El jutge no va obligar a la víctima d’una violació a Manresa a declarar en castellà perquè els acusats no entenien el català

Circulen per xarxes missatges dient que un jutge del TSJC va obligar a la víctima d’una violació en grup a Manresa a declarar en castellà perquè els acusats no entenien el català. És fals, el jutge va oferir a la víctima declarar en català i ella va triar fer-ho en castellà.


Tuit sobre l'idioma de la declaració del judici

En els últims dies, s'ha viralitzat un tuit que acumula més de 2.000 retuits i de 3.000 m'agrada que afirma que el jutge va obligar a la menor que va ser violada el 2019 per un grup d'homes a Manresa, província de Barcelona, a “declarar en castellà per «respecte» als seus violadors que no entenien l'idioma”.

És fals. El departament de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i tres periodistes que van cobrir el judici per a diferents mitjans confirmen a Verificat que el jutge va oferir a la víctima declarar en català i ella va triar fer-ho en castellà.

“En el TSJC han jutjat hui a 4 homes per violar a una xica en 2019 a Manresa. El jutge ha obligat la xica a declarar en castellà per «respecte» als seus violadors que no entenien l'idioma”

“Va ser ella qui va dir que ho faria en castellà”

Es tracta de la declaració que va fer la víctima d'una violació en grup a Manresa fa dos anys. El cas es va començar a jutjar a la fi d'octubre d'aquest 2021 i la Fiscalia reclama 55 anys de presó als quatre joves en un judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona. Així ho van explicar el Ara, el 324.cat, Público, RAC1, El Caso, El Periódico, Crònica GlobalNIUS, entre altres mitjans.

Preguntat per Verificat, el departament de premsa del TSJC (encarregat també de la comunicació de l'Audiència provincial) respon que “el magistrat president del tribunal no va obligar la víctima a declarar en castellà”. Les mateixes fonts expliquen que el jutge “li va dir que podia fer-ho tant en català com en castellà i va ser ella qui va dir que ho faria en castellà”. El magistrat president, afegeixen, “es va assegurar que l'intèrpret d'àrab també sabia català per si la declaració es feia en català. L'intèrpret va dir que sí, però la denunciant va comunicar que ho faria ella en castellà”.

El gabinet de premsa del TSJC afegeix que “en els judicis es pot declarar en qualsevol idioma” i que el que fa falta és “sol·licitar un intèrpret sempre que sigui necessari”. Assenyalen que “els drets lingüístics estan garantits” i que “existeixen acords de sala de govern del TSJC en aquest sentit i el Departament de Justícia facilita el servei d'intèrpret sempre que se sol·liciti”.

Periodistes de tribunals ho corroboren

Les periodistes de tribunals que van cobrir el judici confirmen a Verificat que el jutge va oferir la possibilitat a la víctima de declarar en català. “El magistrat li va dir que tenia dret a declarar en català, però que si ho feia en català, ho digués perquè haurien de buscar un intèrpret, i la noia va dir que no era necessari”, explica Maria Núria Revetlle, periodista de tribunals de Catalunya Ràdio.

En cap moment la va obligar a declarar en castellà”, apunta Alba Gil, periodista de tribunals de l'Agència EFE. El jutge li va preguntar per a saber-ho pel traductor i, després de la primera negativa de la noia, li va insistir que, si volia, podia declarar en català sense problema, assenyala Gil. Aquesta mateixa versió la corrobora Montse Riart, periodista de Tribunals del diari Ara.

El judici va ser en l'Audiència de Barcelona i no en el TSJC

El judici en qüestió va tenir lloc a l'Audiència de Barcelona i no al TSJC, com assegura el tuit que s'ha viralitzat. De fet, el mateix usuari va publicar una resposta al tuit original corregint i assenyalant que, en efecte, el judici s'havia celebrat a l'Audiència de Barcelona.

Com especifica el mateix TSJC en la seva pàgina web, la sala Civil i Penal del TSJC té les següents competències, entre les quals no figura el cas que ens ocupa:

  • En matèria civil, veu “els recursos de cassació i revisió contra les resolucions d'òrgans jurisdiccionals de Catalunya en matèria de dret civil català” i resol, com a única instància, “les demandes de responsabilitat civil contra autoritats polítiques i judicials que són considerades com a persones aforades”.
  • En matèria penal, “coneix de les causes penals contra determinades persones que pel seu càrrec són considerades aforades” i “de la instrucció i sentència de les causes obertes contra jutges, magistrats i membres del Ministeri Fiscal per delictes o faltes comesos en l'exercici del seu càrrec, sempre que aquesta atribució no correspongui al Tribunal Suprem”.

El departament de premsa, no obstant això, és el mateix per al TSJC i l'Audiència de Barcelona.