Ser “respiracionista” no té cap sentit científic

S’ha viralitzat el vídeo d’una dona que assegura que no porta la mascareta perquè sap que no està malalta. Si no s’ha fet un test, no té forma de saber-ho


S’ha fet viral un vídeo en què apareix una dona que afirma ser "respiracionista" i que no utilitza mascareta perquè sap que no està contagiada i que no contagiarà ningú. Els seus arguments són falsos. T’expliquem per què.

"Assimptomàtics som totes les persones sanes. Les pots anomenar sanes o assimptomàtiques i crear una patologia on no hi és"

Els estudis actuals calculen que 1 de cada 5 infectats de covid-19 és assimptomàtic, és a dir, que estan contagiats però no expressen símptomes de coronavirus. No obstant, els experts ressalten que aquestes xifres són una estimació perquè saber el número exacte d’assimptomàtics depèn, entre d'altres, de la capacitat de fer testos de cada país. És important destacar que encara estem coneixent la malaltia de la covid-19 i la manera com es comporta, però a dia d'avui els tests representen una eina de diagnòstic i un resultat positiu és suficient per ser considerat una persona infectada amb la malaltia.

Les persones assimptomàtiques son aquelles que, tot i haver-se infectat amb el virus del SARS-CoV-2, no mostren cap simptomatologia al llarg de tota la malaltia. Això difereix dels ‘pre-simptomàtics’, que són aquells pacients que encara no han desenvolupat símptomes normals.

Els assimptomàtics són, de mitjana, un 42% menys contagiosos que els pacients que presenten símptomes, segons una meta-anàlisi que ha avaluat més de 20.000 pacients amb aquestes característiques. D’altres estudis rebaixen el percentatge encara una mica més, però els experts avisen que les persones assimptomàtiques segueixen representant un problema de salut pública ja que són més susceptibles de fer vida normal fora de casa que els simptomàtics.

"Considero una necessitat bàsica respirar"

La dona entrevistada també assegura que per ella respirar és "una necessitat bàsica" i que per aquest motiu rebutja portar la mascareta. Diversos estudis han avaluat com és l’intercanvi de gasos en portar mascareta. Es conclou que no afecta als nivells d’oxígen. Un d’ells, amb 25 persones d’una mitjana d’edat de 76 anys. Un altre avalua el rendiment esportiu amb i sense mascareta quirúrgica i no troba diferències ni en rendiment ni en nivells d’oxigen. Un tercer va estudiar pacients amb afectacions pulmonars que feien passejos amb mascareta quirúrgica, i tampoc va trobar cap relació entre les mascaretes i una deficiència en l’intercanvi de gasos.

Amb les mascaretes de tipus FFP2, per contra, sí sembla haver-hi alguna limitació, com parla aquest estudi fet amb dentistes exercint una cirurgia que portaven dues mascaretes de protecció.

El problema de les mascaretes és que són “una barrera física, que ens dóna calor o sensació d’ofegament”; això “alenteix l’entrada d’aire, però no vol dir que t’estiguis ofegant”, explicava a Verificat l’agost passat Judit Villar, infectòloga de l’Hospital del Mar. Aquesta sensació pot passar sobretot amb les mascaretes FFP2, les més atapeïdes, que normalment estan recomanades per a entorns professionals. Com diu un estudi de la Universitat de Stanford, “s’estima que les mascaretes N95 [FFP2] redueixen entre un 5 i un 20% l’entrada d’oxigen”, una xifra significativa que pot provocar “lesions en els pulmons” d’una persona amb una malaltia crònica que porti una mascareta d’aquest tipus durant “diverses hores seguides”.

Les mascaretes quirúrgiques i les casolanes de tela no tenen contraindicacions. “Els efectes secundaris de les mascaretes queden molt reduïts si s’utilitzen adequadament”, afirma Padrós. El responsable del servei de prevenció insisteix en la importància de respectar la freqüència recomanada per fer el canvi de mascareta, no tocar-les quan les portem posades i seguir prenent la resta de mesures de seguretat (rentat de mans, evitar aglomeracions i mantenir la distància social). Padrós suggereix sempre provar la mascareta i analitzar com reacciona el cos.