Compte amb la comparació sense context entre l’ús de combustible d’un avió i una explotació ramadera
En aquest cas, les xifres aportades no són suficients per comparar quin dels dos és més contaminant
Què s’ha dit?
Circula per xarxes una imatge amb un text que assegura que el combustible utilitzat per un avió Airbus A380 durant un dia és el mateix que el que requereix una explotació ramadera durant 50 anys.
Què en sabem?
L’avió Airbus A380 té un dipòsit d’uns 330.000 litres de fuel. Tot i això, no és possible comprovar les dades referents a l’explotació ramadera sense conèixer-ne les característiques concretes, ja que aquesta no només genera gasos per ús de combustible sinó també per molts altres factors. A més, fa un ús excessiu d’aigua i contamina.
Ens pregunteu per diverses publicacions recents a Facebook que afirmen, en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que el combustible usat per un avió Airbus A380 durant un dia és el mateix que el que requereix una explotació ramadera durant 50 anys, qüestionant les mesures que s'estan prenent per combatre el canvi climàtic a l'agricultura i ramaderia. En alguns casos, aquestes publicacions, que han estat compartides més de 3.500 vegades, adjunten la captura de pantalla d'un tuit en català que data del 2019 i compta amb més de 10.000 retuits i 20.000 "m'agrada".
És cert que un avió d'aquestes característiques té un dipòsit al voltant de "330.000 litres de fuel", com assegura la publicació. En canvi, no es poden comprovar les dades referents a l'explotació ramadera sense conèixer-ne les característiques concretes. Les xifres aportades no són suficients per comparar quin dels dos és més contaminant i, en qualsevol cas, la comparació no té sentit i indueix a error, segons adverteixen els experts consultats.
Les principals emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de l'agricultura i la ramaderia no provenen de l'ús de combustible, sinó d'altres factors com l'emissió de metà pel mateix bestiar, l'emissió de nitrogen per la descomposició dels fems o els canvis en l'ús del sòl i la pèrdua consegüent de terrenys boscosos. Així mateix, cal tenir en compte que l'impacte ambiental de les explotacions agràries no està relacionat únicament amb l'emissió d'aquests gasos, com succeeix en el cas dels avions, sinó també amb l'ús excessiu de l'aigua i la seva contaminació.
"Sóc ramader. I això és un Airbus A380. Aquest avió carrega 330.000 litres de fuel, prou per mantenir-lo un dia a l'aire. És el mateix que necessita la meva explotació de 65 ha per funcionar 50 anys produint 75 milions de kg de fruita i 1.380.000 porcs, però qui contamina són jo"
Les dades no reflecteixen la imatge completa
La quantitat màxima de combustible que pot carregar un avió de model Airbus A380 és de 323.546 litres, segons el document tècnic de la companyia. En canvi, segons indiquen els especialistes consultats, per conèixer el combustible que necessita una explotació cal conèixer-ne les característiques i la font d'energia que utilitza (renovable o no renovable).
No només cal tenir en compte el que necessita la maquinària, sinó que "necessites bombar aigua, escalfar el bestiar, tenir llum…", enumera Albert Llausàs, investigador de l'Institut de Medi Ambient i professor del departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG). "Amb els números que fa [l'autor del post], tret que es basi molt en l'energia elèctrica, necessitarà més fuel, més combustible del que diu", conclou en diàleg amb Verificat.
En qualsevol cas, l'expert apunta que seria un error comparar l'ús de combustible com a única mesura de contaminació, ja que l'explotació ramadera té altres emissions indirectes associades. Per exemple, per alimentar els animals es necessiten grans quantitats de menjar, cosa que exigeix "molta més energia de producció", i l'existència de camps agrícoles per produir-la, que "estan substituint unes cobertes naturals fixadores de carboni [que converteixen CO₂ en matèria orgànica per processos com la fotosíntesi]", segons indica Llausàs. Tal com s'explica en aquest article de Verificat, el 90% de la pèrdua de terreny boscós entre els anys 2000 i 2018 va ser a conseqüència de l'expansió de l'agricultura –la major part de la qual es dedica a alimentar el bestiar- que, al mateix temps, va comportar l'alliberament de diòxid de carboni.
El mapa global
La indústria de l'aviació és la responsable del 2,4% del total d'emissions de diòxid de carboni (CO₂), segons Climate Watch, una xifra molt afectada per les desigualtats a l'hora de volar: el 2018, només l'11% de la població mundial va pujar a un avió, mentre que l'1% de viatgers més comuns va ser responsable de la meitat de les emissions del sector.
D'altra banda, el sector de l'agricultura, la silvicultura (gestió dels boscos) i l'ús del sòl (aquesta dada també inclou ramaderia), és responsable de gairebé una cinquena part (18,4%) de les emissions globals, segons dades del 2020 de Climate Watch (una plataforma de dades obertes que permet comparar les emissions entre països i sectors). El metà emès pel bestiar en pair el menjar i el nitrogen derivat de la descomposició dels fems juguen un paper important en aquest percentatge (gairebé un 6% de les emissions globals). Tot i això, l'alimentació és essencial per a la totalitat de la població mundial, si bé gairebé el 10% dels éssers humans van patir gana el 2020.
Tal com resumeix Joan Romanyà, coordinador de la Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia de la Universitat de Barcelona (UB), en conversa amb Verificat, encara no existeix un avió que funcioni amb energies renovables, de manera que "si vols volar, has de contaminar". Però "si vols fer agricultura, la pots fer contaminant o no contaminant". Tot i que aquesta pràctica sempre tindrà cert impacte al territori, atès que "desplaça sistemes naturals" –la meitat de la superfície habitable del planeta està dedicada a l'agricultura–, "no podem evitar menjar".
La contaminació no són només els gasos amb efecte d'hivernacle
Els experts independents consultats per Verificat coincideixen a assenyalar que la comparació que fa el post no cal. "Es comparen coses que són molt diferents", indica Romanyà. Albert Llausàs, investigador de l'Institut de Medi Ambient i professor del departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG), amplia la reflexió: "La comparació és errònia a molts nivells: en l'àmbit quantitatiu, però també a escala de qüestió, de quina contaminació, en l'àmbit qualitatiu".
L'empremta ambiental de les activitats humanes no es limita només a l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle. L'ús excessiu i la contaminació de l'aigua són els impactes mediambientals principals de les explotacions agropecuàries, segons l'Organització d'Aliments i Agricultura (FAO) de les Nacions Unides.
"La crítica que se sol formular a les explotacions agràries no és tant per les emissions de carboni […] sinó que generalment […] va vinculada a altres outputs", explica Llausàs, de la UdG, que els enumera: la contaminació de les aigües subterrànies (sigui per purins o per l'ús de fertilitzants), la sobreexplotació dels recursos hídrics o "les hormones i antibiòtics que administren tot aquest bestiar […] que moltes vegades […] acaben arribant als camps, pluja, cursos d'aigua…".
"L'avió no està contaminant els freàtics [aigües subterrànies], genera altres problemes", coincideix Romanyà.