El trajecte Barcelona-Puigcerdà dura avui menys de la meitat que a la novel·la del 1906 que cita Laura Borràs
Laura Borràs va assegurar que “el temps del trajecte entre Barcelona i Puigcerdà” és “exactament igual” que al “capítol de Pilar Prim de Narcís Oller l’any 1906”. Tot i això, el 1906 el tren arribava només fins a Ripoll, així que el trajecte fins a Puigcerdà s’havia de fer amb carro. El seu gabinet de premsa sosté que era una “llicència literària”.
Què s’ha dit?
Que “el temps del trajecte entre Barcelona i Puigcerdà” és “exactament igual” que al “capítol de Pilar Prim de Narcís Oller l’any 1906.
Què en sabem?
Fins al 1922, no es va inaugurar la línia de ferrocarril fins a Puigcerdà. En aquell moment, l’exprés trigava 5 hores i 20 minuts des de Barcelona, i actualment el temps de trajecte és al voltant de 3 hores.
La presidenta de Junts per Catalunya i del Parlament, Laura Borràs, va afirmar en el seu discurs de tancament del segon Congrés del partit que “el temps del trajecte entre Barcelona i Puigcerdà” és “exactament igual” que al “capítol de Pilar Prim de Narcís Oller l'any 1906” (al minut 45:42).
És fals. El 1906, el tren de Barcelona arribava només fins a Ripoll, així que la resta del trajecte fins a Puigcerdà s'havia de fer amb carro (i així ho fan els personatges de Pilar Prim). En aquella època, fins a Ripoll es trigaven quatre hores i 20 minuts, segons els horaris que ens ha facilitat el Centre d’Estudis del Transport, mentre que l’actual línia R3 triga dues hores.
El 1922 es va inaugurar la línia de ferrocarril fins a Puigcerdà i l'exprés trigava cinc hores i 20 minuts des de Barcelona. Ara, el temps és al voltant de tres hores.
El gabinet de premsa de la presidenta Laura Borràs respon a Verificat que la referència al capítol de Pilar Prim va ser “una simple llicència literària” i apunten que no es va referir a cap dada horària concreta.
“Manté amb escrupolosa fidelitat el temps del trajecte [al sistema ferroviari] entre Barcelona i Puigcerdà exactament igual que com al capítol de Pilar Prim de Narcís Oller l'any 1906”
Laura Borràs, presidenta de Junts per Catalunya i del Parlament
Un viatge amb tren i en carruatge
Pilar Prim és una novel·la de Narcís Oller publicada el 1906. Els dos primers capítols narren el viatge del seu protagonista i els seus fills de Barcelona a Puigcerdà (uns 150 quilòmetres). Per fer aquesta verificació, hem consultat els dos primers capítols de l'obra d'Edicions Bromera (una edició en què Laura Borràs, doctora en Filologia Romànica, va escriure la introducció).
Oller “no diu en cap moment la durada exacta del trajecte, però en els dos primers capítols sí que va deixant petites indicacions temporals que descriuen com era de llarg”, assenyala Verificat Guillem Cunill, investigador predoctoral del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra.
El que és clar és que els personatges triguen molt més que el que es triga ara amb tren, ja que “van fins a Ripoll amb tren, i després fins a Ribes en carruatge, on baixa Deberga [un personatge que coneixen al tren], i la família Prim arriba amb carruatge fins a Puigcerdà”, afegeix Cunill. Així figura també al llibre (a la pàgina 20). Si ens vam fixar en el recorregut amb tren, el 1906, el ferrocarril fins a Ripoll feia 17 parades i trigava quatre hores i 20 minuts (el més ràpid), segons l'arxiu del Centre d'Estudis del Transport.
En canvi, l'actual R3 triga dues hores i fa 12 o 22 parades, segons el tren.
Horaris de 1906. Imatge facilitada a Verificat pel Terminus Centre d’Estudis del Transport
Consultat per Verificat, el gabinet de premsa de Laura Borràs assenyala que la presidenta volia il·lustrar que, “tot i els avenços tecnològics i la radical transformació dels ferrocarrils que circulaven a principis del segle XX, que no tenien absolutament relació amb els que circulen actualment, el temps per fer el trajecte no s'ha reduït substancialment”.
També sostenen que el desdoblament de la R3 és “una reivindicació del territori que està pendent de resoldre des de fa més de quaranta anys” i que “els trens segueixen circulant per una única via, pràcticament igual que al traçat del disseny original”.
Cinc hores i 20 minuts el 1922
El tren no va arribar de Barcelona a Puigcerdà fins a l'octubre del 1922, quan es va inaugurar la línia de ferrocarril entre Ripoll i Puigcerdà, com explica la Generalitat de Catalunya a la web sobre l'Estació de Puigcerdà i sobre la línia R3 i segons van informar La Vanguardia i la revista Ceretania.
En aquell moment, hi havia dos trens que unien les dues ciutats. El ràpid trigava cinc hores i 39 minuts i l'exprés completava el recorregut en cinc hores i 20 minuts, segons els horaris de l'època facilitats a Verificat per Joan Carles Salmeron, director de Terminus Centre d'Estudis del Transport (un centre de recerca històrica que fa més de 40 anys que treballa en publicacions i estudis sobre la història de la mobilitat). Tots dos tenien 14 parades i feien un breu transbordament a Ripoll. Ara el temps de la línia R3 és al voltant de tres hores i té 19 parades.
Horaris de 1922. Imatge facilitada a Verificat pel Terminus Centre d’Estudis del Transport
El 1929, quan la línia es va electrificar i es va obrir l'enllaç internacional entre Puigcerdà i la Tor de Carol, hi havia tres trens entre Barcelona i Puigcerdà amb els temps següents, segons els arxius del Terminus Centre d'Estudis del Transport:
- 4 hores i 37 minuts
- 4 hores i 59 minuts
- 5 hores i 20 minuts
Horaris de 1929. Imatge facilitada a Verificat pel Terminus Centre d’Estudis del Transport
El departament de premsa Renfe remet a Verificat dades de l'any 1940. En aquell moment, “el trajecte era directe entre Barcelona i Ripoll, des d'allà fins a Puigcerdà, hi havia nou parades”. En total, eren 10 parades entre Barcelona i Puigcerdà “amb un temps de viatge de quatre hores i 30 minuts”.
Al voltant de tres hores actualment
Avui dia, la línia R3 triga al voltant de tres hores a unir Barcelona i Puigcerdà. A diferència de la dècada del 1920, ara hi ha sis estacions a la Ciutat Comtal i els dies laborables surten set trens.
Des de Barcelona-Sants, l'estació més allunyada, es triga entre dues hores i 58 minuts i tres hores i 14 minuts, segons l'hora. Des de l'estació d'Arc de Triomf, la més propera a l'Estació del Nord (on agafen el tren els protagonistes de Pilar Prim), el temps és entre dues hores i 51 minuts a tres hores i sis minuts.
Dues dades comparatives més:
- El 1929, el tren anava directe fins a Ripoll: el més ràpid feia el recorregut en dues hores i mitja. Ara, amb 22 parades, triga dues hores.
- En línia amb les xifres del Centre d’Estudis del Transport, els horaris del 1922 publicats a Ceretania mostren que el tren entre Ripoll i Puigcerdà trigava dues hores i 10 minuts. Ara aquest trajecte es completa en una hora i quart.
Altres pistes que dóna Pilar Prim
Més enllà d'aquestes xifres, al llibre apareixen altres elements que ens donen algunes pistes sobre el trajecte i la comparació amb l'actualitat.
D'entrada, els protagonistes de la història van arribar a tres quarts d'hora (pàgina 19) de Ripoll a l'Hotel Montagut. El Balneari de Montagut s'ubicava a l'actual Eix Pirinenc de camí a Ribes de Freser (a 2,9 quilòmetres del poble). Entre Ripoll i Ribes de Freser es triga ara 17 minuts amb tren (sense parades).
Des de Ribes de Freser, la novel·la assenyala que el carruatge ha de fer “una llarga pujada” on “cal guanyar uns mil metres d'altitud amb un desenvolupament només de vint quilòmetres” (pàgina 22). I passada la Molina, quan ja és tard, Oller apunta que “afanyant-se fins i tot, els cavalls tenien encara per una hora” (pàgina 28). Ara el tren completa la distància entre la Molina i Puigcerdà a 20 minuts.
En qualsevol cas, Pilar Prim i la seva família, que viatgen al juliol (pàgina 2), destinen tot el dia a anar de Barcelona a Puigcerdà:
El tren surt de l'Estació del Nord al matí: “El sol entrava cada cop més dins del cotxe”, i la claredat alleugereix “la migranya dels que han dormit poc” (pàgina 5). Més tard, Elvira (la filla de Pilar Prim) es pregunta: “Qui diria que aquest matí hem sortit de Barcelona?” (pàgina 23).
- Quan el tren arriba a Vic, “eren tres quarts de deu” (pàgina 14).
- Arriben a la Cantina a “les cinc de la tarda” (pàgina 23).
- Els protagonistes van arribar a casa quan ja era “negra nit” (pàgina 30).
Laura Borràs és doctora en Filologia Romànica i professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Va tenir durant uns anys una secció sobre literatura a Els Matins de TV3, en què el gener de 2011 va parlar de Pilar Prim. També va fer una sèrie de vídeos anomenats “Bits de Literatura” per a EduCaixa i en un d'ells va parlar d'aquesta novel·la de Narcís Oller.
Les mateixes parades que ara
“Més que la durada del trajecte, el que tenen en comú l'actual R3 i la novel·la és que el tren passa exactament per la mateixa línia”, diu Guillem Cunill. I així es pot comprovar prenent de referència els dos primers capítols de la novel·la, els horaris actuals de la R3 i el recorregut a Google Maps. Tant a Pilar Prim com actualment, el tren passa per:
- Montcada (pàgina 5 de Pilar Prim)
- Garriga (pàgina 7)
- Centelles (pàgina 10)
- Balenyà (pàgina 13)
- Vic (pàgina 14)
- Torelló (pàgina 16)
- Ripoll (pàgina 18)