El canvi climàtic influeix en els incendis forestals, tot i que no n’és l’únic factor responsable

La major part dels incendis són causats per l’ésser humà, ja sigui de manera directa o indirecta, però el canvi climàtic n’és un agreujant. De fet, les condicions de risc que hi hagi incendis forestals han empitjorat a Europa els darrers anys, i està previst que segueixin en augment en el futur.


Què s’ha dit?

Que el 98% dels incendis són provocats per la mà de l’home, desvinculant així el canvi climàtic amb la situació actual.

Què en sabem?

La major part dels incendis són causats per l’ésser humà, ja sigui de manera directa o indirecta, però els factors que contribueixen a la propagació d’un incendi són múltiples, i el canvi climàtic n’és un agreujant.

Els incendis que assolen la Península Ibèrica i diversos països del sudoest d’Europa han estat els protagonistes d’un episodi de podcast amb més de 1200 escoltes. En ell, un dels narradors ha assegurat que “el 98% dels incendis són provocats per la mà de l’home”, la qual cosa descarta, segons ell, que el canvi climàtic tingui alguna cosa a veure amb la situació actual. Es tracta d’una reflexió compartida la darrera setmana en quatre podcasts més. És ENGANYOSA.

És cert que la major part dels incendis són causats per l’ésser humà, ja sigui de manera directa o indirecta, però això no nega que el canvi climàtic hi tingui res a veure. Els factors que contribueixen a la propagació d’un incendi són múltiples, i el canvi climàtic n’és un agreujant.

“Allà teniu els informes dels bombers forestals i de la UME: el 98% dels incendis forestals són provocats per la mà de l’home […] El canvi climàtic? Però quin canvi climàtic?”

El programa que estem verificant assegura que el 98% dels incendis forestals estan causats per l’home, i cita com a referència uns suposats informes dels bombers forestals i la Unitat Militar d’Emergència (UME). Consultat per Verificat al respecte, el gabinet de premsa de la UME ha negat la publicació de cap document similar, “degut a que la investigació dels orígens dels incendis no és competència de la Unitat Militar d’Emergències”. 

És cert, això no obstant, que la major part dels incendis amb causa coneguda tenen al seu darrere la mà humana, ja sigui intencionadament o com a conseqüència d’una negligència, i que aquesta tendència és un fenomen global. Als Estats Units, l’activitat humana es troba al darrere del 84% dels focs, una xifra que a Espanya es dispara per sobre del 90% (al 93% segons dades de 2015 del Ministeri d’Interior, i fins el 95 i 96% segons les entitats ecologistes WWF i Greenpeace, respectivament), i arriba al 99% a Mèxic

A Catalunya, segons dades facilitades a Verificat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, els incendis amb causa natural varen representar també menys del 10% entre el 2012 i el 2021.

El canvi climàtic sí afecta els incendis forestals

De tota manera, que les causes naturals (fonamentalment llampecs) representin històricament una part mínima dels incendis forestals, no és un argument suficient per a negar que el canvi climàtic jugui un paper a l’hora d’augmentar la probabilitat que aquests esdeveniments tinguin conseqüències greus. De fet, les condicions de risc que hi hagi incendis forestals han empitjorat a Europa els darrers anys, i està previst que segueixin en augment en el futur.

El programa Copernicus de la Comissió Europea permet veure prediccions fins a l’any 2100 de l’evolució del risc d’incendis al continent en funció de l’escenari de mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En tots ells, des d’aquells que tenen en compte una major reducció de les emissions, fins els que no preveuen cap rebaixa, el risc augmenta amb el temps.

“Incendis sempre n'hi ha hagut”, reflexiona Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), però “el canvi climàtic és un factor més” que actua de multiplicador. La situació fa que fenòmens extrems com les onades de calor que estem vivint els darrers mesos esdevinguin més freqüents, i això actua com a agreujant d’altres factors —com les sequeres— que faciliten la propagació del foc. És “tan senzill com explicar que si tires un misto a fullaraca seca, es pot prendre més fàcilment que en fullaraca humida”, conclou l’expert.

“Per tal que es produeixi un incendi necessitem tres ingredients: alguna cosa que el comenci, vegetació que l’alimenti i condicions meteorològiques […] per què cremi”, explica Cristina Santín Nuño, investigadora a l’Institut Mixte d’Investigació en Biodiversitat (Universidad de Oviedo -CSIC) en declaracions a Science Media Centre España. “Les onades de calor faciliten aquest tercer ingredient”, conclou.

El canvi climàtic com a agreujant

L’augment de la vegetació que pot alimentar els incendis de la qual parla Santín, és clau en l’increment del risc dels focs. S’explica, en bona part, per la despoblació del medi rural, l’abandonament de superfícies de conreu i pastura i l’absència de polítiques de gestió forestal en una gran part dels boscos penninsulars.

Un 80% de la superfície forestal estatal no compta amb polítiques de gestió, segons dades del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), que coincideixen amb les conclusions d’un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la. És a dir, en aquests espais no està regulat l’ús sostenible del terreny. L’estadística s’accentua en les superfícies forestals privades, que representen gairebé tres quartes parts del total estatal, on només l’11,7% està ordenat. “Hem tocat sostre pel que fa a l’extinció i la predicció d’incendis. Ara toca preparar el paisatge”, sentencia Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. 

En part, el risc d’incendis és superior perquè “abans, els terrenys i els boscos eren gestionats per les poblacions, però ara ja no”, segons apunta l’antropòloga ambiental Maria Cifre. Entre el 2011 i el 2020, el 80% dels pobles espanyols amb més de la meitat de la seva superfície forestal han perdut habitants.

L’abandonament del medi rural unit als programes de reforestació, ha fet que la superfície forestal total s’hagi incrementat a nivell estatal. I amb això, la pèrdua de superfícies de conreu, ramats i altres estrats que podrien actuar de barrera contra el foc: “l’abandonament rural i la conseqüent pèrdua de l’activitat agropastoral tradicional ha afavorit la transició cap a paisatges més inflamables”, reflexiona Adrián Regos, investigador del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), en declaracions al Science Media Centre España.

Aquesta visió coincideix amb les conclusions d’un article de la revista Science, que va trobar que les regions on l’agricultura i la ramaderia han augmentat, és on s’ha enregistrat un major decreixement dels incendis.

I tot i així, el nombre d’incendis decreix

Paradoxalment, tot i que les condicions per als incendis empitjoren, el nombre d’esdeveniments a l’estat mostren una tendència decreixent des dels anys 90, especialment en la darrera dècada. El ja citat estudi de la revista Science va trobar que la superfície cremada a nivell global es va reduir en un 25% entre 1999 i 2017. 

Aquesta aparent contradicció —més risc d’incendi, però menys incendis— s’explica, principalment, per una millora “en els esforços en la prevenció i la gestió d’incendis després dels grans focs dels anys 80” en tota la zona del mediterrani, segons explica un estudi de 2016 que analitza el descens d’incendis en la regió. Jordi Castellví, subinspector de la unitat tècnica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), atribueix també la reducció d’incendis a Catalunya a un canvi d’enfocament, “passant de la tàctica [atacant cada foc per separat] a l’estratègia [veient l’amenaça en el seu conjunt.