La sequera és un problema real que afecta l’aigua apta per al consum humà

Analitzem un podcast que assegura que la sequera no és un problema real.


Què s’ha dit?

Que no hi ha sequera perquè des de l’espai es veu més aigua que terra.

Què en sabem?

Que la quantitat d’aigua que es veu des de l’espai no és indicativa de la sequera, ja que l’aigua salada dels oceans no és apta per al consum humà.

Un podcast sobre chemtrails, ha afirmat que a Espanya no hi ha sequera perquè des de l’espai es veu més aigua que terra. És ENGANYÓS. L’aigua que es veu des de l’espai és, principalment, aigua salada dels oceans, que no és apta per al consum humà i no es té en compte en parlar de sequera. L’aigua necessària per a la vida quotidiana dels éssers humans i els ecosistemes terrestres és l’aigua dolça, que representa tan sols el 2,5% de tota l’aigua de la Terra. L'IPCC parla de l’augment en la intensitat i freqüència de les seques com una tendència global, mentre que Espanya té un 21% del territori està en situació de sequera prolongada i l’hivern 2021-22 ha sigut el segon amb menys pluges registrades des del 1961.

Surts a l'espai, i què hi veus? Més aigua o més terra? Hi ha hagut una gran campanya electoral, dic una campanya, perdó, publicitària molt gran, en què ens han estat venent que hi ha sequera.

És cert que si mirem el nostre planeta des de l’espai veurem més aigua que terra. “Al voltant del 71 per cent de la superfície de la Terra està coberta d'aigua i els oceans contenen al voltant del 96,5 per cent de tota l'aigua de la Terra”, explica el Servei Geològic dels Estats Units, que no és apta per al consum animal ni vegetal. De fet, la quantitat total d’aigua disponible a la Terra no canvia, només ho fa la manera en què està repartida: és a dir, que els canvis es produeixen en el total d’aigua dolça disponible, que només representa el 2,5% del total de l’aigua disponible al nostre planeta. 

El seguiment de les sequeres

La sequera és un “tret recurrent del clima que es caracteritza per l'escassetat temporal d'aigua —en relació amb el subministrament normal— en un període de temps donat”, segons el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco). No obstant això, el propi ministeri indica que existeixen més de 150 definicions de sequera, i cap d’elles està universalment acceptada. L’escassetat de precipitacions, coneguda com a sequera meteorològica, es l’origen de totes les demés.

Les zones que pateixen sequera meteorològica prolongada ocupen, a dia d’avui, un 21% del territori espanyol. Tot i que no hi ha una definició estandaritzada de sequera, diverses entitats monitoritzen indicadors que permeten establir diferents situacions de sequera, alguns dels quals recull l'Observatori Europeu de Sequera. L’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), per exemple, revisa en el seu butlletí anual els episodis de sequera meteorològica (absència de pluges) i el Miteco monitoritza amb una freqüència mensual les regions que pateixen o estan en risc de patir sequera hídrica (la caiguda de caudals de rius i embassaments). 

Aquest seguiment ha permès caracteritzar l’hivern del 2021 i 2022 com el segon més sec meteorològicament parlant des de l’any 1961, quan va començar la recollida de dades. Fins aleshores, i des de l’any 1961, l’Aemet havia enregistrat fins a 7 períodes de sequera meteorològica, tres dels quals van allargar-se més enllà de l’any.

Espanya té un clima que la fa propensa a les sequeres. De fet disposa, des del 2010, d’un pla de gestió de risc de situacions de sequera, que planifica les vies d’actuació en cas que es doni tal situació, enlloc de respondre a elles amb mesures d’emergència pròpies d’una situació de crisi.

El canvi climàtic com a agreujant

Les pèrdues de collites degudes a la sequera i a la calor extrema s'han triplicat a tot el continent en els darrers 50 anys i es preveu que segueixin augmentant a mesura que s’afegeixin graus a la temperatura global. La majoria d'aquestes pèrdues tenen lloc al sud d'Europa, amb Espanya com un dels epicentres”, explica a Verificat Jesús Gamero, investigador especialitzat en l'estudi de l'impacte del canvi climàtic, professor associat a la Universitat Carlos III de Madrid i membre del grup de recerca de Sociologia del Canvi Climàtic i Desenvolupament Sostenible d'aquesta universitat i que cita l’informe més recent de l'IPCC com a font.

El report conclou amb “alt nivell de confiança” que el canvi climàtic promogut per l’ésser humà, ha incrementat, probablement, “la freqüència d’onades de calor i sequeres simultànies a escala mundial”

En aquest mateix sentit, cada cop són més els estudis que preveuen un augment de la duració i intensitat dels episodis de sequera al sudest europeu —i especialment a Espanya—. Aquest de la Universitat de Munic situa els Alps, França, la zona costanera del Mediterrani i la Pennínsula Ibèrica com a “punts calents en els quals la freqüència de sequeres extremes podria incrementar-se en més d’un 50%” l’any 2099.

Els models climàtics més moderns, emprats per l’IPCC per dur a terme els darrers informes, també assenyalen Espanya com un punt calent per l’augment de la freqüència i intensitat de les sequeres.