Els terratrèmols no poden afectar el clima
No hi ha evidències que els terratrèmols tinguin cap influència sobre els corrents marins, ni que influeixin en el clima
Què s’ha dit?
Que els terratrèmols poden afectar fenòmens naturals dels quals depèn el clima, com els corrents marins, i que, per tant, els terratrèmols també poden afectar el clima.
Què en sabem?
Els terratrèmols en general no tenen la capacitat d’alterar els corrents marins. Tant la formació com l’alteració depèn principalment dels vents marins, de les marees, i de la densitat de les aigües dels oceans.
Un pòdcast amb més de 800 reproduccions a iVoox i presència en altres plataformes d'àudio com Castbox i Spotify afirma que els terratrèmols poden “afectar el clima” perquè aquests “influeixen en els corrents marins”, que són elements reguladors del clima.
És ENGANYÓS. Els oceans són reguladors climàtics i els corrents marins actuen com a vehicles de redistribució d'energia, que poden influir en el clima traslladant calor i humitat de l'equador als pols, i viceversa. Tot i això, i segons els experts consultats per Verificat, no hi ha evidències que els terratrèmols tinguin cap influència sobre els corrents marins. Tampoc no hi ha signes que influeixin sobre el clima.
Els corrents marins [influeixen en el clima], perquè envien grans quantitats d'aigua freda o calenta a diferents llocs […] I tot allò que influeix en els corrents marins, influeix en el clima, com els terratrèmols. Per tant, un terratrèmol pot afectar el clima
Els corrents marins ajuden a regular el clima, segons l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA, en anglès) NOAA, ja que permeten que les aigües calentes arribin als pols i les aigües fredes tornin al tròpic. Tot i això, els terratrèmols no afecten aquestes "cintes transportadores", que estan influenciades pels vents en superfície els gradients de temperatura i salinitat, la rotació de la Terra i les marees.
La influència dels terratrèmols al clima i del clima als terratrèmols és un subjecte d'estudi constant. Ara com ara, només s'ha plantejat una relació de certs climes amb més activitat sísmica a petita escala. En concret, els científics pensen que hi ha una correlació entre canvis en la pressió atmosfèrica causats per grans tempestes, com els huracans, i que poden desencadenar ocasionalment el que es coneix com a "terratrèmols lents", que alliberen energia durant períodes de temps comparativament llargs, i no provoquen tremolors a terra com ho fan els terratrèmols tradicionals.
Els corrents no depenen dels terratrèmols
La presència o alteració d'aquests corrents marins no ve determinada per l'aparició de terratrèmols, tal com assenyalen al pòdcast. "Els terratrèmols actuen sobre la terra sòlida, i els seus orígens són variats: des de la tectònica de plaques, activitat de falles de divers tipus o activitat volcànica", indica Verificat Francisco J. Doblas-Reyes, director del departament de Ciències de la Terra del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS), i un dels autors dels darrers informes de l'IPCC, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic.
Quan tenen lloc al mar, als terratrèmols se'ls coneix com a sismes submarins, però en cap cas “afecten els corrents oceànics”, detalla l'expert, que els corrents “tenen escales espacials des de milers de quilòmetres a centenars de metres, provocades pel vent i els canvis de densitat del mar (produïts per aportacions d'aigua dolça o evaporació)”, no per un terratrèmol, insisteix.
Sí que és cert que hi ha una línia de recerca que es troba observant com esdeveniments ocasionals, com grans tempestes o sismes submarins, també podrien “desencadenar greus corrents oceànics, que mouen masses d'aigua terra endins quan arriben a aigües poc profundes i a les costes”, tal com assenyala la NOAA en aquest article.
En qualsevol cas, no hi ha evidències que aquests esdeveniments es mantinguin de manera que hagin modificat el clima d'una regió actualment, encara que en el passat és una hipòtesi que plantegen els científics: “La distribució actual de continents i oceans no és la mateixa que la que existia quan es va formar la Terra, fa 4.500 milions d'anys. La deriva de continents ha implicat centenars de milions de terratrèmols i erupcions volcàniques a tot arreu. I, des de la seva formació, la Terra ha patit molts canvis climàtics en què, evidentment, han influït els corrents marins produïts per la deriva de continents. Aquests processos són molt lents, parlem de centenars de milions d'anys”, indica a Verificat Sara Figueras, cap de l'àrea de Geofísica i Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic (ISCG) de Catalunya.
A escala local o humana, afegeix l'experta, “o fins on pot arribar la nostra memòria de generacions i generacions, l'afectació d'un terratrèmol sobre els corrents marins és negligible. Fins i tot en cas que un terratrèmol produeixi un tsunami, aquest no tindrà afectació als corrents marins”, conclou.
L'efecte de l'escalfament global als corrents marins
Per tant, no és cert que un terratrèmol pugui alterar els corrents marins i, per tant, el clima. L'alteració dels corrents marins, com els núvols, es pot produir quan hi ha un canvi en el sistema climàtic, com un augment de les temperatures oceàniques. És precisament el que està passant actualment a causa del canvi climàtic: segons l'IPCC, les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle (GEI), com el diòxid de carboni o CO2, podrien haver donat com a resultat canvis en moltes regions tant als corrents oceànics, com també als vents oceànics, la salinitat de la superfície, l'estratificació o la disponibilitat de nutrients.
En concret, s'espera que com més calenta estigui la temperatura dels oceans, més es debilitaran aquests corrents. És el que assenyala, per exemple, una correspondència publicada a Nature el 2018 per un grup de científics internacional, entre ells el climatòleg espanyol Pablo Ortega, del BSC-CNS, que indiquen que l'AMOC —és a dir, la Circulació Meridional de Vuelco del Atlàntic (AMOC, per les sigles en anglès), un dels principals sistemes de circulació oceànica de la Terra— “s'ha debilitat en els darrers 150 anys fins a nivells mai registrats en més d'un mil·lenni”, tal com indicava en una entrevista l'autor espanyol el 2018.
