El PP va donar suport a tres de les sis pròrrogues del primer estat d’alarma, la creació de l’IMV i els ERTO, malgrat el que diu Iceta

El PP va donar suport a tres de les sis pròrrogues del primer estat d’alarma i va votar a favor del reial decret llei que va regular els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i de les set pròrrogues que es van aprovar. Els populars també van recolzar la convalidació del reial decret llei en què es va establir l’ingrés mínim vital, però es van abstenir a l’aprovació definitiva de la llei de l’IMV, que l’ampliava. Tot i que és cert que el PP va votar en contra del projecte de llei per revaloritzar les pensions amb l’IPC.


Què s’ha dit?

Que el Partit Popular no va donar suport al Govern a l’hora d’aprovar els ERTO i les pròrrogues de l’estat d’alarma, així com tampoc l’ampliació de l’ingrés mínim vital ni la revaloració de les pensions segons l’IPC.

Què en sabem?

El Partit Popular va donar suport al reial decret llei que va regular els ERTO i les set pròrrogues que es van aprovar i va votar a favor de tres de les sis pròrrogues del primer estat d’alarma. El PP va votar a favor de la convalidació del reial decret llei que va establir l’ingrés mínim vital, però es va abstenir en l’aprovació definitiva de la Llei de l’IMV. Finalment, sí que va votar en contra del Projecte de llei per revaloritzar les pensions amb l’IPC.

El ministre de Cultura i Esport i president del PSC, Miquel Iceta, va afirmar en una entrevista a Las Mañanas de RNE que el Partit Popular no va estar "quan feien falta ERTO per sostenir les empreses", ni "quan calia pujar l'ingrés mínim vital" (IMV), ni "quan calia actualitzar les pensions en funció del cost de la vida" (al minut -18:38).

Iceta va afegir, a més, que el Govern tampoc va trobar el PP "quan calia prorrogar els estats d'alarma" i es va preguntar on era el PP "quan necessitem l'ingrés mínim vital" (al minut -16:33). El PSC va compartir a Twitter part d'aquesta intervenció.

És enganyós. Com consta als registres del Congrés dels Diputats, el PP va donar suport a tres de les sis pròrrogues del primer estat d'alarma i va votar a favor del reial decret-llei que va regular els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i de les set pròrrogues que es van aprovar. Els populars també van recolzar la convalidació del reial decret-llei en què es va establir l'ingrés mínim vital, però es van abstenir a l'aprovació definitiva de la llei de l'IMV, que l'ampliava. Tot i que és cert que el PP va votar en contra del projecte de llei per revaloritzar les pensions segons l'IPC.

"Quan calien ERTO per sostenir les empreses, [el PP] no hi era. Quan calia pujar l'ingrés mínim vital, no hi era. Quan calia actualitzar les pensions en funció del cost de la vida, no hi era. […] El PP quan calia prorrogar els estats d'alarma tampoc no el trobàvem. […] Quan necessitem millors pensions, on ets? Quan necessitem l'ingrés mínim vital, on ets?"

Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esport

El PP va donar suport als ERTO i a les seves pròrrogues

Iceta va sostenir que el PP "no el trobes mai on el busques" i va assegurar, d'entrada, que "quan calien ERTO per sostenir les empreses", el PP "no hi era".

Tot i això, el Partit Popular va votar a favor tant del reial decret llei 8/2020, que regulava les "mesures adoptades en matèria de suspensió temporal de contractes i reducció temporal de la jornada" (els ERTO), com de les set pròrrogues que va haver-hi.

El reial decret llei va ser convalidat amb 290 vots a favor, entre ells els 88 diputats del Partit Popular, com recull el web del Congrés. Vox va ser l'únic partit que va votar en contra, mentre que Ciutadans i el Partit Nacionalista Basc (PNB) es van abstenir.

A partir d'aquí, hi ha hagut set pròrrogues més que s'han aprovat successivament a través de diferents decrets llei-llei. Tots van comptar amb el suport del PP:

El PP va votar a favor de la meitat de les pròrrogues del primer estat d'alarma

A l'entrevista, el ministre va afirmar que "quan calia prorrogar els estats d'alarma", al PP "tampoc no ho trobàvem aquí". Tot i això, els populars han donat suport a les tres primeres pròrrogues del primer estat d'alarma, segons els registres del Congrés dels Diputats.

Van ser la del 25 de març, la del 9 d'abril i la del 22 d'abril del 2020. No obstant això, el PP es va abstenir a la quarta pròrroga, del 6 de maig, i va votar en contra de les dues últimes, tant la del 20 de maig com la del 3 de juny del mateix any.

En aquest sentit, el posicionament del PP va anar canviant. El president del partit en aquell moment, Pablo Casado, va expressar el 16 de març de 2020 en un vídeo compartit a Twitter "el suport del Partit Popular perquè [el Govern] prengui totes les mesures que siguin necessàries, i fins i tot perquè, si hi hagués algun retard o algun condicionament per part dels seus socis de govern o dels seus socis d'investidura, compti amb el suport del Partit Popular" (al minut 0:15).

El 5 d'abril del 2020, Casado va confirmar en una entrevista a El Mundo que el PP recolzaria la tercera pròrroga, però va criticar que, a parer seu, el Govern havia "excedit l'estat d'alarma". Un mes després, el 16 de maig, va rebutjar en una piulada l'anunci de Sánchez per prorrogar 'al voltant d'un mes' més l'estat d'alarma.

Més enllà de les sis pròrrogues de primer estat d'alarma, de la primavera del 2020, aquell any el Govern va aprovar dos estats d'alarma més. Al primer, del 9 d'octubre, va declarar l'estat d'alarma a nou municipis de la Comunitat de Madrid. Va tenir una durada de 15 dies i no es va prorrogar. El segon el va aprovar el Consell de Ministres el 25 d'octubre i es va prorrogar sis mesos a través de la llum verda que va donar el Congrés. En aquella ocasió, el PP es va abstenir.

Preguntat per les declaracions d'Iceta, el gabinet de premsa del Ministeri de Cultura i Esport recorda que "a les pròrrogues dels estats d'alarma, el PP es va abstenir a la quarta pròrroga i va votar en contra de la cinquena i sisena pròrroga, mentre s'organitzava la desescalada".

A més, assenyalen a Verificat que el ministre va expressar és que "més enllà de les votacions finals, el suport del PP en aquests avenços mai no era clar, ja que mai va manifestar la seva voluntat de donar suport al Govern i donar estabilitat a l'hora d'assegurar les votacions".

Dues votacions de l'IMV: el PP va votar a favor de la seva aprovació, però es va abstenir en la seva ampliació

L'IMV també va ser present a l'entrevista d'Iceta, que en va fer referència dues vegades. Primer va assenyalar que "quan calia pujar l'ingrés mínim vital, [el PP] no hi era" i un parell de minuts després es va preguntar on era el PP "quan necessitem l'ingrés mínim vital". Cal diferenciar dues votacions.

El 29 de maig del 2020 el Congrés va convalidar el reial decret llei pel qual es va establir l'IMV. Aquest va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris menys de Vox, que es va abstenir. Entre els 297 diputats que van donar suport a la mesura, hi havia els 87 del Partit Popular. En aquell moment, la Cambra Baixa també va aprovar tramitar el reial decret llei com a projecte de llei, així que la iniciativa va iniciar els tràmits parlamentaris.

En aquest cas, el projecte de llei el va debatre i va aprovar, amb competència legislativa plena, la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions el 19 de novembre del 2021 (pàgina 20). Va rebre 21 vots a favor i 15 abstencions, entre les quals van estar les dels diputats del PP. Al vídeo de la sessió de la Comissió es veu com els diputats del PP, per exemple, Llanos de Luna i María Teresa Angulo, es van abstenir (al minut 2:22:45).

Finalment, després de les esmenes del Senat, el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la Llei de l'Ingrés Mínim Vital el 16 de desembre del 2021. En aquest cas, el PP no va avalar les esmenes que provenien de la Cambra Alta.

Aquesta ampliació de l'IMV va fixar una sèrie de millores, com ara la introducció del complement d'ajuda a la infància (per als beneficiaris de la prestació amb menors a càrrec i altres famílies de rendes baixes) o l'ampliació de la cobertura de col·lectius especialment vulnerables.

El PP es va oposar a la revaloració de les pensions, com diu Iceta

Finalment, Iceta sosté que el PP "no hi era" quan "calia actualitzar les pensions en funció del cost de la vida". Les Corts Generals van aprovar el 22 de desembre del 2021 la llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions, amb la qual es van passar a revaloritzar les pensions en funció de l'índex de preus de consum (IPC) de l'any anterior (article 1.1 i 2.1). En la votació al Congrés dels Diputats, el 2 de desembre, el PP hi va votar en contra, com afirma el ministre.