Miquel Àngel Prats: si no tenen referents, els adolescents viuen “en el far west mediàtic”

Miquel Àngel Prats és mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia. Actualment, és professor de Tecnologia Educativa i investigador responsable de la línia eduTIC del grup de recerca PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Hem parlat amb ell sobre intel·ligència artificial (IA) i els reptes que suposa quan parlem d’educació.

Parlem dels reptes de l’ús de la intel·ligència artificial a les aules i de l’alfabetització mediàtica informacional, és a dir, el procés d'adquirir habilitats per interpretar i produir informació de manera crítica i creativa. 

És important treballar l'alfabetització mediàtica informacional en centres educatius?

Oi tant, ho considero essencial. (...) És cada vegada més important tractar aquest tema, entre altres coses perquè hi ha una qüestió de pensament crític clau i la nostra canalla no sap fer front a tot això. Als nostres alumnes se’ls diu nadius digitals, però els que no ho són, més enllà que hagin nascut envoltats de tecnologia, no tenen referents. Per tant, no hi ha ningú que els pugui acompanyar o guiar; per dir-ho d'alguna manera, ras i curt, és com si ens trobéssim en el far west informacional i mediàtic, de manera que no hi ha lleis, i només ha calgut ara la IA per haver-ho d'adobar més.

Cada vegada l'ús de la IA és més abusiu, (...) i [els usuaris] van sense rumb, sense cap mena de criteri a l'hora del consum. El que llegeixen, el que veuen, al final no ho saben contrastar, i no els hi donem tampoc eines perquè ho qüestionin. Per tant, s'ho empassen tot. Jo diria que és el principal problema. I com que s'ho empassen tot, és molt fàcil que els colin gols per tots els cantons. Jo crec que en aquests moments uns dels reptes que els mestres tenen (...) és treballar aquestes qüestions. (...) Caldria donar [al professorat] eines, criteris i recursos per poder-ho treballar.

“Un educador, un mestre, ha de saber què és Twitch”

En el projecte Desfake, convidem els docents a intentar entendre, escoltar i consumir tot allò que el seu alumnat consumeix. Però, clar, això pot variar molt cada any, no convida a la sistematització, els suposa temps i és tot un repte.

Ja, jo et diria que hi ha algunes qüestions que jo crec que són transversals, és a dir, per exemple, un educador, un mestre, ha de saber què és Twitch; tant se val si és d'infantil, de primària, de secundària, de batxillerat; a mi m'és igual, però ha de saber que existeix. Jo crec que és negligent, per part nostra, professionalment, no saber que és. I llavors quan tu vas a un claustre, t'adones que la gent no sap que és Twitch, o no coneixen, per exemple, l’Ibai Llanos. (...) En el fons, hi ha coses que se'ns escapen; els nostres nanos viuen en una galàxia completament diferent de la de les mestres.

I després jo crec que comptem molt poc amb la pròpia veu de l'alumnat: a vegades no estaria pas malament (...) fer sortir la veu dels mateixos adolescents, perquè parlem molt d'ells i del consum, però mai els preguntem què en pensen al voltant d’això. Que un mateix adolescent també pugui explicar exactament què és Discord, i que a vegades es troben allà i que utilitzen segons quin tipus de plataforma i que allò és interessant, potser obriria els ulls a alguns professors per començar a treballar-ho a l'aula.

Des del teu punt de vista, què significa treballar la intel·ligència artificial en el marc d'aquesta alfabetització mediàtica i informacional? 

Primer, hi ha un tema de concebre i de comprendre el fenomen. I això té a veure amb el professorat. Nosaltres no recomanem utilitzar-la amb els alumnes si abans el professorat no comprèn exactament què és això de la Intel·ligència Artificial generativa [les IA que poden crear continguts com textos, imatges, música o vídeo]. Per tant, en primer lloc, cal que comprenguin exactament què és aquest fenomen i d'on ha sortit tot això, i demana un cert temps d'adaptació, de jugar, de provar, de testejar. En segon lloc, una vegada has testejat i has provat, demana parlar-ho molt amb els teus propis companys de cicle o etapa, de dir: escolta, exactament com podríem treballar-ho això? I com podem reforçar alguns dels continguts que estem treballant a classe? La UNESCO ha tret un document que jo crec que és interessant per treballar amb els professors el currículum de la IA: com el treballes a infantil, a primària, a secundària.

“Els nostres nanos viuen en una galàxia completament diferent de la de les mestres”

De cara a l'empoderament de l'alumnat quins creus que són els principals perills de la intel·ligència artificial?

Probablement, que no entenguin que (...) la intel·ligència artificial és una locomotora, necessita que l'alimentis amb fusta, i la fusta de la locomotora, per a la intel·ligència artificial són les dades. Per tant, és important que coneguin els mecanismes interns de machine learning, deep learning… Si ells no entenen que probablement cada vegada que l'utilitzen estan, en el fons, provocant una petjada de carboni, o enviant informació i estan alimentant la “bèstia”, o cada vegada que l’utilitzen estan enviant un document…

Crec que la clau és, primer, l'autoregulació en l'ús de totes aquestes eines. Segon, [l’autoregulació] de les dades que envien, de les dades de l'ús, és a dir, exactament, una mica el què. I tercer, jo diria que parlar o conversar amb les intel·ligències artificials demana ser molt precís. Per tant, aquí hi ha tot un repte i una gran oportunitat també d'aprendre a treballar amb les IA. Traguem-los el profit, aprenem a treballar amb aquestes eines. És com tenir eines molt potents, i en el fons només acabem utilitzant un 10%.

“Si això ho pot fer la màquina, que ho faci la màquina, a mi que no m'atabalin”

Quines són les principals oportunitats que ens dona l'IA de cara a l'empoderament de l'alumnat?

Jo crec que seria l'eficàcia, l'eficiència, el ser capaç; en aquest cas, doncs, de parlar de forma precisa, concisa, saber com treballen les intel·ligències artificials, de creuar tecnologies, que vol dir tot el que hi hagi a escala de metavers; per tant, tot el que hi hagi en imatge visual, inclús que s'adonin que generar un deep fake és molt fàcil. De la mateixa manera que hem ensenyat que hi ha un perill, també és molt fàcil crear-lo: agafes una foto i el generes amb una aplicació i alhora també poses una veu i la clones. Ostres, us adoneu de la importància? Jo crec que el que és important és que entenguin que tot això és un ecosistema completament tecnològic que va més enllà d'una eina. I a partir d'aquí comprens una mica el què.

Com creus que evolucionarà el tema de la IA?

Jo et diria que tot el que ha de venir serà sorprenent en aquest cas. Jo m'ho miro des del vessant més aviat tecnooptimista, i intento buscar sempre el cantó positiu de tot plegat. En aquests moments ens haurem de moure amb la virtut de l'equilibri, per tant: per a què valdrà la pena utilitzar la IA? Per a què no valdrà la pena utilitzar-la? Probablement, el que caldrà és diferenciar allò que ens fa humans, respecte d’allò que poden fer les màquines. 

Si això ho pot fer la màquina, que ho faci la màquina, a mi que no m'atabalin, i llavors jo puc estar més pel meu alumne, puc atendre'l, puc estar al seu costat, i no estic fent aquí 50 plantilles. Si m'ho pot fer el XatGPT, que m'ho faci ell, jo ja ho reviso i llestos. Per tant, jo el que vull és estar de manera més personalitzada. Llavors, aquí hi haurà un repte de saber, de ser capaços de trobar l'equilibri i sobretot de no ser ingenus: que siguem capaços també de saber exactament amb quines eines estem treballant.