Diverses pàgines web i grups de Telegram comuniquen sobre l'estrena del documental The Big Reset a Madrid, que té previst presentar-se les setmanes següents a Barcelona, València, Sevilla i Bilbao. El documental, que va aconseguir finançament a través d'una campanya de Kickstarter organitzat per un home que s'identifica com a Jorge Roca Victorero, com apareix a la seva pàgina de crowdfunding, encara no està disponible a internet.

El llargmetratge posa en qüestió, per exemple, l'eficàcia dels tests PCR o la tecnologia de les vacunes d'ARN missatger. Analitzem les afirmacions FALSES i ENGANYOSES d'aquest avenç, que ja es va difondre el març del 2021 abans de l'inici de la campanya de recaptació de fons.

Les proves PCR no són prova diagnòstica [...] Es calcula amb uns 60 cicles, 50 cicles que es realitzin a les PCR, es poden arribar a 90-90 i tants per cent de falsos positius.

El documental dóna continuïtat a una de les desinformacions que més ha circulat durant la pandèmia: que, suposadament, les PCR no són eines útils per diagnosticar la covid-19, cosa que ja hem verificat diverses vegades (aquí i aquí). De fet, el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) considera aquestes proves “una eina vital per determinar l'abast de la pandèmia”.

La PCR és una tècnica que consisteix a duplicar el material genètic (ADN) extret d'un pacient o una mostra fins a tenir milions o milers de milions de còpies on poder identificar una seqüència en concret; en aquest cas, es busca la presència d'ARN del SARS-CoV-2 per determinar si una persona està contagiada. Per aconseguir la detecció, els laboratoris sotmeten a la mostra diversos cicles d'amplificació (Ct, pel nom en anglès), fins que la màquina és capaç de detectar el material genètic en concret.

“A cada cicle, la màquina mesura: cicle 1, hi ha senyal? És a dir, ¿s'ha produït l'amplificació del meu fragment? No. Doncs vaig al cicle 2. Es produeix el senyal? No. Doncs vaig al cicle 3. I així fins que es produeix el senyal”, explica a Verificat Belén Barreiro, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Bioempreses (AseBio) i directora general d'Ingenasa. Com més aviat surt el positiu, més gran és la càrrega viral: una mostra que positivitza després de 12 rondes tenia una quantitat de material genètic viral més de 10 milions de vegades superior a una que positivitza després de 35 cicles. En cas que no aparegui el virus, vol dir que la persona no està infectada.

Una prova PCR “està estandarditzada per sotmetre-la a quaranta cicles”, explica l'experta, és a dir, està programada per fer 40 amplificacions (i no a 60, tal com assenyala el documental). Ara bé, a partir de cert cicle, entre el 35 i el 40 en funció de la màquina i del fabricant, “tot el que apareix pot ser o degut a contaminacions o que aquestes amplificacions es produeixen de manera inespecífica”, per la qual cosa els resultats “no es consideren positius”.

En altres paraules, el tall que estableix quins resultats són vàlids i quins no es troba per sota dels 40 cicles, com estableixen els fabricants. Per tant, malgrat que a partir de 60, tal com assenyala Prego, és cert que hi pot haver un alt percentatge de falsos positius, les proves només arriben a les 40 amplificacions, de manera que el raonament és enganyós.

Natalia Prego és coneguda al món de la desinformació per ser una de les fundadores de Metges per la Veritat, una organització orientada a difondre missatges falsos sobre la pandèmia i que ja hem desmuntat en articles com aquest.

[La vacuna d'ARNm] és una teràpia gènica experimental que pot provocar modificacions al genoma humà al llarg termini.

Aquest és un dels arguments més repetits i desmentits des que va començar la campanya de vacunació. Tot i això, les vacunes d'ARNm són no teràpies gèniques experimentals, i no tenen la capacitat de modificar el genoma humà.

Tant la de Pfizer-BioNTech com la de Moderna són vacunes d'ARN missatger. A diferència de les de vector viral (AstraZeneca o Janssen) aquestes no introdueixen cap patogen, ni tan sols modificat, per provocar la resposta immunitària de l'organisme, sinó que incorporen dins una càpsula lipídica —una 'boleta' de greix— l'ARN missatger sintètic creat en un laboratori que conté part del codi genètic del virus. Aquest codi genètic és una mena de manual d'instruccions que diu a les cèl·lules del nostre organisme com han de fabricar una proteïna del virus —també anomenat antigen, que en el cas de la covid-19 és la proteïna S— perquè aquest aprengui a identificar-lo i poder atacar el virus correctament en cas d'infecció.

En un article publicat a The Conversation, Jose María Jimenez Guardeño, investigador del Departament de Malalties Infeccioses del King's College de London, i Ana María Ortega-Prieto, investigadora associada postdoctoral també del King's College de Londres, desmenteixen que l'ARN pugui alterar el nostre ADN i, per tant, fer malbé el genoma.

Els autors afirmen que “la molècula d'ARN és molt fràgil –tant, que aquestes vacunes s'han de conservar a temperatures baixíssimes– i el temps que roman a les cèl·lules és molt curt (hores) [...] Per tant, aquest ARN no es quedarà dins de la cèl·lula un temps suficient per poder fer alguna cosa més que produir la proteïna de virus i desaparèixer”.

I, per tant, sobre si modifiquen l'ADN i amenacen el genoma humà, s'expressen en aquests termes: “En resum, no hi ha cap evidència científica sobre el que coneixem sobre biologia molecular que indiqui que l'ARN missatger utilitzat a les vacunes davant del Covid-19 pugui tenir la capacitat d'alterar el nostre genoma”.

L'autora de la declaració és, novament, Natalia Prego, però sobre aquesta qüestió també opinen al documental Jon Ander Etxebarria, ex degà del Col·legi Oficial de Biòlegs d'Euskadi (COBE), o Luis Miguel Benito, metge de l'Hospital Universitari de L'Escorial, negant que la injecció es pugui considerar aquesta cosa. Tots dos han estat protagonistes durant la pandèmia per emetre missatges falsos sobre aquesta, i les seves declaracions han estat desmentides per Verificat i altres agències de verificació espanyoles.

Es preveu que hi pugui haver efectes a nivell de fertilitat o d'inhibició de la fertilitat, com un dels efectes secundaris de la vacunació.

L'assumpte de la infertilitat que suposadament podrien provocar les injeccions contra la Covid-19 ha estat present des del principi de la campanya de vacunació. Tot i això, no hi ha evidència que després de la vacuna hi hagi una reducció de la fertilitat masculina o femenina, ni un augment d'avortaments espontanis a conseqüència de les injeccions, segons les últimes dades publicades aquest mateix 2022.

“No hi ha cap evidència que les vacunes, en particular les vacunes contra la covid-19, puguin tenir un impacte sobre la fertilitat, ni en homes, ni en dones”, afirma amb rotunditat a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica del Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.

Sí que pot passar que després d'haver rebut la injecció, es donin una sèrie de factors que puguin donar lloc a una reducció en la producció d'espermatozoides, però és temporal, i com a conseqüència dels efectes secundaris, com la fatiga o la febre, no del contingut del vial en si. "Algunes persones tenen febre durant un dia o dos després de rebre la vacuna, i se sap que les febres poden ocasionar reduccions temporals a la producció d'espermatozoides", assenyala Sarukhan. Tot i això, “aquest efecte és temporal” i similar al que la persona podria experimentar “si té febre per altres raons, per exemple un refredat o una grip”, conclou.

El que sí que s'ha trobat, segons un estudi publicat el gener del 2022, és que la infecció per Covid-19 pot estar associada amb una disminució en la fertilitat dels homes fins a 60 dies després de la infecció. En dones embarassades, a més, tenir covid-19 incrementa el risc de complicacions que poden afectar l'embaràs i el desenvolupament del fetus, tal com recullen els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC, en anglès).

L'autor de la declaració és Óscar Aguilera, que durant la pandèmia va ser un dels formadors de cursos de suplementació nutricional integrativa, una disciplina que entra al grup de les pseudociències, a l'Escola de Salut Integrativa (ESI) de Madrid. Aquest centre ja s'ha vist embolicat en polèmiques amb el Ministeri de Ciència per impartir màsters similars amb universitats que no tenen validesa científica.

Hi ha hagut quantitat de morts en residències de gent gran que ja s'havien vacunat

Les residències de la tercera edat han permès observar l'eficàcia de la campanya de vacunació amb les vacunes d'ARNm. Després de tres mesos d'observació, les dades van demostrar que la seva efectivitat ha estat del 71% davant de la infecció simptomàtica i asimptomàtica per SARS-CoV-2, del 88% en la prevenció d'hospitalitzacions i del 97% en evitar defuncions. Tot i això, és cert que, tal com insinua el documental, les vacunes no eviten la infecció i, en certs moments de la pandèmia, la quantitat de vacunats morts ha superat la de no vacunats. Però no és una qüestió d'efectivitat de la vacuna, sinó de simple estadística, com expliquem amb dades de Catalunya.

El nombre de persones vacunades i no vacunades que es troben hospitalitzades, ingressades a l'UCI i que han mort a causa de la covid-19 no es pot comparar de manera directa. "Per simple probabilitat, com més persones vacunades hi hagi en una població, més s'espera que la majoria d'infeccions i morts passin al grup de persones vacunades, comparat amb les no vacunades", perquè cap vacuna és eficaç al 100%, tal com explicava Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.

D'altra banda, ja al maig (tot just mig any després que comencés la campanya de vacunació a Espanya) hi havia estudis a la vida real que assenyalaven que, encara que en menor mesura, les vacunes eviten [també] la infecció sense símptomes.

Ara la situació ha canviat a causa de la variant òmicron —molt més transmissible que la delta—, però els informes passats presentats pel Ministeri de Sanitat han mostrat des del novembre del 2021, data en què a més van començar a diferenciar entre vacunats i no vacunats ( sobre el que parlem aquí), que la vacunació contribuïa a reduir la probabilitat de contagi, hospitalització i mort.

Els informes també mostraven una eficàcia similar a les dels assaigs clínics, segons assegurava Verificat Jorge Carrillo, vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI).

L'autor de la declaració és, novament, Óscar Aguilera, esmentat anteriorment.