El terrorisme d’extrema dreta augmenta al món, però no suposa el 20% dels atacs

El terrorisme d'extrema dreta augmenta al món, però no suposa el 20% dels atacs

Socialist Appeal/Flickr

El portaveu de Catalunya en Comú i diputat al Congrés dels Diputats Joan Mena va escriure a Twitter el passat 26 d'abril que "durant el 2019, dos de cada deu atacs terroristes al món van ser perpetrats per l'extrema dreta". La dada és enganyosa. Es tracta d'una xifra vàlida només a l'Amèrica del Nord, Europa Occidental i Oceania i el 2018, no a tot el món. El fenòmen va en augment, segons l'ONU.

El departament de premsa de Catalunya a Comú ha respost a Verificat que Mena es va equivocar amb la xifra i ha remès a una informació de la Fundació Rosa Luxemburg que destacava que, segons l'Índex Global de Terrorisme, "els atemptats terroristes qualificats com d'extrema dreta han crescut un 320% a tot el món", dada que Mena també va destacar en roda de premsa.

La xifra ve de l'informe Índex de Terrorisme Global corresponent al 2019 de l'Institut per a l'Economia i la Pau (IEP), que assenyala l'augment d'aquest tipus de violència específicament en els últims cinc anys a la regió del món que es considera Occident, i destaca que el 2019 les detencions per aquest tipus d'atacs portaven tres anys a l'alça. L'informe apunta que un 17,2% dels atemptats perpetrats a Occident (com a terme per aglutinar a aquestes l'Amèrica del Nord, Europa Occidental i Oceania) el 2018 van ser a mans de l'extrema dreta, davant del 6,8% a mans d'islamistes, mentre que els atribuïts a l'extrema esquerra, tradicionalment més present, van caure pràcticament a zero. Un 62,8% dels atacs no s'atribueixen a cap grup.

Com a exemples, l'informe citava dos atacs d'aquell any. Al març, a Nova Zelanda, un home armat va atacar dues mesquites a Christchurch i va matar 51 persones. Cinc mesos després, a El Paso (Texas), un altre home armat va disparar i va matar 23 persones (inicialment, 22, i uns mesos després, un ferit va acabar morint).

El terrorisme a Occident, la minoria del món

En el mateix informe s'assenyala (a la pàgina 5) que el nivell de terrorisme polític havia estat molt més alt en el passat: en els últims deu anys hi ha hagut 322 atacs terroristes classificats com d'extrema esquerra o d'extrema dreta, en comparació amb els 1.677 atacs perpetrats entre 1970 i 1980.

(Font: IED)

El mateix informe, però corresponent al 2020, explica (a la pàgina 63) que "el terrorisme a Occident constitueix una petita fracció del terrorisme total al món": dels 236.422 morts per terrorisme a tot el món entre 2002 i 2019, 1.215 van ocórrer a Occident (un 0,51% de total). No obstant això, continua l'informe, "el terrorisme a Occident és notable perquè passa gairebé tot fora del context d'un conflicte o guerra en curs", mentre que, fora d'Occident, "més de 95% de totes les morts per terrorisme es van produir en països involucrats en un conflicte en curs ".

Els terroristes d'extrema dreta

Però què s'entén per terrorisme d'extrema dreta? "Els experts han identificat el terrorisme d'extrema dreta -també referit com a terrorisme d'ultradreta, motivat per raons racials o ètiques- com una forma única de violència política, sovint amb fronteres borroses entre el crim d'odi i el terrorisme organitzat", explica l'Oficina de la Lluita contra el Terrorisme de l'ONU en un document en el qual alerta de l'augment tant de les morts causades per aquest tipus d'atacs com de les detencions realitzades abans que l'atemptat s'hagi arribat a perpetrar.

"No és un moviment definit de manera fàcil o coherent, sinó un conjunt d'individus complex i canviant que superposa grups i moviments (online i offline) amb ideologies diverses, però relacionades entre si i sovint vinculades amb l'odi i el racisme cap a minories, xenofòbia, islamofòbia o antisemitisme", afegeix l'organisme internacional, que lamenta que la definició pot variar en funció dels països, la qual cosa dificulta entendre el fenomen en tot el seu conjunt.

En aquesta línia, Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i expert en Seguretat de la Universitat de Barcelona, explica a Verificat que en termes científics el terrorisme es divideix en cinc grans grups: el d'extrema dreta, el d'extrema esquerra, el nacionalista, el de grups religiosos i el d'Estat. "Si no hi ha ningú que s'atribueixi l'atemptat, no es pot considerar terrorisme [...] el terrorisme té vocació de permanència en el temps" i busca generar terror a la societat més enllà de les morts d'un atemptat en concret.

"Encara que les dades oficials indiquen que el nombre d'incidents terroristes de l'extrema dreta és relativament baix, les investigacions apunten que aquests esdeveniments han augmentat en nombre i intensitat en els últims anys", assenyala l'ONU. A finals del 2019, Alemanya va informar que havia identificat més de 32.000 extremistes d'extrema dreta al terreny, segons un informe del Ministeri de l'Interior (aquesta notícia en anglès de la televisió pública DW ho explica). Al Regne Unit, la policia de departament de North West també ha emès una circular en aquest sentit.

Minoria dels atacs a Europa

L'Informe de situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea el 2020 elaborat per Europol destacava (a la pàgina 11) que els atemptats d'extrema dreta segueixen sent minoritaris a Europa: van ser sis de 119 el 2019, un de 129 el 2018 i cinc de 205 el 2017. És a dir, durant l'últim any amb xifres disponibles els atemptats de l'extrema dreta van suposar el 5%.

Els grups ètnics o separatistes van liderar els atemptats el 2019, amb 57, seguits de l'extrema esquerra i anarquistes, amb 26, i els jihadistes, amb 21, segons les dades de l'Europol.

L'IEP destaca que gairebé el 60% dels atacs d'extrema dreta de 1970 a 2018 han estat perpetrats per persones no afiliades a cap partit o grup. En aquesta línia, Annelies Pauwels, investigadora sobre terrorisme i radicalització i coordinadora de projectes de recerca a SOCAB, argüia a l'informe de l'IEP (pàgina 82) que el fet que les xifres oficials sobre atacs de la dreta siguin més baixes a Europa "es deu en part a les dificultats per distingir els delictes terroristes de la dreta dels crims d'odi". No obstant això, citant dades de l'informe d'Europol de 2019, conclouen que Europa va veure el 2019 un augment del nombre de detencions vinculades al terrorisme de dreta per tercer any consecutiu.

¿I als Estats Units?

A la pàgina 36 de l'informe de 2019 de l'IEP es presenten les xifres dels Estats Units, que revelen que, el 2018, 28 dels 57 atacs terroristes van ser comesos per extremistes d'extrema dreta, 27 per perpetradors desconeguts i dos per extremistes d'inspiració gihadista.

De fet, l'informe d'Avaluació d'amenaces nacionals (octubre de 2020) del Departament de Seguretat Nacional nord-americà destaca (a la pàgina 18) que vuit dels 16 atacs mortals i 39 dels 48 morts en atacs terroristes que van representar una amenaça per a la vida als Estats Units el 2018 i 2019 van ser d'extremistes supremacistes blancs. El Departament de Seguretat Nacional considera que "els extremistes violents per motius racials i ètnics, específicament els extremistes supremacistes blancs, seguiran sent l'amenaça més persistent i letal" als Estats Units.

També afegeix (a la pàgina 17) que la pandèmia de coronavirus ha creat "un entorn que podria accelerar la mobilització d'algunes persones cap a la violència selectiva o la radicalització cap al terrorisme", a causa del distanciament social (que pot conduir a l'aïllament social, que s'associa amb depressió, major ansietat i alienació social) i a la conjuntura econòmica, com acomiadaments inesperats, que "poden augmentar els factors de risc associats amb la radicalització cap a la violència i la voluntat de participar en actes de violència selectiva".

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i verificat. Llegeix la versió en castellà aquí.