Tomasso Debenedetti és un personatge conegut per crear notícies falses, i aquesta vegada no va ser menys: el 4 de setembre va difondre que Tomeu Penya, cantautor mallorquí, havia mort aquell mateix matí. Poc després, el mateix cantautor va desmentir la seva mort a través d’una piulada al seu perfil que deia: “Estic bé 🤠”, però ja era tard: molta gent s’ho va creure i ho va compartir.
Debenedetti va ser entrevistat posteriorment al Matí de Catalunya Ràdio, on es vantà de ser “l’autor de la falsa mort de Tomeu Penya”, al·legant que ho havia fet per “denunciar la situació actual del periodisme”. Segons ell, treballar amb les xarxes i la immediatesa que comporten “pot provocar un gran error”,
El periodisme requereix rapidesa… però també veracitat
La professió, com totes, té pros i contres. Però un gran inconvenient és la pressa: ens hem acostumat que les notícies hagin de sortir ràpid, i quan arriba una “bomba” d’última hora, s’interrompen totes les altres tasques per publicar-la com més aviat millor.
Les presses fan que, a vegades, alguns periodistes o mitjans, per tal de ser els primers en publicar una exclusiva, se saltin els procediments bàsics de comprovació i verificació, pilars bàsics del periodisme. I això, malauradament, deriva en imprecisions. Potser es tracta d’un error numèric, com dir que a una manifestació hi havia 500 persones, quan en realitat n’eren 700; però si donem per morta una persona, l’assumpte ja es complica. Fer les coses amb pressa pot ser, en moltes ocasions, sinònim de fer-les malament.
No és la primera vegada que els mitjans “maten” algú abans d’hora: José Luis Perales i Fernando Savater van ser víctimes del mateix rumor, que van desmentir poc després. Molts cops el missatge o tuit original és esborrat poc després, de manera que es crea el caos intentant buscar l’origen de la desinformació.
Què faig davant d’una bomba d’última hora?
Si ens llegeixes habitualment, sabràs què recomanem normalment: que abans de compartir una notícia, t’aturis, et prenguis un moment per respirar. Un cop fetes les respiracions profundes, comprova d’on ha sortit la informació. El compte des d’on s’ha publicat la notícia és el seu compte oficial, el compte oficial del lloc on treballa, d'algun familiar…? Recorda que a Twitter, el signe de check blau —l’emblema amb un tic al costat del nom d’un usuari— ja no és vàlid per comprovar la veracitat del compte, ja que l’únic requisit per obtenir-lo és pagar.
Busca si altres fonts fiables també han compartit la notícia. En casos com aquest, quan sovint algun mitjà se salta les comprovacions i publica la notícia sense contrastar-la, és útil buscar quants mitjans ho han publicat. Si només ho ha fet un… millor que esperem! Així doncs, caldria anar a comprovar les xarxes socials de la persona implicada —en cas que impliqui una persona— i veure si aquesta s’ha pronunciat al respecte. Quan un personatge públic mor, sovint la seva família ho anuncia des del compte del difunt.
Difondre que ha mort Tomeu Penya és un clar exemple de desinformació: una notícia sensacionalista que et deixa “flipant” i que comparteixes amb el teu entorn. A tots ens agrada ser la primera persona en assabentar-se de les novetats. Però recorda: com més cridanera sigui una notícia, més perillosa i més números de ser un fake!
Deien Fito y Fitipaldis: “Él camina despacito, que las prisas no son buenas”. I, efectivament, així és: fer les coses amb pressa mai serà una bona idea.
Dissenyem productes pedagògics adaptats a diferents públics.
Vols saber-ne més? Escriu-nos a [email protected]
