assenyala la Xina com el país més contaminant del món i un dels principals motius és la seva alta dependència als combustibles fòssils. De tots destaca l'ús del carbó, ja que el gegant xinès consumeix la meitat del que s'utilitza a nivell mundial. "Més del 60% de l'electricitat de la Xina es produeix amb carbó", assenyala Verificat Alicia Valero, coordinadora del grup de recerca d'Ecologia Industrial del Centre de Recerca de Recursos i Consums Energètics (Institut CIRCE).

La Xina és, al mateix temps, el fabricant de productes fotovoltaics més gran del món: actualment el gegant asiàtic aglutina més del 80% de la capacitat de producció total de panells solars, segons l'Agència internacional de l'Energia (IEA per les sigles en anglès). Per tant, tal com indica Valero, "és molt probable que el carbó estigui involucrat pel que fa a l'electricitat utilitzada per fabricar panells solars (i la majoria de les altres manufactures a la Xina)".

Menor empremta malgrat tot

Aquests panells no només serveixen per proveir la demanda energètica d'un país que, lenta però progressivament, no para de créixer, sinó per ser venuts a la resta de països del món. A Europa, per exemple, més del 75% panells solars que es van comprar el 2020 provenen de la Xina, tot i que entre el 2013 i el 2018, la importació des d'allà es va reduir després de la imposició d'una sèrie d'aranzels per tractar així d'incentivar la producció europea. No obstant, fa tot just quatre anys van aixecar les restriccions per tornar a rebre els panells fotovoltaics del gegant asiàtic.

Aquests panells són més barats que els europeus perquè, entre altres coses, utilitzen el carbó com a energia per a la seva producció, raó per la qual també presenten una petjada de carboni més gran: segons una anàlisi comparativa publicada el 2014, la petjada de carboni d'un panell solar xinès pot arribar a duplicar la d'un europeu. Per això Europa vol revertir la situació. Segons Torralba, un dels objectius de la UE és “tornar a fabricar gran part dels panells solars que necessitem els europeus”, i avança que “ja hi ha projectes de fàbriques, entre elles, una a la Comunitat Valenciana”.

Tot i així, si s'analitza l'empremta de carboni associada a aquestes instal·lacions al llarg de tota la seva vida —des de l'extracció de les matèries primeres fins a la seva gestió com a residu, cosa que es coneix com a anàlisi de cicle de vida—, fins i tot les pitjors plaques fotovoltaiques emeten menys gasos amb efecte d'hivernacle que les millors instal·lacions de combustibles fòssils, com ja expliquem aquí. No és cert que la fabricació de plaques fotovoltaiques comporti una contaminació més gran que l'ús de combustibles fòssils, com suggereix l'orador al podcast.

El problema és que l'empremta de carboni —la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que s'emet en fabricar qualsevol cosa— d'aquests panells també serà més gran que la dels europeus. Ara, la pregunta és: compensa? Els experts consultats ho tenen clar: “Hi ha un malentès inherent a la declaració [del podcast], reflexiona Valero. “Encara que probablement sigui cert que la Xina estigui usant carbó per generar electricitat que després es fa servir per produir un panell solar, el panell solar pot continuar produint energia durant 20 anys amb zero emissions”. És a dir, que la petjada de carboni dels panells fotovoltaics només té lloc a la fase de construcció, cosa que succeeix també amb la resta d'energies renovables.

“Fins i tot si el procés no és net (i aquest és definitivament un problema que s'ha de resoldre i investigar)”, indica Verificat Ilaria Mazzocco, presidenta fiduciari en Negocis i Economia de la Xina i membre del Centre per a Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS, per les seves sigles en anglès), “no hi ha manera que sigui el mateix que cremar carbó (o fins i tot gas) diàriament durant 20 anys per produir energia neta”.

Menor dependència al carbó

En qualsevol cas, la Xina ha augmentat l'ús del carbó durant els darrers anys, però la seva dependència a la crema d'aquest combustible fòssil s'ha reduït. Aquesta aparent contradicció reflecteix el fet que la Xina consumeix cada cop més energia. El país crema més carbó per cobrir la seva demanda energètica, però la proporció en què utilitza aquesta font d'energia és cada cop menor: “És veritat que [l'ús del carbó a la Xina] ha augmentat en termes generals, perquè el país ha augmentat molt el seu consum d'energia, però el seu increment en els darrers 10 anys ha estat relativament lleu”, indica Verificat Pedro Fresco Torralba, director general de Transició Energètica de la Comunitat Valenciana, que afegeix que “l'electricitat usada a les fàbriques de panells solars realment cada vegada té menys percentatge de carbó en origen”.

L'expert, que també ha impartit classes i seminaris al màster d'energies renovables de la Universitat Internacional de València (UIV) i ha escrit àmpliament sobre la transició energètica, dóna a més algunes xifres: “El 2016, per exemple, la generació tèrmica era el 71% i la no fòssil el 29%. I un parell d'anys abans era el 75%. A poc a poc, encara que de forma lenta, el percentatge de carbó al mix xinès és menor. I això implica que l'electricitat usada per fabricar panells solars és menys emissora”, conclou.

Tot i que és cert que el 2021 dues terceres parts de l'energia produïda en aquest país era fòssil (de la qual la immensa majoria és el carbó), actualment ja és una tercera part la que es dedica a les renovables. I és una xifra que a poc a poc va en augment. Per tant, és cert que la Xina consumeix cada cop més carbó, però també està invertint recursos i esforços a desenvolupar energies més netes.

El problema del polisilici xinès

Un dels grans inconvenients que té l'energia solar fotovoltaica davant d'un altre tipus d'energies renovables és l'ús d'infinitat de primeres matèries per a la seva construcció, raó per la qual concentren els seus impactes ambientals en la fase de fabricació. S'usen materials per a la producció dels quals és imprescindible tant la mineria com a processos de purificació que empren materials perillosos per a la salut humana i mediambiental. Un és el polisilici, que es produeix “en moltes centrals elèctriques de carbó, com Xinjiang”, indica Mazzocco.

El polisilici és un derivat del silici metàl·lic el refinat del qual implica l'ús d'ingents quantitats d'energia. Les fàbriques xineses subministren més de les tres quartes parts del polisilici del món, segons recull el Wall Street Journal, que alhora es fabrica amb energia barata com la del carbó. Per això, el preu final del panell serà més assequible i competitiu pels països que els vulguin comprar. I aquest és un dels motius principals pels quals Espanya i la resta d'Europa compren panells xinesos, si bé és cert que recentment el preu ha assolit un màxim històric a la Xina.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen el Planeta, la secció de clima de Verificat.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona