Política, Junts

Junts per Catalunya portava el referèndum en el programa electoral, a diferència del que diu Jordi Sànchez

Junts per Catalunya portava el referèndum en el programa electoral, a diferència del que diu Jordi Sànchez

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha assegurat en una entrevista a Els Matins de TV3 (al minut 28:43) que el seu partit no portava un referèndum en el programa electoral per a les eleccions catalanes del passat 14 de febrer.

És fals. El programa de la candidatura de Carles Puigdemont i Laura Borràs recollia la proposta de "si els independentistes obtenim més del 50% dels vots, sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per arribar a un referèndum acordat i vinculant". Jordi Sánchez ha afegit en la seva resposta que JxCat considera que "l'escenari està en un altre lloc", però que "si l'estat espanyol acceptés un referèndum acordat", ells estarien "entusiastes".

"Junts per Catalunya no proposa un nou referèndum, no està en el nostre programa electoral"

Jordi Sánchez, Junts per Catalunya

Un referèndum acordat i vinculant

El programa electoral de JxCat incloïa "cinquanta mesures per a un govern fort i eficient" i la tercera d'elles era "sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per arribar a un referèndum acordat i vinculant" en cas que les formacions independentistes superessin el 50% dels vots. Aquestes mesures es van presentar en roda de premsa enmig de la campanya electoral.

El programa també defensava la necessitat de combinar "l'empenta de les institucions i de la mobilització popular, acompanyades d'una tasca de preparació i organització que no estigui exposada a la repressió de l'Estat" i assenyalava que es procediria a "activar la Declaració d'Independència, a mobilitzar el país per la seva defensa pacífica i democràtica i a demanar el reconeixement internacional" quan "la ciutadania, les institucions i el Consell per la República estiguin preparades ".

Aquesta idea ja quedava recollida en la pàgina 45 de la ponència política de Junts per Catalunya, aprovada al congrés fundacional del partit, que també defensava (a la pàgina 43) que Junts assumia "la confrontació amb l'estat espanyol utilitzant la desobediència civil i la no cooperació de manera democràtica" com a estratègia per "aconseguir la plena efectivitat de la independència de Catalunya". No obstant això, el text també sostenia que la confrontació amb l'Estat ha de ser compatible amb "forçar un diàleg i una negociació amb l'Estat (que desemboqui en un eventual referèndum acordat) o aconseguir la independència a l'marge de tota negociació (via unilateral)" . Afegia que aquesta confrontació "no és incompatible amb la voluntat de diàleg".

Verificat ha contactat amb el departament de premsa de Junts per Catalunya, però en el moment de la publicació d'aquest article no havia contestat.

Un debat des de fa temps sobre la taula

El debat sobre un nou referèndum a Catalunya està a sobre de la taula tres anys i mig després del referèndum convocat pel Govern per a l'1 d'octubre. Sis dels consellers d'aquell Govern van ser condemnats pel Tribunal Suprem per sedició i tres consellers van ser condemnats per desobediència. Part del Govern i l'expresident Carles Puigdemont estan a l'estranger i no han estat jutjats.

Però més enllà dels últims comicis, quina ha estat la posició de les formacions independentistes en altres moments? Les repassem.

Junts pel Sí, un referèndum de ratificació de la Constitució catalana

En alguna ocasió, dirigents independentistes han afirmat que Junts pel Sí (la coalició entre Convergència i ERC per a les eleccions de setembre de 2015) portava en el seu programa el referèndum d'autodeterminació que es va celebrar l'1 d'octubre. El van afirmar, per exemple, Oriol Junqueras (president d'ERC) al juliol de 2020 i Laura Borràs (llavors diputada d'JxCat al Congrés) a l'octubre del mateix any al programa FAQS de TV3. No era així.

El full de ruta de Junts pel Sí, que plantejava el camí cap a la independència en 18 mesos, no contemplava ni preveia un referèndum d'autodeterminació. L'únic referèndum que plantejava Junts pel Sí havia de ser per ratificar la Constitució del nou estat independent que aspiraven a crear: "La pulcritud democràtica està present des de l'obtenció del mandat democràtic a favor de la independència [en les eleccions al Parlament], fins a la ratificació de la Constitució del nou Estat mitjançant un referèndum final".

La proposta de fer un referèndum a la tardor de 2017, que va acabar sent l'1 d'octubre, la va plantejar el llavors president Carles Puigdemont en el debat de la seva qüestió de confiança al setembre de 2016: "La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d'aquesta manera: o referèndum, o referèndum". Puigdemont recollia així la demanda feta prèviament per la CUP, que havia subscrit un manifest reclamant un referèndum unilateral d'independència; l'havia defensat, per exemple, Anna Gabriel.

ERC promet l'autodeterminació des dels anys 30

Esquerra Republicana abandera l'autodeterminació de Catalunya des dels seus inicis. Ja en els seus principis bàsics aprovats per l'Assemblea de constitució del partit en 1931 (a la pàgina 3) reservava "al poble català l'ús de la facultat autodeterminadora, que li competeix per dret propi". En la mateixa línea s'expressava el programa electoral de 1984 (en les segones eleccions després del restabliment de la democràcia), on ERC apostava (a la pàgina 10) per què "es reconegués a Catalunya el dret a l'autodeterminació" i es definia com "un partit nacionalista de veritat".

Des de llavors, l'autodeterminació i el referèndum han estat conceptes habituals en les propostes polítiques d'Esquerra. Per exemple, el 1999 apostava per un nou estatut d'autonomia que conduís a l'autodeterminació, el 2003, per assolir el dret d'autodeterminació davant la Unió Europea i el 2012 tornava a proclamar la voluntat "inequívoca de celebrar, durant el 2014, un referèndum sobre la independència de Catalunya".

La CUP, "insurrecció democràtica" i referèndum

La CUP es va presentar per primera vegada a les eleccions al Parlament el 2012 i defensava en el seu programa "la ruptura amb els estats ocupats a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català". En les eleccions de 2015 insistia en la mateixa idea. Dos anys més tard, en els comicis de 2017 (tres mesos després de l'1 d'octubre), la CUP va reclamar (a la pàgina 68) "l'inici del procés constituent a través de la convocatòria de l'Assamblea Constituent" per definir les bases de la nova República. El procés constituent, segons la CUP, havia de "desenvolupar-se a través d'un procés participatiu vinculant de base i participació popular" i que havia de culminar amb "una proposta de Constitució per a la nova República" que s'hauria de ratificar en referèndum.

Per a les eleccions generals de 2019 (les primeres a les quals es va presentar), la CUP proclamava (a la pàgina 4 del seu programa) que intervindria, dins i fora de Congrés, per facilitar "l'exercici del dret a l'autodeterminació". En aquesta mateixa línia, en les últimes eleccions catalanes, la CUP s'ha mostrat partidària de "recuperar la iniciativa i reconstruir la unitat al voltant del referèndum d'autodeterminació" i ha demanat (a la pàgina 61) "una acció institucional focalitzada a reforçar el conflicte amb l'Estat" i "tensions i embats constants que condueixin cap a un nou moment de catarsi popular i institucional: la insurrecció democràtica". Una "insurrecció" que podria prendre forma d' "una vaga general, d'un nou referèndum d'autodeterminació o d'un acte institucional d'unilateralitat a què les institucions es vegin forçades per les pressions del moviment popular". No obstant això, una de les propostes estrella de la CUP per al 14F, que no apareix en el seu programa, ha estat un "referèndum que faci efectiva l'autodeterminació abans del 2025".

Abans de donar el salt al Parlament, la CUP ja s'havia presentat a eleccions municipals. El 2007, per exemple, reivindicava "un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació". El 2006 la CUP va fer campanya pel 'no' al referèndum de la reforma de l'Estatut i va defensar la seva negativa argumentant que el futur no passava per Espanya, sinó per l'autodeterminació.

Convergència, dret a decidir a partir del 2010

L'aposta de l'antiga Convergència (CDC) per al dret a decidir es remunta a 2010. Llavors, el seu programa electoral apostava obertament (a la pàgina 6) pel dret a decidir com el "camí possible i real per assolir l'autogovern que Catalunya necessita i reclama "i sostenia (a la pàgina 81) que Catalunya és "una nació que no ha renunciat mai als seus drets inherents com a poble, ni tampoc a el dret a l'autodeterminació, i que sempre ha anhelat les màximes cotes d'autogovern".

Convergència, amb Artur Mas al capdevant, va fer un pas més en 2012 i va sostenir que era l'hora que Catalunya iniciés "el rumb cap a l'Estat propi" (pàgina 10). En el seu programa, CDC mantenia (a la pàgina 13) que Catalunya té dret a decidir el seu futur i que havia arribat el moment de poder exercir aquest dret.

El 2003, Convergència havia estat molt més subtil: "El nostre país ha de poder ser i decidir en llibertat, ha de tenir capacitat per expressar-se i per a triar en aquelles qüestions que són fonamentals per al nostre futur" (pàgina 7). CDC és un dels dos partits que integrava la federació de Convergència i Unió (CiU) i que es va trencar el 2015 en plena expansió del procés. CiU va ser el partit que va portar a Jordi Pujol a governar la Generalitat durant 23 anys amb un discurs catalanista i autonomista, però no demanava un referèndum d'autodeterminació.

Podem, referèndum acordat

En els últims anys, l'espai de Podem a Catalunya sempre ha defensat un referèndum pactat. El 2015, Catalunya Sí Que Es Pot definia el territori (a la pàgina 208) com "una nació que té dret a decidir lliurement el seu futur". Dos anys més tard, la formació, que havia passat a dir Catalunya En Comú-Podem, seguia ferma a aquesta postura, exposada en el seu ideari polític. A les eleccions del 14F han tornat a proposar acordar "un procediment que permeti consultar la ciutadania sobre el futur polític, i reguli el referèndum" (pàgina 73).

A Espanya, Podem també ha defensat el dret a decidir. El programa electoral per a les eleccions del 26J de 2016 obria la porta (a la pàgina 13) a "celebrar consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial de país quan una majoria ho demani amb intensitat" i proposava "un referèndum amb garanties a Catalunya per que els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d'Espanya". També ho va mantenir a les eleccions del 10 de novembre de 2020.

El PSC, a favor de el dret a decidir el 2012

Finalment, qui també va defensar el dret a decidir durant un curt període de temps va ser el PSC. Fa nou anys, per a les eleccions anticipades de 2012, els socialistes catalans fixaven com a prioritat (a la pàgina 9) "la reforma constitucional per avançar en la construcció d'un Estat federal" i es comprometia a "promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat" (pàgina 10).

L'any següent, el Consell Territorial de l'PSOE va aprovar la Declaració de Granada, que apostava per un nou pacte territorial i per reformar en profunditat i actualitzar l'Estat de les Autonomies i avançar cap al federalisme.

Tres anys més tard, "donada la inviabilitat de qualsevol consulta que no sigui acordada amb l'Estat", els socialistes passen a plantejar que el referèndum sigui per votar sobre una reforma federal de la Constitució (a la pàgina 27 del seu programa electoral de 2012 ). En les eleccions de 2017, el PSC es va mostrar contrari a "un referèndum de secessió unilateral". Els socialistes tenien com a prioritat "un nou acord, una reforma constitucional federal inclusiva que sigui sotmesa a el vot dels ciutadans i les ciutadanes" (pàgina 142) i defensaven un doble referèndum per a la reforma constitucional i per a un nou estatut.

Aquesta verificació és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]