Catalunya no va tenir entre 400 i 500 ingressats a l’UCI en la tercera onada, com diu Tremosa

La xifra de crítics va assolir els 700 durant la tercera onada a Catalunya, que va superar en ingressats i morts el pic de la segona onada


El conseller d’Empresa i Coneixement en funcions, Ramon Tremosa, va assegurar dijous passat en una entrevista a Els Matins de TV3 (al minut 4:53) que a Catalunya la tercera onada va ser més suau que la segona, “a diferència de tot el món, de tota Europa i de tota Espanya” i va afegir que Catalunya havia tingut entre 400 i 500 ingressats en les UCI en la tercera onada. És FALS. La xifra de crítics va assolir els 700 durant la tercera onada a Catalunya, que va superar en ingressats i morts el pic de la segona onada. A més, hi ha comunitats autònomes i països que van tenir un pic inferior en la tercera onada respecte a la segona.

“Li donaré una dada positiva que no surt en cap lloc. La tercera ona a Catalunya ha estat més suau que en la segona, a diferència de tot el món, de tota Europa i de tota Espanya. No hem tingut les UCI a 800, les hem tingut entre 400 i 500”

Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i Coneixement en funcions

Més de 700 ingressats a les UCI

Durant 53 dies, entre el 14 de gener i el 8 de març, hi va haver més de 500 ingressats a les unitats de crítics, una xifra que va assolir els 731 l’1 de febrer. A més, el màxim d’ingressats va ser més alt en la tercera onada que en la segona; de fet, durant un mes, del 19 de gener al 19 de febrer, hi va haver més persones en les UCI que en el dia amb més ingressats de la segona onada. El mateix va passar amb les hospitalitzacions, que van ser superiors en la tercera onada que en la segona.

Una tercera onada més suau que la segona?

La situació de les UCI a Catalunya va ser semblant a la que es va donar en altres comunitats autònomes i en altres països d’Europa. A Espanya, la majoria d’autonomies van tenir un pic d’ingressats més elevat en la tercera onada que en la segona. No obstant això, a l’Aragó i a Astúries la situació va ser al revés i en la tercera onada no es va arribar als nivells d’ocupació de les UCI de la segona. D’altra banda, a Navarra hi ha hagut una quarta onada a l’abril, que ha estat més alta que la tercera, que s’havia produït entre gener i febrer, però les dues van ser més baixes que la segona onada a la tardor.

Les divergències entre el Ministeri de Sanitat i DadesCovid

En el cas de Catalunya, les xifres d’hospitalitzacions i morts que ofereix el Govern a través de DadesCovid.cat i les del Ministeri de Sanitat en els seus informes diaris no són coincidents. La raó, com explicava Newtral.es, és que s’usen diferents criteris de comptabilització. Sanitat especifica que la font són les notificacions dels hospitals i que “el criteri de còmput inclou pacients que presenten clínica covid que ha de ser tractada en règim d’hospitalització, bé amb infecció confirmada ben pendent de confirmar”. Però el Departament de Salut de Catalunya només inclou als pacients que ja compten amb una PCR o un test d’antígens positiu. No obstant això, ni usant com a font les dades de Sanitat ni els de DadesCovid, l’afirmació de Tremosa és certa.

La tercera onada a Europa

Si mirem el que va passar a Europa, veiem que, en línies generals, la tercera onada va trigar més a arribar que a Espanya i que en alguns casos fins i tot no s’albira un repunt dels ingressats en crítics. De nou, hi ha exemples de països on la tercera onada va ser més suau a les UCI que la segona: Àustria, Bèlgica i Alemanya, per exemple, segons les dades del Centre de Control i Prevenció de Malalties europeu.

Un màxim de morts superior

En relació amb les morts a Catalunya, es repeteix la comparativa i en la tercera onada es va arribar a un màxim més elevat que en la segona, cosa que es veu en les morts diàries i en la mitjana mòbil dels últims set dies.

A Europa, Croàcia i Itàlia van tenir un pic de morts inferior en la tercera onada que en la segona, a diferència del que va passar a Catalunya. Finalment, a Sèrbia i a Grècia, hi va haver algun dia en la tercera onada que la xifra va superar el màxim de la segona, però a escala global, la tercera sí que va ser més suau que la segona.

Menys contagis a la tercera onada

L’únic indicador que va millorar a Catalunya va ser el de contagis: el pic va ser inferior en la tercera onada respecte a la segona.

En conseqüència, el risc de rebrot a Catalunya durant la tercera onada tampoc va assolir els nivells que havia tingut en la segona.

Si mirem les altres comunitats autònomes, hi ha quatre casos en els quals de manera clara el màxim de contagis de la tercera onada no va arribar al de la segona, igual que a Catalunya: es tracta de l’Aragó, Cantàbria, Navarra i el País Basc.

Pel que fa als contagis, a escala europea Àustria, Croàcia, Itàlia i Romania van presentar una tercera onada menys elevada que la segona.

De fet, si mirem el total de casos de la Unió Europea i d’Europa, constatem que s’ha produït una quarta onada entre abril i maig, però no s’ha arribat als nivells de la segona onada, la de la tardor. Els contagis que hi va haver al gener tampoc van superar els de novembre. Per tant, la tònica general a escala continental ha estat la de terceres onades amb pics de contagis que no han superat els positius de la segona onada.

Consultada per Verificat, l’oficina de comunicació del Departament d’Empresa i Coneixement respon que quan el conseller va parlar sobre la incidència de la Covid-19 a Catalunya en aquesta tercera onada es va basar “en les dades de què disposa el Departament de Salut i amb les quals treballa el Govern quant a mortalitat, ocupació de les UCI i hospitalitzacions, entre altres”, però en realitat no corresponen amb la seva afirmació.

La delimitació de les onades

Fa dos mesos, Pere Aragonès va assegurar que Catalunya supera cada onada de la pandèmia “més ràpid, amb menys víctimes i amb unes restriccions més laxes”. En aquella ocasió, vam publicar un article amb les dades comparatives i amb una aproximació de la durada de cada onada. Sergio Alonso, investigador de l’equip de biologia computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya, va assenyalar a Verificat que la definició d’onada “no és matemàtica” i Àlex Arenas, professor de Matemàtiques i Ciència Computacional de la Universitat Rovira i Virgili, va afegir que “des d’un punt de vista epidemiològic, és difícil definir el començament i el final d’onada, atès que aquestes es cavalquen”.

Aquesta verificació és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.