Política, Comuns, Soroll

Federica Montseny no va ser la primera dona ministra d’Europa

Federica Montseny no va ser la primera dona ministra d'Europa

Manel Armengol

Aquesta setmana s'han complert 90 anys de la proclamació de la Segona República i un dels noms destacats que s'ha recordat ha estat el de Federica Montseny, la primera dona a dirigir un ministeri a Espanya. Així ho destaquen els llibres d'Història i totes les seves biografies, com la de l'Enciclopèdia Catalana o la que va publicar la historiadora Meritxell Ferré en el Diccionari Biogràfic de Dones.

No obstant això, sovint s'ha dit que Montseny també va ser la primera dona ministra d'Europa o, almenys, d'Europa occidental. L'última a referir-se a això va ser l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio el passat dimecres 14 d'abril (al minut 9:13). És ENGANYÓS. Montseny va ser la primera ministra d'Espanya, però abans que ella hi va haver altres dones que ja havien ocupat carteres a Europa.

"[Federica Montseny va ser la] primera ministra, però no només d'Espanya, de tot Europa occidental"

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

Montseny era una dirigent anarquista i va ser nomenada ministra de Sanitat el 5 de novembre de 1936 al Govern del socialista Francisco Largo Caballero en plena Guerra Civil. Abans que ella, Constance Markievicz va ser ministra de Treball a Irlanda (1919-1922), Nina Bang, d'Educació a Dinamarca (1924-1926), Miina Sillanpää, d'Afers Socials a Finlàndia (1926-1927) i Margaret Bondfield, de Treball al Regne Unit (1929-1931).

Fonts que afirmen que Montseny va ser la primera d'Europa

La confusió ve de lluny. El departament de premsa d'Ada Colau remet a Verificat a un article publicat a La Vanguardia el 2019 que destacava en el seu titular que Montseny havia estat la primera dona a ocupar el lloc de ministra a Europa, una versió que apareix en altres documents que parlen de el seu paper a la Història. Aquests en són alguns:

  • El documental que va emetre TV3 fa unes setmanes amb el títol Frederica Montseny: la dona que parla.
  • Un llibre d'Antonina Rodrigo titulat Federica Montseny. La primera ministra electa en Europa (Editorial Base, 2014).
  • El llibre d'Iris M. Zavala La otra mirada del siglo XX: la mujer en la España contemporánea (La esfera de los libros, 2004), que afirma que a Montseny "es la recorda com la primera dona ministra a Espanya, fins i tot com la primera ministra europea "(a la pàgina 163).

L'equip de premsa de Colau afegeix que l'alcaldessa es referia a l'perfil pioner de Federica Montseny, en el context d'una entrevista sobre la república.

Primera ministra d'Espanya i almenys quarta d'Europa

La tesi que Montseny va ser la primera ministra d'Europa no la comparteix la doctora en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera, que va escriure Federica Montseny. La indomable (Temas de Hoy, 2005). Consultada per Verificat, Tavera confirma que la britànica Margaret Bondfield va ser ministra abans que Montseny i, de fet, explica que Montseny era conscient que hi havia altres dones en llocs de responsabilitat a Europa.

Com el de Tavera, hi ha d'altres llibres i autores que presenten a Montseny només com la primera ministra a Espanya:

  • Enciclopedia histórica y política de las mujeres, amb Christine Fauré de directora (Akal, 2010), en un text de Mary Nash, a la pàgina 568.
  • Las mujeres en la historia de España. Estampas históricas de la situación de la mujer en la sociedad española, de María José Buxó Dulce Montesinos i Pedro Voltes (Planeta, 1986), a la pàgina 207.
  • Historia de las mujeres en España: siglo XX, amb Josefina Cuesta Bustillo de directora (Instituto de la Mujer, 2003), a la pàgina 375.

Abans de Montseny, hi va haver almenys tres dones que van ocupar càrrecs ministerials a Europa Occidental i hi ha un cas, el de Constance Markievicz, que suscita cert debat.

La irlandesa Constance Markievicz, el 1919

En primer lloc, Constance Markievicz va ser ministra de Treball d'Irlanda de 1919 a 1922, segons explica l'Encyclopædia Britannica. També ho reconeix, per exemple, la pròpia pàgina web de Parlament d'Irlanda, que la presenta com "la primera dona a ocupar un lloc ministerial a la Gran Bretanya i Irlanda i la primera dona ministra a Europa Occidental".

La coordinadora d'el Màster oficial en Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, Teresa Abelló, puntualitza a Verificat que donaria a Markievicz "una consideració diferent, ja que va ser nomenada en un govern constituït abans del Tractat Anglo-Irlandès, amb la qual cosa era un govern no reconegut ".

The Oxford Encyclopedia of Women in World History explica (a la pàgina 169 del tercer tom) que el 1918, i mentre era a la presó, Markievicz va ser elegida diputada a la Cambra dels Comuns britànica, però que "com d'altres membres del Sinn Féin (el seu partit), es va abstenir d'ocupar el seu escó a Westminster i, en canvi, va participar en la creació d'un Parlament irlandès independent, el Dáil Éireann, a Dublín". Allà va exercir el seu càrrec com a secretària de Treball de 1919 a 1921.

Dinamarca, Finlàndia i el Regne Unit

En segon lloc, Nina Bang va ser ministra d'Educació de Dinamarca de 1924 a 1926, segons la biografia de Den Store Danske. El KVINFO, el centre de coneixement de Dinamarca sobre gènere, igualtat i diversitat, confirma a la seva biografia que Bang "va ser la primera ministra de Dinamarca" i afegeix que va ser "una de les pioneres més destacades" de el segle XX. Hi ha qui considera que Bang va ser la primera dona a ocupar un ministeri de forma reconeguda internacionalment (a diferència de Markievicz i Aleksandra Kollontai).

En tercer lloc, el 1926, Miina Sillanpää es va convertir en la primera dona a ser ministra a Finlàndia, segons queda reflectit en la seva biografia publicada al web de la Fundació que porta el seu nom. La informació que ofereix ThisisFINLAND, un producte de l'Ministeri d'Exteriors de Finlàndia, afegeix que Sillanpää va ser ministra d'Afers Socials de 1926 a del 1927.

La doctora en Història Contemporània Susanna Tavera explica al seu llibre Federica Montseny. La indomable que "el 1924, les travesses van augurar a la laborista Margaret Bondfield la cartera d'Higiene en el govern laborista d'imminent creació", però que acabaria ocupant la de Treball en el govern de MacDonald el 1929 (a la pàgina 99).

La Encyclopædia Britannica relata que Margaret Bondfield va ser ministra de Treball el 1929 en el segon executiu de Ramsey MacDonald, un càrrec que va ocupar fins al 1931. The Oxford Encyclopedia of Women in World History també assenyala la data de 1929 (a la pàgina 400 del seu segon tom) i la pàgina de govern britànic explica que Bonfield va accedir al càrrec en el segon mandat de MacDonald, el 1929. Cinc anys abans, el 1924, es convertia en la primera dona a ocupar un alt càrrec en aquest mateix ministeri, que posteriorment va passar a dirigir.

Si tenim en compte només Bang, Sillanpää i Bondfield, Federica Montseny va ser la quarta. Si hi afegim Markievicz, la cinquena.

Kollontai, comissària del Poble en 1917

No obstant això, hi ha qui afirma que Aleksandra Kollontai va ser la primera dona ministra a Europa: el 1917, va ser comissària de el Poble de Benestar Social en el Sovnarkom (el govern de la primera república soviètica). The Oxford Encyclopedia of Women in World History explica (a la pàgina 31 del seu tercer tom) que durant la Revolució Russa i després que el partit bolxevic arribés al poder al novembre, va ser nomenada comissària de Benestar Social. Ella mateixa relata a la seva autobiografia (a la pàgina 98) que va ocupar "el lloc de ministra de Benestar Social des de l'octubre de 1917 a març de 1918".

Per la seva banda, Yevguenia Bosh va ser secretària del poble d'Afers Interns de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna durant la Revolució Russa, entre 1917 i 1918.

Una secretària d'estat als Estats Units el 1933

A l'altre costat de l'Atlàntic, Frances Perkins va ser la primera dona en convertir-se en secretària de gabinet de govern d'Estats Units. Així ho recull la seva biografia al Frances Perkins Center, el Franklin D. Roosevelt Presidential Library and Museum i The Oxford Encyclopedia of Women in World History (a la pàgina 442 de l'tercer tom). Va ser Secretària de Treball de 1933 a 1945. Se li atribueix, a més, un important paper en el disseny de el New Deal.

----

Per fer aquesta verificació hem comptat amb l'ajuda de Montserrat Duch, historiadora experta en Història de les Dones de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]