Escoltar sons amb una freqüència de 174 Hz no té beneficis coneguts per a la salut

Escoltar sons amb una freqüència de 174 Hz no té beneficis coneguts per a la salut

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Que la freqüència de 174 Hz actua com un analgèsic natural i que, per tant, escoltar sons amb aquesta característica alleugereix o redueix el dolor.

Què en sabem?

Que no hi ha evidències de cap freqüència sonora que serveixi com a analgèsica.

Corren per xarxes, especialment TikTok, diversos vídeos que afirmen que “una freqüència de so de 174 Hz actua com a analgèsic natural, relaxa i cura els músculs alliberant-ne la tensió, i atreu sentiments de seguretat i protecció”. Tot i que diversos estudis han analitzat els beneficis de la música a nivell terapèutic, no hi ha evidència que cap freqüència sonora pugui tenir efectes analgèsics sobre el cos.

La freqüència de 174 Hz actua com un analgèsic natural, relaxa i cura els músculs alliberant-ne la tensió, i atreu sentiments de seguretat i protecció. Guarda i utilitza aquest so quan el necessitis.

No hi ha sons curatius

Actualment no existeix evidència científica que relacioni una freqüència concreta de so i l’analgèsia. Existeix poca bibliografia sobre el tema i cap estudi científic que hagi analitzat l’efecte d’una freqüència de so de 174 Hz sobre la salut humana i menys amb un efecte analgèsic, és a dir, que tingui la capacitat d’alleugerir o eliminar la sensació de dolor.

Chris Kyriakakis, professor de processament de senyals d'àudio a l'Escola d'Enginyeria de Viterbi de la Universitat del Sud de Califòrnia, indica a Verificat que "no hi ha cap evidència científica de ‘sons curatius’ de cap mena”. L’expert indica que hi ha algunes evidències que la música pot tenir un efecte psicològic positiu, però conclou que no hi ha evidència que “escoltar tons de freqüència única tingui cap benefici”. Andrew Rossetti, supervisor de Musicoteràpia en Radio-oncologia del Centre Louis Armstrong de Música i Medicina de l’hospital Mont Sinaï de Nova York, coincideix amb ell i indica a Verificat que “no hi ha proves concloents que equiparin freqüències específiques amb activitat o resultats específics del cervell”.

Efectes de la música al cervell

Rossetti explica que l’evidència existent demostra que la música és un fenomen complex que afecta l'organisme humà a molts nivells i que, malgrat que no s’hagin vinculat freqüències específiques amb resultats al cervell, és molt probable que hi hagi correlacions directes. “La música també funciona a nivell clínic a través del seu contingut metafòric, la seva capacitat de generar resposta emocional, el procés associatiu que té lloc en els humans i la música significativa [és a dir, amb el significat propi que li pot atribuir cadascú], així com a través de processos d'entrenament. També és un excel·lent mitjà d'expressió de conceptes i emocions que, d'altra manera, serien massa difícil d'expressar amb paraules. La musicoteràpia és molt més que una escolta passiva de música. És un mitjà o vehicle utilitzat en un procés terapèutic”, explica. 

El departament de premsa de la Societat Espanyola del Dolor explica a Verificat que l’afirmació que verifiquem “té els arguments habituals de la pseudociència: urgència, apel·lar a allò natural, posar una dada que soni a rigorosa”, i conclou que “no hi ha res creïble sobre aquesta teoria des del punt de vista de la ciència”.

Possibles efectes beneficiosos de la música

La musicoteràpia és, segons l’Associació Americana de Musicoteràpia, "l'ús clínic i basat en l'evidència d'intervencions musicals per assolir objectius individualitzats dins d'una relació terapèutica”. Rossetti explica a Verificat que “hi ha una gran quantitat d'investigacions que demostren l'ús de la música en contextos clínics i altres àrees”. No obstant, “els mecanismes específics que fan de la música una eina clínica tan potent encara estan en recerca i discussió”, afegeix.

La Federació Mundial de Musicoteràpia defineix la musicoteràpia com “l'ús professional de la música i els seus elements com a intervenció en entorns mèdics, educatius i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats que busquen optimitzar la seva qualitat de vida i millorar la seva qualitat física, social, comunicativa, emocional. salut i benestar intel·lectual i espiritual. La investigació, la pràctica, l'educació i la formació clínica en musicoteràpia es basen en estàndards professionals segons contextos culturals, socials i polítics”.

Exemples de publicacions científiques que comuniquen els beneficis de la musicoteràpia són la “Revista de Teràpia Musical”, part de la premsa de la Universitat d’Oxford, o la Revista Britànica de Musicoteràpia.

En aquest sentit, un estudi avaluava, per exemple, l'impacte de la musicoteràpia sobre l'ansietat i l'angoixa durant una simulació en pacients amb càncer de cap i coll o de mama i va trobar que aquesta reduïa significativament l'ansietat i l'angoixa de la persona durant el procediment, segons els resultats recollits a partir d’un qüestionari.

Vibracions

Kyriakakis explica que “els sons de molt baixa freqüència (per exemple, 40 Hz) s'han aplicat directament als teixits humans i això pot ajudar amb certs [tipus de] dolor, però no [actua] escoltant-lo, sinó que es tracta de teràpia vibroacústica”. L’expert explica que aquesta s'utilitza per tractar el dolor, per exemple en el cas de la fibromiàlgia, i s’aplica amb el pacient assentat en una cadira reclinable o un llit que transmet sons a freqüències de 40-100 Hz. “Aquests provoquen vibracions a la cadira que es transfereixen al cos del pacient”, conclou.

En aquest sentit, el 2009 es va publicar un estudi que avaluava la influència de la vibració en els símptomes motors i les mesures funcionals en la malaltia de Parkinson mitjançant ones sonores a tot el cos. Amb el tractament aplicat es van observar millores en tots els símptomes, control motor i mesures de resultats funcionals en el moment de l'avaluació. Els resultats d'aquesta investigació donaven suport a la teràpia de vibració com a alternativa de tractament no farmacològic, tot i que els beneficis a llarg termini requeriran més investigacions.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona