Qui verifica els verificadors?
Per què donem credibilitat a aquest tipus de plataformes en detriment dels mitjans de comunicació?
La distribució i el consum de notícies en línia, l'excés d'informació i la facilitat de manipular els continguts expliquen la irrupció de les plataformes de verificació. Des fa uns quants anys, han aparegut diverses plataformes amb un únic objectiu: lluitar contra la desinformació a les xarxes. Newtral i Maldito Bulo són un exemple, com ho són també en l’àmbit públic EFE Verifica, vinculada a l'agència de notícies EFE, o la de RTVE. Ara bé, qui verifica els verificadors? Per què donem credibilitat a aquest tipus de plataformes en detriment d'altres mitjans?
L'any 2015, l'Institut Poynter va crear la International Fact-Checking Network (IFCN) amb l'objectiu d'impulsar el fact-checking i establir una sèrie de criteris per avaluar el treball dels verificadors. A dia d'avui, la IFCN reuneix 98 membres – entre els quals es troba Verificat juntament amb altres plataformes com Le Monde (França), Full Fact (Regne Unit) i PolitiFact (EUA). Aquí pots consultar la llista completa de membres.
Tota organització que aspiri a formar part de la IFCN ha d'acceptar i defensar el seu Codi de Principis. La pròpia IFCN s'encarrega de comprovar si els sol·licitants tenen la capacitat de complir amb aquestes normes deontològiques. El codi està compost per cinc criteris:
– Compromís amb la neutralitat. Com assenyala l'Institut Poynter, "les organitzacions signants han de fer servir sempre el mateix criteri en els seus desmentits, sense posicionar-se en cap dels temes de la seva verificació".
– Compromís de transparència amb les fonts emprades per verificar. "Els signants de l'acord han de donar als lectors els detalls suficients" sobre la font utilitzada.
– Transparència pel que fa a la pròpia organització i la seva constitució. Els membres hauran d'explicar clarament l'estructura empresarial, les seves vies de finançament, el seu estat legal i proporcionar vies de comunicació senzilles amb els lectors.
– Transparència en la metodologia de treball. Els membres del consorci hauran de detallar quina metodologia fan servir per seleccionar, escriure, editar, publicar i corregir els seus desmentits. També hauran d'encoratjar els lectors a enviar queixes si consideren que no estan fent la seva feina correctament.
– Correccions obertes i honestes. A més de detallar clarament quina és la política de desmentits, les organitzacions signants han d'estar obertes a la correcció.
El compliment d'aquestes normes atorga a les plataformes de verificació uns estàndards de qualitat i credibilitat de cara a la societat.