Transparència, Salut

El sistema públic de salut realitza 8.300 cirurgies menys al mes arran de la pandèmia

La pandèmia del coronavirus ha saturat el servei assistencial de Catalunya i l’augment de pacients de Covid-19 ha tingut un impacte esglaonat en tot el sistema públic de salut. El nombre de pacients que visiten per primer cop l’especialista ha caigut de gairebé 6.000 a 4.000 al dia i ara arriben 8.300 persones menys a quiròfan al mes que el 2019. En ambdós casos es tracta d’una caiguda del voltant del 30%.

Les llistes d’espera reflecteixen la mateixa tendència: incrementar els dies i disminuir els pacients, segons les dades que el Servei Català de la Salut acaba d’actualitzar i que permeten avaluar per primer cop l’impacte dels set primers mesos de la pandèmia en el sistema públic d’atenció (fins fa uns dies, les úniques xifres disponibles eren fins al maig). El nombre de pacients pendents de la primera visita s’ha reduït un 25% des del febrer (el mes abans de l’inici de la primera onada de coronavirus) i també han disminuït les persones que estan esperant una prova diagnòstica (un 12%) o una cirurgia (un 8%). Tot i la caiguda de pacients que entren al sistema, el temps d’espera de l’atenció ha augmentat un 54% en total.

Al setembre d’aquest any hi havia 128.506 pacients menys esperant una consulta externa que al febrer (un 25% menys), 20.070 menys pendents d'una prova diagnòstica i 15.681 menys d’intervenció quirúrgica. No obstant això, de mitjana, els dies d’espera han passat de 94 a 156 per una consulta externa, de 78 a 137 per una prova diagnòstica i de 114 a 171 per una intervenció quirúrgica.

Aquesta tendència té a veure amb la saturació de l’atenció primària a causa dels contagis per Covid-19: cauen les visites al CAP i, en conseqüència, menys pacients inicien tractaments especialitzats. "Poses menys pacients a la llista i els que tens s’han d’esperar més temps", explica Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona. Hospitals com el de Bellvitge han començat a operar els dissabtes per intentar reduir els terminis que, en molts casos, han passat a superar els terminis de referència establerts per la Generalitat.

30% menys d'intervencions quirúrgiques

El Servei Català de la Salut ha fet menys operacions que l’any passat en totes les especialitats, excepte les cirurgies maxil·lofacials i les valvulars percutànies. Entre les operacions més freqüents, les cataractes han passat de 5.294 al mes el 2019 a 3.695 el 2020 (la caiguda és d’un 30%), les excisions de lesió cutània han passat de 1.271 a 948 (un 25% menys) i les herniorràfies inguinals, de 951 a 681 (un descens del 28%). D'altra banda, les pròtesis de genoll, s'han reduït de 828 a 498 de mitjana mensual entre un any i l’altre i les pròtesis de maluc, menys habituals, s’han reduït de 420 a 319; de mitjana, s’han instal·lat un 34% menys de pròtesis. A l’inici de la cadena, per exemple, els traumatòlegs, els encarregats de receptar les pròtesis, són uns dels especialistes que més consultes ha deixat de fer; 280 menys de mitjana al dia i un 33% menys que l’any passat. De fet, les pròtesis de genoll tenen llistes d’espera de 202 dies, 22 dies més que el termini màxim d’accés garantit.

Aquestes són les intervencions més habituals del Sistema Català de Salut, però la caiguda dels pacients operats també afecta les intervencions per càncer: aquest 2020 han passat per quiròfan 289 pacients d’oncologia menys al mes que l’any passat (fins al setembre), quan la xifra era de 1.990 neoplàsies mensuals. D'entre les més freqüents, les de bufeta han caigut un 9%, les de mama, un 10%, les de pell, un 25% i les de còlon, un 23% (aquest últim, amb una de les llistes d’espera que més ha augmentat, de 13 a 32 dies). El pitjor mes va ser l'abril, quan es van realitzar la meitat d'operacions oncològiques que el mateix mes de l'any passat.

Per contra, els pacients pendents d’intervenció per càncer han d’esperar-se un 54% més dies que el febrer. Per exemple, les neoplàsies malignes de tràquea, bronquis o pulmó s’estan planificant a 36 dies (abans eren 17), les de matriu, ovaris i òrgans annexos a 35 (el 2019 eren 17) o les del sistema nerviós central, que han passat de 12 a 66 dies, molt per sobre del termini màxim d’accés garantit de 45 dies. També sobrepassen el termini màxim la neoplàsia maligna d’altres òrgans genitals (47 dies) i la neoplàsia maligna d’òrgans toràcics (63 dies de llista d’espera).

Les cirurgies cardíaques també han vist menys pacients passar quiròfan: la valvular oberta, un 27% i la coronària oberta, un 15%. A més, els temps d’espera per aquestes intervencions s’ha duplicat. Hi ha tres intervencions més a les quals ara hi ha el doble d’espera que al febrer: l’operació de fetge, pàncrees i vies biliars, la cirurgia coronària percutània i el cateterisme cardíac. El setembre del 2020, 48 intervencions quirúrgiques tenien un temps d’espera superior als sis mesos, com és el cas de l’obesitat mòrbida o la circumcisió. En aquests casos, el termini de referència es calcula segons la prioritat: tres mesos les preferents, sis les de prioritat mitjana i un any si la urgència és baixa.

Els dies d’espera han pujat en totes les intervencions menys en dues (la neoplàsia maligna d’esòfag i la neoplàsia maligna de pàncrees) i s’han més que duplicat en deu casos. Si agrupem les intervencions, les llistes d’espera que més han augmentat són les de les intervencions quirúrgiques vinculades al sistema tegumentari (ungles, cabells i pell), al sistema digestiu i al sistema cardiovascular, tots tres amb un creixement de poc més del 60% respecte del febrer.

Consultes externes posposades

Les consultes externes funcionen amb el 67% dels pacients que tenien l’any passat. En total, han perdut 1.953 pacients al dia, dels quals 280 són de traumatologia, 259 d’oftalmologia i 210 de dermatologia. Percentualment, les consultes de totes les branques han vist reduïda la seva activitat entre un 25 i un 40%.

Al setembre, els dies d’espera per a consultes externes estaven tots per sobre del termini de referència de prioritat ordinària, establert en 90 dies (30 en cas que es considerin preferents). Les que més han crescut són les consultes de dermatologia, que s’han més que duplicat i han passat de 78 a 170 dies d’espera. Les dues consultes que tenen més temps d’espera són les d’urologia (262 dies) i les d'al·lèrgia (199).

En aquest cas, al setembre hi havia 128.000 pacients menys en llista d’espera que al febrer, una caiguda del 25%. L’única disciplina a la qual el nombre de pacients ha augmentat han sigut les consultes de ginecologia, que el setembre tenien 301 pacients més en llista d’espera que al febrer (un augment del 3%). Les dues que proporcionalment tenien menys pacients a la llista respecte a set mesos abans eren les consultes vinculades a l'al·lèrgia (un 40% menys, amb un descens de 5.000 pacients) i al sistema digestiu (38% menys i un descens de 7.300 persones).

Menys proves diagnòstiques

La caiguda de visites amb especialistes ha provocat que a les proves diagnòstiques la tendència sigui semblant: totes menys dues superen el termini de referència de prioritat ordinària (90 dies). El temps d’espera més elevat és el de les colonoscòpies, que ascendeix als 186 dies, el doble del termini de referència. Com a proves amb més temps d’espera, segueixen les ecocardiografies, les ecografies urològiques i les endoscòpies esofagogàstriques (de l’esòfag i l’estómac), que tenen unes llistes d’espera de més de 160 dies. Només les tomografies computades i les gammagrafies es mantenen per sota del llindar dels 90 dies.

Respecte al febrer, totes les proves han augmentat els dies d’espera més del 50%. El rànquing l’encapçalen tres proves que han més que duplicat els dies d’espera: les endoscòpies esofagogàstriques (de 83 a 168), les polisomnografies (de 73 a 153) i les gammagrafies (de 36 a 78).

Pel que fa al nombre de pacients, totes les proves menys una n’han perdut respecte al febrer; de mitjana, un 12% dels pacients en llista d’espera. En total, 20.000 pacients menys que fa set mesos. Hi ha una única excepció: al setembre hi havia 942 pacients més que al febrer esperant per una polisomnografia.

Dona suport a la feina de Verificat.

Entre la pandèmia i les eleccions se'ns gira la feina. Necessitem la teva ajuda per seguir plantant cara a la desinformació.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]