Què és la desinformació?

Què és la desinformació?

La difusió d’informació falsa amb la intenció deliberada d’enganyar i manipular és una pràctica amb antecedents històrics. Al llarg de la història, n’hi ha hagut milers de casos, però el terme fake news o notícies falses es va popularitzar el 2017 fins a l’extrem de ser escollida ‘paraula de l’any’ pel diccionari Collins.

A causa de la seva popularitat, el terme fake news s’utilitza cada cop més, però institucions internacionals com la Comissió Europea o la UNESCO prefereixen evitar el terme, doncs es tracta d'un oxímoron promogut pel mateix Donald Trump amb l'objectiu de desprestigiar els mitjans de comunicació, i opten per parlar de desordres informatius. L’entitat First Draft, a la seva ‘Guia per entendre el trastorn informatiu’, classifica la desinformació en tres tipologies: la desinformació pròpiament dita, la informació errònia i la mala informació.

La desinformació és la informació o contingut deliberadament fals i dissenyat per a causar dany. Està motivada per tres factors: guanyar diners, tenir influència política (sigui a l’exterior o a l’interior) o causar problemes a altri. La crisi sanitària de la Covid-19 ha provocat una allau de desinformació, molts cops relacionada amb la temàtica de les vacunes. A tall d’exemple, a Verificat hem desmentit que 98 milions de nord-americans contraguessin càncer a través de la vacuna de la pòlio o que durant l’epidèmia de grip espanyola de 1918 només morissin les persones vacunades.

La informació errònia també descriu contingut fals, però aquest es transmet amb el convenciment que és verídic. Per tant, es produeix quan una persona recull una peça de desinformació i la comparteix a les seves xarxes socials creient que està ajudant, és a dir, sense voluntat de fer mal o de transmetre una informació falsa o enganyosa. També entren aquí els errors gramaticals, les dades inexactes o qualsevol tipus d’errata. Les plataformes de verificació no persegueixen aquest tipus de desinformació, doncs, tots som humans i ens podem equivocar.

Finalment, la mala informació és informació verídica, d'àmbit privat o restringit, que es treu a la llum amb la intenció de fer mal a una persona, una institució o un país. Un exemple de mala informació d'àmbit internacional el podem trobar en el pirateig de correus electrònics del Comitè Nacional Demòcrata i la campanya de Hillary Clinton del 2016 per part d'agents russos amb l'objectiu de filtrar certs detalls al públic i danyar la seva reputació.

Últimes hores!

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí

logo escola

Dissenyem productes pedagògics adaptats a diferents públics.

Vols saber-ne més? Escriu-nos a [email protected]