25/04/2019
Estem a les portes de la campanya de les eleccions municipals de Barcelona. Les xarxes socials són un camp d'on esgarrapar fins a l'últim vot. Dediquem una part important del nostre temps a la contemplació d'aquest petit dispositiu que ens acompanya a tot arreu i que contínuament atrau la nostra atenció amb les seves notificacions. Cada vegada estem més exposats a aquesta realitat virtual que ens envolta.
Quan ens relacionem en les xarxes socials, ampliem els nostres vincles reals amb altres virtuals, moltes vegades desconeguts. La percepció del nostre entorn es veu ampliada en l'àrea virtual i, per tant, pot ser modificada en la reafirmació de les nostres opinions i en l'acceptació d'altres noves davant les que podríem mantenir una postura tíbia. La facilitat de generar i propagar continguts ha afavorit la creació d'una falsa realitat. Tots estem exposats als missatges que ens arriben per diferents canals virtuals dirigits més al nostre cor que a la nostra raó.
Si en el món analògic a vegades podem confondre la realitat, encara és més fàcil en els mons virtuals. El conjunt de relacions que adquirim al llarg de la vida, la família, l'escola, la feina, l'amistat o veïnatges, configura una visió del nostre entorn que pot sorprendre'ns en descobrir que les coses no eren el que semblaven.
Sobre els últims processos electorals d’Estats Units, Brasil o el referèndum del Brexit, planeja el dubte de fins a quin punt les xarxes socials van influir en el resultat final.
S'han realitzat anàlisis sobre què ha passat i s’hi han trobat pautes similars d'actuació: la proliferació de rumors o mitges veritats per atacar a un candidat o per estimular la xenofòbia, l’antifeminisme o l'homofòbia.
La difusió d'aquesta informació es va realitzar per dues vies: amb la contractació de publicitat segmentada i utilitzant perfils falsos o automatismes de difusió. En el cas més recent de Brasil, a més, la missatgeria instantània va jugar un important paper de difusió en entorns de confiança de família i amics.
Centrant-nos en l'ús de perfils falsos i propagació mitjançant automatismes farem l'exercici de definir com s'estructura aquesta falsa realitat a la plataforma Twitter.
Encara que Twitter no és un dels mons virtuals més poblats (un 26,2% segons el CIS) té dues característiques que el fan idoni per analitzar-lo: els seus missatges són públics i està molt vinculat al periodisme i, per tant, està molt amplificat pels mitjans.
La plataforma Twitter va ser la primera que va implementar l'any 2009 el mecanisme de retransmissió que, més tard, va ser secundat per Facebook. Aquest mecanisme fa possible que els missatges es difonguin per diferents grups connectats i, quan l'amplificació és molt gran, adquireixin una gran visibilitat en ser tendència.
A Twitter, els missatges són públics i, potencialment, poden arribar a qualsevol i permet que els missatges circulin per entorns menys globals.
Cada usuari tria a qui seguir i, això, configura el seu timeline en el que apareixeran de forma cronològica el que publiquin els perfils als que es segueixen. No li arribaran, per aquesta via, missatges d'altres perfils que no segueixi, llevat que faci alguna consulta per algun tema en concret.
Normalment, els temes que són tendència per estar d'actualitat solen ser molt consultats i afavoreixen l’accés a informació fora d’aquest timeline. Per tant, la propagació és més fàcil si participen perfils amb molts seguidors o quan el missatge conté un tema que és tendència.
Quan es vol propagar un missatge és necessari disposar d'una xarxa de seguidors receptius al contingut i motivats per a la seva difusió. I, si aquesta xarxa no s'aconsegueix de manera natural, es pot crear o ampliar artificialment amb perfils falsos.
La creació d'una realitat fictícia és una cosa que ha existit des de fa temps i que s'ha anat adaptant als diferents canals de comunicació. Des de l'any 2007 es troba a la Viquipèdia la definició de l’astroturfing, realitzada inicialment per Ismael Peña-López, que s'ajusta com un guant a la creació de perfils falsos a Twitter:
"Astroturfing és la pràctica d'emmascarar els patrocinadors d'un missatge o organització (p. ex., polític, anunciant, relacions públiques o religioses) per fer que una iniciativa, campanya o projecte sembli que s'ha iniciat des de la societat civil, els moviments socials, de base o comunitaris.
És una pràctica que intenta donar credibilitat als projectes i missatges emesos, però sense fer pública l'organització que hi ha al darrere, ni la connexió financera entre aquesta i el grup que inicia la campanya.
El terme astroturfing és derivat de AstroTurf, una marca de gespa sintètica dissenyada perquè sembli gespa natural, que en anglès es diu "grassroots", terme que es fa servir per a definir moviments socials iniciats des de la societat civil, de manera més o menys espontània. L'ús del concepte astroturfing, aleshores, es fa servir per indicar el moviment ciutadà o social no és pas espontani, sinó que hi ha una campanya orquestrada darrere del projecte, que té la intenció que aquest sembli "natural" i no "artificial" (induït pels interessos dels promotors de la campanya)."
Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]
