Tornen les eleccions i torna la desinformació: aquests són els rumors que més es repeteixen

El proper 23 de juliol hi ha eleccions generals a Espanya i, com cada vegada que ens trobem en aquesta situació, estem amb les piles carregades per detectar la desinformació que es difongui durant la campanya electoral.

En portem unes quantes a la motxilla i això fa que alguns dels arguments desinformadors més usuals ja ens sonin. Circulen missatges que ja s’havien difós temps enrere, i comptes de xarxes socials segueixen emprant les mateixes badomeries usades en períodes electorals anteriors.

Algunes de les narratives que es repeteixen amb més freqüència són les relacionades amb el recompte de vots o les que parlen de persones migrades, tot i que no són les úniques. Les noves verificacions es van publicant al nostre web, així que subscriu-te a la nostra newsletter per no perdre cap novetat!

Rumors sobre el recompte de vots

És freqüent que, tant abans com després de les eleccions, s’escampin rumors que sembrin dubtes sobre un suposat frau electoral per, en cas que perdi el partit a qui hem votat, negar els resultats i qüestionar la victòria dels rivals.

Aquesta conspiració, coneguda de sobres pels fact-checkers, s'adapta segons les particularitats de cada país. Als Estats Units, els esforços d’aquestes teories de la conspiració s’han centrat en desacreditar el vot per correu; al Brasil, la principal víctima de les mentides va ser el Tribunal Superior Electoral i a Espanya, la desinformació ha posat el focus principalment a la companyia tecnològica Indra.

Indra és l’empresa encarregada de recopilar i difondre les dades provisionals que comuniquen els treballadors de l'Administració, les que s'actualitzen a la web i l'aplicació del Ministeri de l'Interior i les que publiquen els mitjans durant la nit electoral. Això no obstant, aquest resultats que difon Indra no són els oficials. L'escrutini definitiu és el que es publica al BOE, després que la Junta Electoral torni a fer un segon recompte públicament per comprovar que no hi hagi hagut algun error per part de les meses electorals.

Com ja vam explicar, Indra ni tan sols participa en el recompte electoral. El recompte el porten a terme els membres de les meses electorals, formades per ciutadans escollits per sorteig, tal com estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Indra només fa d’intermediari entre les dades provisional que comuniquen els treballadors de l’Administració i els mitjans de comunicació i la web oficial dels resultats, on la ciutadania pot comprovar en directe com avança el recompte.

Per altra banda, fa poc en més d’un mes també es va difondre un missatge que afirmava que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia detectat “irregularitats massives” al cens electoral de localitats que eren “feus del PSOE”. No obstant això, el que va publicar l’Oficina del Cens Electoral, depenent de l’INE, va ser una llista de 183 municipis i pedanies de menys de 2.000 habitants que havien “registrat un increment de residents significatiu i no justificat”. 

Desinformació sobre persones migrades

Les persones migrades són un dels col·lectius més afectats per la desinformació. S’ha dit que reben més subvencions que els espanyols, que són els culpables dels crims comesos a Barcelona o que exerceixen la violència masclista amb més freqüència que els homes de nacionalitat espanyola. Però tots aquests missatges són falsos i els hem desmentit al nostre web “Les mentides alimenten l’odi”.

Referent a les eleccions, els rumors són diversos: fa uns mesos va córrer un missatge que assegurava que “la Guàrdia Civil va entrar en un pis” a Barcelona on “hi figuraven 1.600 empadronats d’origen magrebí” que en realitat “vivien al Marroc”, però que, en “estar empadronats a Barcelona, cobraven tots els ajuts que dona l’ajuntament i, a més, poden votar per correu a les properes eleccions municipals”, però era fals, com ja vam explicar. La Guàrdia Civil i la Guàrdia urbana van confirmar que no tenien constància dels fets, i les persones que no tenen la nacionalitat espanyola no poden votar a les eleccions municipals, encara que hi estiguin empadronades.

També va córrer una imatge d’un document que suposadament demostrava la regularització massiva d’estrangers per guanyar les eleccions. El text, corresponia, en realitat, a la iniciativa legislativa popular Regularización Ya, que busca regularitzar la situació de les 500.000 persones d’origen estranger que viuen a Espanya sense permís de residència.