Cap estudi conclou que utilitzar el mòbil provoca alzhèimer i l’evidència apunta que no és així

Analitzem un missatge que afirma que una de les causes de l’alzhèimer és l’ús de telèfons mòbils


Què s’ha dit?

Que l’ús de telèfons mòbils pot causar alzhèimer.

Què en sabem?

Que no s’ha establert cap relació entre els dos factors. L’article original al qual fa referència el missatge que circula per xarxes és una revisió que parla dels canvis que es poden produir en el metabolisme del calci a nivell cerebral i intenta establir una relació amb les ones electromagnètiques, però sense aportar prou evidència fonamentada.

Corre per xarxes un missatge que afirma que una de les causes de l’alzhèimer pot ser l’ús de telèfons mòbils, segons un suposat estudi publicat recentment. Actualment no s’ha demostrat la relació entre l’alzhèimer i els telèfons mòbils i l’estudi a què fa referència la informació no té el suport de la comunitat científica. L’alzhèimer està causat per l’acumulació de plaques de proteïnes al cervell, cosa que pot influir en els nivells de calci intracel·lular i provocar la pèrdua de connexions entre neurones. La relació entre les ones electromagnètiques i l’augment del calci en les neurones s’ha estudiat, però l’evidència científca apunta que no hi ha prou evidència per vincular els dos factors.

L’alzhèimer pot ser causat pels telèfons cel·lulars

La suposada evidència científica en què es basa el missatge que ens heu fet arribar és una mini revisióresum de coneixements recents en àrees de recerca específiques dins de l'àmbit de la revista— que explica que els camps electromagnètics (EMF) de baixa intensitat, entre ells els generats pels telèfons mòbils o aparells WiFi, poden alterar els nivells de calci dins de les cèl·lules. Això, segons l’autor, faria augmentar la probabilitat de patir alzhèimer, una malaltia neurodegenerativa en què les neurones perden les connexions entre si i, finalment, moren, tal com explica l’Institut Nacional de l'Envelliment  (NIA, per les sigles en anglès). Aquest procés provoca la pèrdua de la memòria i d’altres capacitats.

L’únic autor de la revisió en qüestió és Martin Pall, un professor emèrit de la Washington State University que ha afirmat públicament que les ones electromagnètiques i la tecnologia 5G són l’origen de múltiples malalties i que poden provocar la mort neuronal. Per altra banda, el text ha estat publicat per Bentham Science, una editorial qüestionada per la comunitat científica. Segons algunes llistes d’editorials depredadores, duu a terme males pràctiques en el procés d’edició i publicació dels seus articles.

La mini revisió, que segons Pall ofereix “una evidència potent que les ones electromagnètiques causen la malaltia d’Alzheimer”, en realitat “no permet establir una relació directa” entre una cosa i l’altra, explica a Verificat Ángel Martín Montes, vocal de la junta directiva de l'Associació Madrilenya de Neurologia. Per poder analitzar si existeix un vincle caldria fer estudis millor dissenyats i amb un seguiment dels subjectes analitzats durant un període de temps més llarg, explica. Verificat ha intentat posar-se en contacte amb l’autor de la mini-revisió, sense èxit.

Ones diferents

Gary W. Arendash, ex-professor d'investigació a la Universitat de South Florida, fundador i actual director de NeuroEM Therapeutics, ha explicat a Verificat que les suposades ones electromagnètiques mencionades en alguns dels treballs que Pall empra per a reforçar el seu argument, són diferents a aquelles que generen els dispositius mòbils. Es tracta d’“una tecnologia anomenada més específicament PEMF”, que correspon a camps electromagnètics polsats en anglès. 

Els PEMF són camps electromagnètics d’unes característiques molt concretes, diferents a aquells que emeten els telèfons mòbils. Es caracteritzen per la seva baixa freqüència, és a dir, perquè vibren lentament:En el cas dels PEMF, les ones són “pulsades” a una freqüència de al voltant de "50-60 Hz", recorda Arendash, mentre que els mòbils generen freqüències entre els 1,9 i 2,2 GHZ (recordem que 1 GHz equival a 1.000.000.000 hertzs). 

L’Organització Mundial de la Salut ja ha investigat si les ones electromagnètiques de baixa freqüència, com les del PEMF, poden afectar a la salut, i tot i que reconeixen que encara existeixen certes llacunes, de moment no hi ha proves que permetin concluir que l’exposició sigui perjudicial per la salut de les persones. La primera evidència apunta que es podrien utilitzar per tractar dolors aguts i crònics i que recentement la comunitat científica ha observat que també podrien ajudar a reduir la inflamació del cos. 

La relació entre l’alzhèimer i els telèfons mòbils

La relació entre l’alzhèimer i la radiació electromagnètica ja ha estat analitzada, explica Martín Montes, i “les evidències existents són febles” perquè mostren un “escàs seguiment dels pacients exposats” o s’han fet en models animals poc extrapolables a l'ésser humà. Els biaixos són freqüents en aquests tipus d’estudis, apunta l’expert, perquè “l'exposició a aquesta radiació sol ser més gran en determinats entorns on també podem trobar (…) altres factors de risc: contaminants, més incidència de factors de risc vascular, etc”. 

Javier De Felipe, investigador del Centre de Tecnologia Biomèdica de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i del grup de Neurobiologia Funcional i de Sistemes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), explica a Verificat que, actualment, gairebé tothom té telèfon mòbil i que “si l'efecte dels mòbils fos una cosa (…) molt forta, (…) hi hauria d'haver un increment enorme de malalties neurològiques associades a l'ús del mòbil”. No obstant, aquesta no és la situació actual: “Les malalties neurològiques estan apareixent cada cop més en edats més primerenques, i alhora cada cop disminueix més la incidència d'alzhèimer” apunta l’expert, referenciant un estudi dut a terme a Europa i als Estats Units pel Consorci d’Alzheimer on s’explica que la incidència d’aquesta malaltia està disminuït un 13% cada dècada.

Les causes d’aquesta caiguda són desconegudes, però De Felipe apunta que “el més probable és que sigui [degut a] factors epigenètics [estudi de com els comportaments i l'entorn poden provocar canvis que afecten la manera com funcionen els nostres gens]”, ja que “la vida que tenim nosaltres ara i la de fa 20 o 40 anys no és la mateixa”.

Quin és l’origen de l’alzhèimer?

L’alzhèimer “apareix per l’acumulació de plaques de la proteïna beta-amiloide i de la proteïna Tau [proteïnes del cervell que d’alguna manera es tornen tòxiques i es comencen a acumular]”, segons explica la Fundació Alzheimer Catalunya al seu web. Una revisió publicada a la revista Nature que analitza com les deficiències en el calci intracel·lular neuronal poden contribuir al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer, apunta que la sobrecàrrega de calci afavoreix la progressió de la malaltia, promovent la mort de les cèl·lules neuronals.

Martín explica que aquesta malaltia no té una causa coneguda en la majoria de casos, tot i que “en els darrers anys s'han identificat múltiples factors de risc”. L'edat és el principal, ja que la incidència de l’alzhèimer és clarament més gran segons avança l'edat de l'individu. “També s'han descrit alguns factors de risc genètic com determinats polimorfismes [forma variant d'una seqüència específica d'ADN] en alguns gens”, afegeix. 

Per últim menciona la presència de factors de risc potencialment modificables [és a dir, en els que podem intervenir, per exemple, amb canvis en l’estil de vida] com la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, el sedentarisme, la baixa reserva cognitiva o l'absència d'estimulació cognitiva.