L’Ajuntament de Barcelona no canviarà el dibuix del panot: vol millorar el material sense modificar el disseny
El consistori ha obert una convocatòria amb un fons de 240.000 euros per crear un panot més sostenible que “ha de mantenir el disseny tradicional”.
Què s’ha dit?
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vol canviar el panot barceloní, la rajola tradicional i icònica de la ciutat amb el dibuix d’una flor, cosa que costarà 240.000 euros.
Què en sabem?
Ada Colau i la tinenta d’alcaldia Janet Sanz han aclarit que no es pretén canviar el seu disseny. El que ha fet l’Ajuntament és obrir una convocatòria amb un fons de 240.000 euros per crear un panot més sostenible que “ha de mantenir el disseny tradicional”.
Ens pregunteu per una publicació a Twitter que afirma que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vol canviar el panot barceloní, la rajola tradicional i icònica de la ciutat amb el dibuix d'una flor. El tuit afirma que l'Ajuntament de Barcelona ha obert "un concurs per escollir un disseny 'més fashion'" que costarà 240.000 euros. El president del Partit Popular a l'Ajuntament, Josep Bou, també va publicar un tuit afirmant que Colau ha convocat "un concurs per canviar el panot" i va asseverar que "amb la imatge de Barcelona no es juga". Què ha passat?
L'alcaldessa Ada Colau (en una entrevista radiofònica) i la tinenta de batlia Janet Sanz (a Twitter) han aclarit que no es pretén canviar el disseny del panot de Barcelona. El que ha fet l'Ajuntament és obrir una convocatòria amb un fons de 240.000 euros per crear un panot més sostenible que "ha de mantenir el disseny tradicional".
Ada Colau i Janet Sanz responen als rumors
Colau va assegurar en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que "ningú, absolutament ningú, ha plantejat canviar" el disseny del panot (minut 00:40). "Ens l’estimem moltíssim i és una icona estimadíssima de la ciutat, el que estem fent és el que s'ha fet ja altres vegades, que és anar actualitzant els paviments de la ciutat per afrontar les necessitats que tenim", va afegir a l'entrevista.
L'alcaldessa va explicar que s'ha posat en marxa "un repte perquè empreses presentin projectes d'innovació perquè aquest panot es faci amb altres materials" que, per exemple, permetin reduir la calor.
D'altra banda, Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament, va publicar un fil a Twitter on també va aclarir que no canviaran "el disseny tradicional del panot", sinó que estan "buscant nous materials, més innovadors i sostenibles, per adaptar-los als nous reptes climàtics".
No feu cas de les fake news: no canviarem el disseny tradicional del panot
Estem buscant nous materials, més innovadors i sostenibles, per adaptar-lo als nous reptes climàtics
Volem que #SuperillaBarcelona tingui carrers del s. XXI 👀👇🏽 pic.twitter.com/jbJK7Gg9DB
— Janet Sanz (@janetsanz) April 1, 2022
"El panot del segle XXI"
L'Ajuntament de Barcelona "ha posat en marxa un repte per a empreses i professionals per crear el panot del segle XXI" amb l'objectiu de "dissenyar una evolució del panot habitual dels carrers que, tot conservant el seu valor patrimonial, incorpori solucions i tecnologies innovadores que el facin més sostenible per al futur", segons explica la nota de premsa del consistori publicada l'1 d'abril.
El document de la convocatòria especifica que "el nou panot ha de mantenir el disseny tradicional" i, alhora, assenyala que té l'obligació de ser més respectuós amb el medi ambient "tant pel que fa a la composició com al procés de fabricació".
"El panot de flor representa Barcelona arreu del món, i ara es tracta d'actualitzar aquesta icona per a un futur verd i sostenible", subratlla la nota de premsa de l'ajuntament. La convocatòria impulsada pel consistori pretén animar els professionals a crear un panot adaptat a les necessitats actuals, en el marc d'un context d'emergència climàtica.
📢 Obre el termini per participar en el repte per crear el panot del segle XXI!
♻️ Volem aconseguir un model innovador que conservi el valor patrimonial i redueixi l’impacte ambiental.
🌧️Ha de ser reproduïble, durable i permeable!
Informeu-vos-en 👇https://t.co/FJHEKkIg13 pic.twitter.com/GNn771fpUj
— Barcelona Mobilitat (@BCN_Mobilitat) April 4, 2022
Els nous panots hauran de tenir menor impacte ambiental que l'actual, és a dir, hauran de reduir les emissions de CO₂ en la fabricació i el transport i utilitzar materials reciclats. A més, també es valorarà que puguin ser fabricats de manera idèntica i en diferents mides i que siguin permeables per millorar el cicle de l'aigua de la ciutat, com consta a la nota de premsa.
D'on surten els 240.000 euros?
L'Ajuntament de Barcelona destina un total de 240.000 euros a aquesta iniciativa i cada projecte guanyador rebrà un màxim de 80.000 euros. Segons detalla la presentació de la sessió informativa del repte, el comitè de selecció escollirà segons els criteris d'avaluació "les millors propostes fins a arribar a l'import total subvencionable de la convocatòria", és a dir, fins a cobrir els 240.000 euros.
Els dissenys seleccionats "es testejaran a l'espai públic com a prova pilot" i l'objectiu és que es puguin "utilitzar a la reurbanització dels primers quatre eixos verds" del districte de l'Eixample de Barcelona en el marc del projecte de la Superilla Barcelona.
Les propostes inicials, que han d'incloure “les activitats de cerca i fabricació dels panots prototips necessaris per cobrir una superfície de 1.000 m²”, es poden presentar fins al 21 d'abril. Les vuit millor valorades en aquesta primera fase lliuraran una proposta ampliada durant el mes de juny. D'entre aquests vuit projectes, sortiran els guanyadors.
El panot de la flor no és l'únic
El 1906, es van estandarditzar cinc models de panot als carrers de Barcelona, segons relata l'Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina web: un amb el dibuix d'una flor, un format per cercles concèntrics, un amb un patró senzill de quatre quadrats, la seva variant amb un cercle dins de cada quadrat i, finalment, l'anomenat panot calavera, amb quatre cercles a les cantonades i una figura central similar a un rombe amb un altre cercle al centre.
El panot va començar a utilitzar-se per resoldre els problemes que Barcelona tenia amb el fang a principis del segle XX, pels quals la ciutat era coneguda com a “Can Fanga”. Segons especifica el consistori, actualment només s'instal·len el panot de flor i el de quatre quadrats, considerats "el panot històric i el més funcional". En total, el panot ocupa uns cinc milions de metres quadrats del sòl de la capital catalana.
📝 L'Ajuntament va estandarditzar la pavimentació de la ciutat i es van aprovar cinc models de panot: el de flor, el de calavera, el de cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i, finalment, el de quatre pastilles, el més estès als nostres carrers. pic.twitter.com/E1dk5jOI3E
— Barcelona (@barcelona_cat) March 22, 2021
Al passeig de Gràcia, també es poden trobar els panots dissenyats per Gaudí el 1904 i que estaven pensats al principi per a l'interior de la Casa Batlló.
El "nou panot" del 2014
L'Ajuntament de Barcelona, durant l'alcaldia de Xavier Trias (Convergència i Unió), va presentar el 2014 el "nou panot Diagonal", que tractava de reproduir "les fulles dels plàtans de l'avinguda" i incorporava "avenços tecnològics i d'eco-eficiència", segons recull la nota de premsa publicada pel consistori el 9 d'octubre del 2014.
Així és el nou panot de la #Diagonal, que comencem a instal·lar!Reprodueix les fulles dels plataners @BCN_HabitatUrba pic.twitter.com/1Nj59IY5KF
— Xavier Trias (@xaviertrias) October 9, 2014
El disseny, la composició i els materials del "nou panot" presentat el 2014 afavorien "una baixa retenció de la calor i, per tant, també la baixa irradiació tècnica", produïen "efectes d'autoneteja" i de "descontaminació d'òxids de nitrogen" i també reduïen la "petjada de carboni del producte", segons va detallar llavors la corporació.