Catalunya té 15 impostos propis i no 10 com diu el conseller Jaume Giró
A més dels 10 impostos recaptats per l’Agència Tributària de Catalunya hi ha dos cànons, un dels quals inclou quatre taxes diferents. Quatre impostos més van ser anul·lats pel Constitucional
Què s’ha dit?
El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, va afirmar a la sessió de control al Govern català del 23 de març de 2022 que la comunitat autònoma té “deu impostos propis” i va assegurar que és fals que siguin “divuit o dinou”.
Què en sabem?
Catalunya té 15 impostos propis: deu recaptats per l’Agència Tributària de Catalunya, el cànon de l’aigua gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua i els quatre cànons de residus dependents de l’Agència Catalana de Residus. A més, a Catalunya es van aprovar quatre impostos propis més que van ser declarats inconstitucionals.
El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, va afirmar a la sessió de control al Govern català del 23 de març de 2022 que la comunitat autònoma té "deu impostos propis" i va assegurar que és fals que siguin "divuit o dinou".
És enganyós. Catalunya té 15 impostos propis: deu recaptats per l'Agència Tributària de Catalunya, el cànon de l'aigua gestionat per l'Agència Catalana de l'Aigua i el cànon de residus dependent de l'Agència Catalana de Residus. Aquest darrer cànon es pot desglossar en quatre, per la qual cosa la xifra augmentaria fins a 15 impostos propis, com indiquen el Ministeri d'Hisenda i el Consejo General de Economistas. A més, a Catalunya es van aprovar quatre impostos propis més que van ser declarats inconstitucionals.
"Ahir vaig tornar a llegir que tenim divuit o dinou impostos propis. És fals, tenim deu impostos propis"
Jaume Giró
La discussió sobre els 12 o 15 impostos propis
Catalunya té 15 impostos propis, segons el portal institucional del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública del Govern d'Espanya i la llista de l'informe Panorama de la Fiscalidad Autonómica y Foral 2022 del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF) del Consejo General de Economistas de España (pàgines 352 i 353).
El gabinet de premsa del Departament d'Economia ha respost a Verificat que "a Catalunya hi ha 10 impostos propis que gestiona i recapta l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), i el cànon de l'aigua i el cànon de residus que gestionen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Agència Catalana de Residus (ARC), respectivament". L'ATC depèn del Departament d'Economia i Hisenda, mentre que l'ACA i l'ARC depenen del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
La diferència entre les dues xifres correspon, efectivament, a dos cànons, un sobre l'aigua i un sobre els residus. El cànon sobre els residus engloba quatre cànons: tres sobre la deposició controlada de residus (municipals, industrials i de la construcció) i un sobre la incineració de residus municipals, per la qual cosa, si se sumen ambdós cànons de forma desglossada, Catalunya en té 15 impostos propis. Tot i això, el Departament d'Economia assegura que els quatre cànons sobre residus són en realitat el "mateix impost, però amb 4 fets imposables que s’han anant regulant de forma independent".
Els cànons són impostos?
"El terme cànon no té una definició prevista legalment", manifesta José María Tovillas Morán, catedràtic de Dret Financer i Tributari a la Universitat de Barcelona. La Llei General Tributària indica que els tributs, independentment de la seva denominació, es classifiquen en tres tipus: impostos, taxes i contribucions especials. És a dir, els impostos són un tipus de tribut, però no són els únics tributs.
Els tributs "són prestacions econòmiques obligatòries que l'Estat pot imposar a persones físiques o jurídiques, a conseqüència de la realització d'un fet imposable, quan així ho disposi la llei corresponent", explica Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona i professor d'Economia del Sector Públic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Segons detalla Rovira, els impostos "són tributs sense contraprestació directa en forma d'un servei públic específic", les contribucions especials "són tributs que es creen per compensar el benefici que un servei o obra pública singular reporta a determinats ciutadans" i les taxes "són tributs amb contraprestació directa en forma d'un servei públic específic i recurrent".
El professor de la UPF adverteix que és important no confondre taxes amb preus públics, "que són tarifes que poden aplicar les entitats públiques per utilitzar els serveis que proveeixen en àmbits que poden ser concurrents amb el sector privat (cas del transport públic, per exemple)".
Dins aquesta distinció entre impostos, contribucions especials i taxes, el catedràtic Tovillas Morán assenyala que "els cànons tenen normalment la naturalesa d'impostos".
La Generalitat els anomena impostos
En aquest cas, els textos legals promulgats per la mateixa Generalitat de Catalunya sí que fan referència als cànons sobre l'aigua i sobre els residus com a impostos. El cànon de l'aigua "és un impost de finalitat ecològica que s'aplica a tot el territori de Catalunya", segons detalla l'article 7 del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua..
A més, la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus defineix els cànons sobre la deposició controlada i la incineració dels residus municipals (article 9), el cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials (article 16 ter) i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció (article 18) com a "impostos ecològics".
La llista completa
Per tant, sumant el cànon sobre l'aigua i els quatre cànons sobre els residus als deu impostos recaptats per l'Agència Tributària de Catalunya, la llista dels 15 impostos propis de Catalunya és la següent:
- Gravamen de protecció civil
- Impost sobre grans establiments comercials
- Impost sobre les estades en establiments turístics
- Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial
- Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria
- Impost sobre els habitatges buits
- Impost sobre begudes ensucrades envasades
- Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica
- Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques
- Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient
- Cànon de l'aigua
- Cànon sobre la disposició controlada de residus municipals
- Cànon sobre la disposició controlada de residus industrials
- Cànon sobre la disposició controlada de residus de la construcció
- Cànon sobre la incineració de residus municipals
Quatre impostos inconstitucionals
En la seva intervenció, el conseller Giró també es va referir als "impostos que estan anul·lats pel Tribunal Constitucional" (TC) i que de vegades se sumen al còmput total d'impostos propis que hi ha a Catalunya, que serien 19 si no fos perquè quatre han estat declarats inconstitucionals. Aquests quatre tributs anul·lats pel TC i que, per tant, no s'apliquen són:
- Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics
- Impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear
- Impost sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió de la cultura digital
- Impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit
Impostos sobre les nuclears
L'impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics va ser anul·lat per l'alt tribunal el 27 de març de 2019 a la sentència 43/2019 i com recull l'Agència Tributària de Catalunya a la seva pàgina web.
L'impost creat per la Generalitat "obligava els agents que produïen, manipulaven, transportaven, custodiaven o emetien substàncies radiotòxiques a assumir el cost de l'impacte negatiu que aquesta activitat suposa per al medi ambient i per a la salut de les persones", segons explica l'Agència Catalana de Notíces en una notícia publicada per La Vanguardia i 20 minutos.
Tot i això, el Govern d'Espanya ho va recórrer "en considerar que anaven en contradicció amb la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes), […] així com també pel possible solapament amb l'Impost d'Activitats Econòmiques".
El TC ja havia declarat inconstitucional el 14 d'abril del 2016 l'impost anterior de la Generalitat de Catalunya sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear a la sentència 74/2016.
Solapament amb impostos estatals
L'impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit va ser declarat inconstitucional a les sentències 107/2015 i 111/2015, publicades el 28 de maig de 2015, en considerar que es tractava d'"un tribut les característiques del qual són idèntiques a un estatal", com relata l'agència Efe en una notícia recollida per El País. En dues sentències, el ple de l'alt tribunal va estimar "els recursos que va interposar el Govern contra el decret llei de Catalunya aprovat el 2012 i la llei del Parlament català del 2014", afegeix la notícia.
Per la seva banda, l'impost sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió de la cultura digital va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional el 6 de juliol de 2017 a la sentència 94 /2017. L'alt tribunal va anul·lar aquest tribut perquè gravava "el mateix 'fet imposable' […] que l'impost estatal sobre el valor afegit", cosa que excedeix l'"àmbit de la potestat tributària de la comunitat autònoma de Catalunya".