Barcelona no es planteja construir una gran mesquita a la Monumental
Es tracta d’un rumor del 2014 sobre la possible construcció d’una mesquita a la Monumental de Barcelona, però que mai s’ha arribat a confirmar ni per part de l’Ajuntament ni per part del Grup Balañá
En els últims dies, s’ha viralitzat a Facebook i Twitter la captura d’un text que parla de “2.200 milions per construir la tercera mesquita més gran del món” a Barcelona. És FALS. Es tracta d’una notícia antiga que es va publicar el 2014 i ja va ser desmentida en aquell moment. El govern municipal de llavors va negar qualsevol possibilitat en aquesta línia mentre que el Grup Balañá, propietari de la plaça de toros de la Monumental, va fer un comunicat desmentint les informacions que van aparèixer.
El departament de premsa de l’Ajuntament de Barcelona nega en conversa amb Verificat que actualment existeixi un projecte per construir una gran mesquita ni a la Monumental ni en altres llocs de la ciutat. “És totalment fals”, confirma l’equip del Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós del consistori municipal.
La rumor actual té el seu origen en una informació del juny del 2014, quan 20 Minutos va explicar que l’emir de Catar hauria ofert “2.200 milions d'euros per crear en cinc anys el major oratori musulmà d’Europa i el tercer del món” amb una capacitat per a 40.000 persones i un minaret de 300 metres d'altura.
El govern municipal ho desconeixia
En aquell moment, l’Ajuntament va negar que tingués un projecte damunt de la taula per edificar una gran mesquita a la Monumental. El llavors alcalde Xavier Trias es va pronunciar en una roda de premsa l’endemà de la notícia (al minut 23:49, en un vídeo amb l’àudio desincronitzat): “No sabem res de res. Primera notícia. […] 2.200 milions és el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Em deixa al·lucinat, no m’ho crec”. I assegurava que a l’Ajuntament no havia entrat cap paper ni s’havia rebut cap informació sobre això. Trias també ho va comunicar a Twitter.
@jesusbcncarmona @RaholaOficial @gatnau insisteixo. No hi ha cap projecte perquè ningú s'ha adreçat a nosaltres, no en tenim cap constància.
— Xavier Trias (@xaviertrias) June 25, 2014
El cap de premsa de Trias, Òscar Martínez, confirma a Verificat que quan se li va preguntar a l’alcalde per aquesta notícia no els havia arribat i no tenien ni idea d’aquesta possibilitat. No van rebre “cap contacte ni cap connexió”, assegura. Afegeix que hi havia canals oberts entre l’Ajuntament i la família Balañá, perquè és una família amb interessos i propietats a la ciutat, però mai es va plantejar aquesta opció. “Mai, res”, conclou.
Per part seva, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya afirma en declaracions a Verificat que en el moment en què va sortir la notícia sobre la possible construcció d'una mesquita ningú els va informar d’això i “tot va resultar ser un rumor”.
El Grup Balañá també ho va negar
La notícia original de 20 Minutos citava que Mowafak Kanfach, el llavors director de la Casa del Llibre Àrab, hauria exercit d’intermediari. En declaracions a Betevé, va assegurar en aquell moment que havia contactat amb l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al Zani, per demanar-li que financés la construcció d’un espai digne per l’oració pels musulmans de la ciutat.
Kanfach va assenyalar que ja no estava implicat en el desenvolupament del projecte, però va sostenir que els contactes de l’emirat a Barcelona negociaven la compra de la Monumental amb el Grup Balañá. La redacció de Verificat s’ha posat en contacte amb Mowafak Kanfack per saber la seva versió dels fets, però en el moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta.
Al contrari del que afirmava llavors Kankack, el grup propietari de la Monumental va fer un comunicat en el qual es desmarcava d’aquesta possibilitat i negava “l’existència de negociacions per la possible venda de la citada Plaça”. El Grup Balañá continua dient avui dia “no tenir més informació sobre aquest tema”, segons asseguren des del seu departament de premsa a Verificat.
Verificat ha contactat amb l’ambaixada de Qatar a Barcelona, però en el moment de publicar aquest article no havia respost la nostra consulta.
Un informe que va veure la llum el 2015
Mesos més tard, el febrer del 2015, Alberto Fernández Díaz va tornar a parlar sobre el tema. El líder del PP a Barcelona va assegurar que un informe confirmava que el govern municipal s'estava plantejant una gran mesquita i que el consistori havia tingut contactes i reunions sobre aquesta qüestió, segons va afirmar en declaracions que va recollir Betevé. Diversos mitjans, com La Vanguardia, El Mundo, Crònica Global, ABC o 20 Minutos, es van fer ressò de les paraules de Fernández Díaz assegurant que l'informe plantejava a l'ajuntament la possibilitat de construir una gran mesquita, encara que no especificava la seva possible ubicació.
No obstant això, tres dies abans, el que era comissionat d’Immigració i Acció Comunitària, Miquel Esteve, va afirmar en una entrevista a Betevé que no hi havia cap projecte i que en aquests moments ni s’havia encarregat, ni s’havia discutit, ni s’havia fet “res de res de res” respecte a construir una gran mesquita a Barcelona. El que s'havia fet des del comissionat, va dir, era “encarregar un informe d’un expert per saber quin és l’encaix de la comunitat musulmana a la ciutat”.
L’autor de l’informe va ser Jordi Moreras, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili que, en declaracions a Verificat, explica que l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar elaborar un dictamen sobre les comunitats musulmanes a la ciutat i suggerir deu propostes per abordar el seu futur immediat (cap dels dos documents es van fer públics).
Moreres relata que se li va demanar “fer una prospectiva a partir de les coses que ja s’estaven fent i plantejar quines qüestions convindria tenir presents de cara al futur d’aquests col·lectius”. En el seu informe, Moreres plantejava que l’Ajuntament havia de definir la seva posició en relació amb l’obertura d’un gran centre cultural islàmic a la ciutat.
L’informe “no diu que s’hagi de construir una mesquita ni que l’ajuntament el financés”, sosté Moreres, sinó que inclou “una sèrie d’observacions obtingudes d’altres experiències europees perquè l’Ajuntament es posicionés sobre aquest tema”. Es tracta, doncs, d’un informe extern, a demanda de l’Ajuntament i que no reflectia les opinions del govern municipal.
Moreres ha facilitat a Verificat les propostes que va plantejar, entre les quals afirma que la següent legislatura, la del 2015 al 2019, havia de “permetre aclarir el futur del projecte de creació d’un gran centre cultural islàmic a Barcelona”. El mateix text reconeixia que feia bastants dècades que el projecte estava “a la teulada de l’Ajuntament” i plantejava que havia arribat “el moment de preparar la seva resolució futura”.
Una reivindicació històrica de la comunitat musulmana
L’any 1999, el mateix Jordi Moreras explicava en el seu llibre Musulmans a Barcelona (a la pàgina 298) que la possibilitat que Barcelona “pogués albergar un centre cultural i religiós musulmà d’envergadura” havia estat “present en el subconscient col·lectiu musulmà gairebé des dels primers moments de la seva presència a la capital catalana”.
Moreres relatava que el 1988 alguns col·lectius musulmans van fundar l’Associació Gran Mesquita de Barcelona, que “va fer els primers passos amb l’objectiu d’aconseguir l’obertura d’aquesta mesquita”, sense que les seves peticions fossin ben acollides per les diferents administracions implicades.
De fet, el 1996 el comissionat de l’Ajuntament pels Drets Civils, Josep Ignasi Urenda (PSC), va reconèixer a La Vanguardia “la necessitat objectiva” que la ciutat comptés amb una mesquita apropiada. I el 1998 una delegació de representants diplomàtics de països islàmics van demanar al llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, la col·laboració del Govern per construir una gran mesquita a Barcelona destinada als més de 40.000 creients musulmans que vivien a la ciutat i la seva àrea metropolitana, segons van informar El País i La Vanguardia.
Un altre informe del 2016
El juliol del 2016 es va publicar un altre informe que havia encarregat l’Ajuntament als antropòlegs Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé titulat La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona: expressions i problemàtiques i que sí que esmentava la possibilitat de construir una gran mesquita.
El document plantejava que la construcció d’una gran mesquita a Barcelona, que definia com “un equipament de profund calat simbòlic”, seria una manera de “visibilitzar la pluralitat religiosa de la ciutat” (a la pàgina 145) i assenyalava que aportaria un reconeixement “innegable” a les comunitats barcelonines (a la pàgina 137). Afegia que podria constituir “una de les expressions més contundents de la voluntat del consistori de defensar el «dret a la ciutat» dels barcelonins musulmans i musulmanes”. A més, permetria “establir mecanismes d’interlocució més clars amb unes comunitats musulmanes molt fragmentades”.
El 2016, la llavors comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, va assenyalar que les recomanacions de l’informe s’estudiarien abans que el govern municipal presentés un Pla de ciutat contra la islamofòbia, segons va explicar La Vanguardia. I al gener va ser aprovat el Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia, que no feia cap referència a la possibilitat de construir una gran mesquita.
Els toros, prohibits des del 2012
El Parlament de Catalunya va prohibir les curses de toros el juliol del 2010 amb majoria absoluta de la cambra, però la modificació de la llei no va entrar en vigor fins al gener del 2012. Per això les últimes curses de toros a la Monumental van ser el 24 i el 25 de setembre del 2011, com van explicar La Vanguardia, el 324, l’Ara i TVE. En aquelles dates, el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, va assistir a la Monumental i va difondre el rumor infundat que es volia convertir la plaça en una mesquita, segons va informar El 9 Nou.
Des de llavors, l’antiga plaça de toros s’ha utilitzat com un equipament cultural en el qual es realitzen activitats d’oci com concerts, a càrrec del Grup Balañá, propietari de l’edifici.
Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.
