La immigració no degrada el català, els salaris o l’habitatge ni augmenta els índexs de delinqüència, com afirma Sílvia Orriols

La immigració no degrada el català, els salaris o l’habitatge ni augmenta els índexs de delinqüència, com afirma Sílvia Orriols

Català | Castellano

Què s’ha dit?

La immigració “massiva i contínua” contribueix al desús del català, a l’augment els índexs de delinqüència, a la devaluació dels salaris i a la caiguda dels preus dels habitatges ubicats en barris on hi ha una major taxa d’immigració

Què en sabem?

Les persones de nacionalitat estrangera que dominen el català han augmentat un 70% entre el 2008 i el 2018, la taxa de criminalitat s'ha mantingut bastant estable des del 2000 malgrat l'augment de la població estrangera a Catalunya. Els salaris han augmentat un 29,4% entre 2004 i 2018 i el preu del lloguer als sis barris de Barcelona on més ha crescut la taxa d’immigració també ha augmentat, però en la majoria de casos per sota de la mitjana de la ciutat.

S’ha fet viral un tuit de la regidora de l’Ajuntament de Ripoll Sílvia Orriols que afirma que la “immigració massiva i continua, mata la nostra llengua, augmenta els índex de delinqüència” i “devalua els salaris al mateix temps que ensorra el preu dels habitatges ubicats a zones convertides en guetos”. Les dades no avalen aquestes afirmacions.

"La immigració massiva i contínua, mata la nostra llengua”

És veritat que entre 2003 i 2008 va baixar el nombre de parlants exclusius de llengua catalana un 10,4% coincidint amb l’arribada de 700.000 persones estrangeres. La direcció general de política lingüística va apuntar que “l’arribada massiva d’immigració” podia fer que l’ús exclusiu del català es veiés deteriorat. Però aquesta no és l’única raó que explica aquesta baixada; també és a causa que els joves tendeixen a tenir usos més híbrids de les llengües i de l’aflorament de l’ús de l'anglès en entorns de feina, segons apunta la direcció general. 

No obstant això, la mateixa direcció general de política lingüística va precisar que “si es té compte els canvis sumant l’ús habitual del català i bilingüe, els canvis són molt més matisats” i que “en cap cas no hi ha abandonament de la llengua catalana”. Entre el 2013 i el 2018 el nombre de parlants habituals del català va augmentar perquè hi havia més persones que feien ús de la combinació català-castellà.

L’evolució de l’enquesta demostra que “les persones que saben català han augmentat i els percentatges de coneixement s’acosten progressivament als de fa quinze anys, abans de la gran onada migratòria (2003-2008)”, segons els resultats de l’última enquesta de 2018. També entre 2008 i 2018 hi ha un augment de persones estrangeres que dominen el català parlat, escrit i llegit.

El 76% dels estrangers el 2018 entenia el català i les persones que el parlen, l’escriuen i el llegeixen ha augmentat un 70% entre 2008 i 2018. Són dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de població que realitza la direcció general de política lingüística de la Generalitat cada cinc anys. 

"La immigració massiva i contínua augmenta els índexs de delinqüència"

Com ja hem explicat, no es pot afirmar que hi hagi una relació causal entre els índex de delinqüència i els de població estrangera. La taxa de criminalitat i l’arribada de població estrangera no han crescut al mateix ritme en els darrers anys a Catalunya: la taxa de criminalitat s’ha mantingut bastant estable malgrat l’augment d’immigració. De fet, el 2003 un estudi de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ja afirmava que la clàssica afirmació segons la qual els immigrants incrementen la delinqüència “no té cap base científica”. 

Altres estudis apunten en la mateixa direcció. La professora de dret penal de la Universitat de Màlaga, Elisa García, assenyala en un article publicat el 2014 que la nacionalitat per si mateixa no explica la motivació delictiva. La delinqüència en el cas dels immigrants està més relacionada amb els contextos de marginació, ja que aquests es troben en major proporció en aquests casos que les persones de nacionalitat espanyola.

"La immigració massiva i contínua devalua els salaris al mateix temps que ensorra el preu dels habitatges ubicats a zones convertides en guetos"

És fals que l’arribada d’immigrants hagi devaluat els salaris a Catalunya. El salari brut anual mitjà a Catalunya ha augmentat entre el 2004 i el 2018 un 31,5%, passant dels 19.750,11 a 25.968,20 euros l’any. Però, tot i que els sous hagin augmentat en els últims anys, no ho han fet de la mateixa forma per a tothom i hi ha diferències en funció de la nacionalitat: el salari brut anual mitjà d’un espanyol ha augmentat un 34,2%, mentre que el salari brut anual mitjà d’un estranger ha crescut un 20,6%.

Aquest gràfic mostra l’evolució del salari mitjà a Catalunya i l’arribada d’estrangers i indica que els anys que han arribat més estrangers respecte a l’any anterior, el 2005 i el 2008, no hi ha hagut una devaluació del salari mitjà. De fet, l’arribada de nouvinguts està més relacionada amb els cicles econòmics que amb l’augment dels salaris: els anys de crisi arriben menys estrangers que els anys de bonança econòmica. 

Pel que fa a l’habitatge, a nivell català no hi ha xifres del preu del lloguer desglossades per barris a tots els municipis i, per tant, no se’n pot fer una anàlisi tan profunda. No obstant això, a Barcelona, on el departament d’Habitatge de la Generalitat desglossa amb dades de l’Incasòl el preu mitjà dels lloguers per barris, aquest ha augmentat des del 2014 en els barris on hi ha una major taxa d’immigració: el barri Gòtic, el Raval, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Per tant, aquesta afirmació de la regidora de Ripoll tampoc es compleix.

Això s’explica, en part, pels processos de gentrificació que han patit aquests barris, segons explica un article publicat a la revista Estudios Geográficos. El mateix estudi defineix la gentrificació com el procés a través del qual es reforcen “les àrees del centre de la ciutat com espais exclusius, dificultant l’accés a l’habitatge i contribuint al desplaçament dels antics residents”. Tot i això, el preu mitjà del lloguer en aquests barris el 2021 seguia estant per sota de la mitjana del lloguer a Barcelona (918,84 euros), excepte el barri Gòtic (947,07 euros). Per tant, el preu per sota de la mitjana, entre altres factors, pot seguir explicant les altes taxes d’immigració en aquests barris.

De totes maneres, el preu mitjà del lloguer a Barcelona ha augmentat un 34,8% entre 2013 i 2021, segons les dades d’Habitatge. Però, en els sis barris on més ha augmentat la població estrangera, el lloguer ha augmentat per sota de la mitjana de la ciutat, excepte en un cas. 

El barri Gòtic (augment taxa migració 53,9%), Horta (53,7%), Porta (58,4%), Torre Baró (86,5%) i Can Peguera (86,5%) són els barris on més ha augmentat la taxa d’immigració, segons el padró municipal, però el preu del lloguer ha augmentat menys del 34,8%. Mentre que Baró de Viver és el barri on més ha crescut la població estrangera i el preu del lloguer ha pujat per damunt de la mitjana de la ciutat

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona