Dades

Qui ha votat amb qui a l’Ajuntament de Barcelona?

  • BComú i el PSC trenquen l’afinitat de vot quan dissolen el pacte de govern a l'ajuntament de Barcelona.
  • PDeCAT i ERC coincideixen més amb el PSC a l’hora de votar que entre ells mateixos i la CUP.

Verificat i StoryData han analitzat l’afinitat de vot entre els partits a l’Ajuntament de Barcelona durant l’últim mandat, fins al plenari del 15 de febrer. L’anàlisi de les votacions dels quatre anys del govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona demostra que Barcelona en Comú i el PSC trenquen l’afinitat de vot quan dissolen el pacte de govern. Si com a socis, els dos partits eren qui més coincidien en les votacions (93%), a partir del 12 de novembre de 2017 -moment en què Ada Colau trenca amb la formació de Jaume Collboni per haver donat suport a l’aplicació de l’article 155- els comuns tenen més afinitat amb ERC (82%) i els socialistes viren cap a la dreta independentista.

Un cop fora del govern municipal, el PSC adquireix més afinitat de vot amb el PDeCAT (84%) mentre que la coincidència amb ERC cau de segona fins a quarta posició (77%), per darrera de BComú (81%) i CS (78%). D’altra banda, amb qui disten més els socialistes a l’hora de votar, tant dins com fora del govern, no és amb el PP sinó amb la CUP, que en tots dos casos no aconsegueixen arribar a la meitat de vegades de coincidència de vot.

PDeCAT i ERC coincideixen més amb el PSC a l’hora de votar que entre ells i la CUP

Tant el PDeCAT com ERC, que han criticat que el PSC donés suport a l’aplicació de l’article 155, han mantingut un percentatge d’afinitat de vot més elevat amb els socialistes que entre ells mateixos o amb l’altre partit independentista, la CUP.

Els republicans tenen més afinitat de vot amb les esquerres no independentistes: un 81% amb els Comuns i 77% amb els socialistes, si es mira el global de les actes de les votacions del mandat, fins al 15 de febrer. Esquerra Republicana de Catalunya també vota més vegades al costat de Ciutadans (62%) que amb la CUP (53%), amb qui té gairebé la mateixa afinitat de vot que amb el PP (52%). A partir del 12 de novembre de 2017 -quan Ada Colau trenca el pacte de govern amb el PSC per haver donat suport a la suspensió de l’autonomia de Catalunya a través de l’article 155-, s’incrementa l’afinitat de vot amb el PDeCat, fins al 82%, el mateix percentatge que amb BComú.

La sociovergència domina en el cas de l’antiga Convergència i Unió. El partit liderat per Xavier Trias, que el 24 de febrer de 2017 passa a anomenar-se PDeCAT, manté un 78% d’afinitat de vot amb els socialistes, un 76% amb ERC i un 75% amb el partit d’Ada Colau durant els últims 4 anys de mandat, fins al plenari del 15 de febrer de 2019. Abans del trencament del govern municipal, Ciutadans i PSC compartien la major afinitat de vot amb els convergents, en un 75%. Li seguia BComú, amb un 73% i ERC, amb un 72% d’afinitat de vot. Després del trencament entre Colau i Collboni, el partit de Xavier Trias incrementa encara més l’afinitat de vot amb el PSC, amb un 84%, malgrat que l’afinitat de vot amb ERC puja a la segona posició, amb un 82%.

Afinitat de vot entre CS i PP

La dreta no independentista vota amb una afinitat del 75% entre els dos partits que la representa. A més, el segon partit amb qui Ciutadans i el PP voten més vegades és amb el de la dreta independentista (PDeCat), en un 74% i 62% respectivament. La CUP apareix l’última del rànquing, amb un 42% i 37%, respectivament.

La CUP, amb qui menys afinitat tenen tots els partits excepte BComú i ERC

Pel que fa a la CUP, és el partit que té un percentatge d’afinitat de vot menor amb tota la resta de partits. Tanmateix comparteix amb ERC el 53% de vegades el sentit del seu vot, seguit de Barcelona en Comú (51%) i el PDeCAT (47%).

Collboni i Fernández Díaz, els més afins al seu seu partit

Només Jaume Collboni (PSC) i Alberto Fernández Díaz (PP) són els presidents de grup amb una afinitat de vot total amb el seu partit, un 100%. La de Carina Mejías (Cs és d’un 99% seguida per M. José Lecha (CUP) amb un 98%; Xavier Trias (PDeCAT) i Alfred Bosch (substituït per Gemma Sendra des de desembre de 2018) amb un 96% i Ada Colau (BComú) amb 95%.

Al partit taronja, el 100% d’afinitat de vot el tenen els regidors Santiago Alonso i Francisco Sierra. A ERC, Montse Benedí, Trini Capdevila i Jordi Corones empaten al 99%. Del grup de BComú, qui té més afinitat amb el seu partit (un 100%) és Laura Pérez, Janet Sanz i Laia Ortiz mentre que en el cas del PDeCAT, és Raimond Blasi (que substitueix Antoni Vives des d’octubre de 2015).

D’altra banda, Francina Vila és la regidora més díscola amb el seu partit, amb una afinitat de vot del 85%, la més baixa si es comparen la resta de càrrecs electes amb les seves respectives formacions polítiques. La segueix Josep M. Montaner, de BComú, amb un 86% d’afinitat de vot amb la seva formació.

Metodologia

Verificat StoryData, amb la col·laboració de la Blanca Calvo, han creat una base de dades que conté tots els acords aprovats i rebutjats amb les votacions de cadascun dels càrrecs electes en els 947 punts que van requerir votació durant l’últim mandat a l’Ajuntament de Barcelona, fins al plenari del 15 de febrer de 2019. La base de dades analitzada conté tots els punts discutits en els plens de Barcelona durant el mandat, un total de 3198 punts. Les votacions per grups polítics s'han obtingut sumant els regidors membres. No estan incloses les votacions sobre les declaracions institucionals, ja que utilitzen un altre sistema de transcripció dels resultats. L’escrapeig o rascat de les dades s’ha fet amb R i Python, la visualització, amb Flourish. La font d'inspiracío va sorgir després de veure a @jorgeATGU presentar Bislai al #CallOfData2018