El vídeo de l’execució d’una dona al mig del carrer no és actual ni és de l’Afganistan, és Síria el 2014

El vídeo de l’execució d’una dona al mig del carrer no és actual ni és de l’Afganistan, és Síria el 2014

Ens heu fet arribar un vídeo que està circulant a les xarxes socials aquests dies on es veu una dona agenollada al mig del carrer envoltada d’homes amb armes que li acaben disparant un tret al cap. Els missatges que acompanyen aquest vídeo es refereixen a l’execució com si hagués passat a l’Afganistan en els últims dies, des que el 15 d’agost els talibans van entrar a Kabul. No obstant, aquest vídeo es va publicar per primera vegada el 2014 i correspon a la zona d’Idlib, al nord-oest de Síria.

Fent una cerca inversa a Google per les imatges que apareixen al vídeo veiem que el portal Afghan Voice Agency (AVA Press) va publicar fotogrames del vídeo el 25 de novembre del 2014. Segons aquesta pàgina, el grup terrorista Jabhat al-Nusra, la branca d’Al-Qaeda a Síria, va assassinar una dona en presència de molta gent als carrers de la ciutat de Maarat an-Numan, a la província d’Idlib, “per haver comès presumptament adulteri”. 

Uns mesos més tard, el vídeo va agafar rellevància internacional a partir del gener del 2015, quan Reuters, The Times o la CNN de Turquía, entre d’altres, es van fer ressò de l’execució. L’agència Reuters titulava “Al-Qaeda a Síria mata una dona acusada d’adulteri”. Tot i que aquest article no té imatges, explica que la informació fa referència a unes imatges extretes d’un vídeo on surt “una dona vestida de negre, amb mocador al cap i una jaqueta vermella ajupida al terra envoltada d’homes de peu que podrien ser d’al-Nusra”. La descripció del vídeo que va fer Reuters en aquell moment correspon amb les imatges del vídeo que està circulant actualment. 

Al-Nusra controlava al voltant d’un 70% d’Idlib

L’Observatori Sirià pels Drets Humans també va fer un comunicat el 15 de gener del 2015 sobre l’execució de la dona basant-se en la informació de Reuters. El seu director, Rami Abdulrahman, afirmava que “al-Nusra controlava al voltant d’un 70-80% de la zona d’Idlib i que juntament amb Estat Islàmic s’havien convertit en la força rebel més important de Síria”. Tant Reuters com l’Observatori sitúen els fets als afores de la ciutat d’Idlib, però no mencionen la ciutat Maarat an-Numan en concret. 

Gabriel Garroum, doctor pel departament d’Estudis de Guerra del King’s College de Londres, ha confirmat en conversa amb Verificat que “es pot saber que el vídeo està gravat a Síria per la vestimenta que porten les persones que hi apareixen i perquè aquestes parlen àrab”, a diferència de l’Afganistan on les llengües oficials són el paixtú i el farsí-darí. A més, l’execució és atribuïda al grup Jabhat al-Nusra, ja que es pot llegir en àrab el nom de l’organització escrit en vermell a la paret blanca que apareix al vídeo. 

El grup Jabhat al-Nusra es va dissoldre el 2016 i alguns dels seus integrants va formar Jabhat Fatah al-Sham, una organització que ja no tenia vincles externs amb Al-Qaeda, segons un article del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals. Un any més tard, el 2017, aquesta mateixa formació es va unir amb altres grups per formar Hay'at Tahrir al-Sham (HTS), una organització siriana que conserva una ideologia salafista-jihadista, tot i la seva separació pública d’Al-Qaeda. 

Segons explica Gabriel Garroum a Verificat, aquest tipus de vídeos eren recurrents durant aquells anys, ja que tant l’Estat Islàmic com Jabhat al-Nusra van establir el que s’anomena “la policia moral, com un cos de forces d’ordre que es dedica a assegurar que les pràctiques socials i culturals dels grups integristes se segueixen”. Això pot comportar des de càstigs físics fins a execucions.

És fals que s’hagi condemnat a mort a 229 missioners cristians 

En un altre dels missatges que ens heu fet arribar es difonia un text sobre la suposada condemna a mort que han fet “islàmics afgans” a 229 missioners cristians. Aquest missatge és fals i ja fa anys que està desmentit, com confirma aquesta verificació de Newtral. No hem trobat cap informació sobre aquest suposat segrest als mitjans generalistes, al contrari del que indica el text, que diu que el succés “es pot corroborar en les notícies”.

El missatge barreja dues informacions falses: el segrest de 229 missioners cristians i el control per part d’Estat Islàmic d’una ciutat d’Iraq. La primera informació fa referència a un segrest real que va tenir lloc a l’Afganistan el 2007, quan els Talibans van segrestar 23 missioners de Corea del Sud. Des de llavors, aquest missatge s’ha difós en diferents versions que parlen d’un nombre molt més elevat de segrestats.

La segona informació que dona el missatge és sobre un grup islàmic radical, sense especificar quin, que suposadament ha pres el control de Quaragosh, a l’Iraq. Aquesta informació es remunta al 2014 quan l’Estat Islàmic va entrar a Quaragosh, considerada una de les ciutats cristianes del país. Dos anys més tard, però, la ciutat va ser alliberada i per tant la informació que difon el missatge no té sentit actualment.